D'una foto del Barbollaire
Escriuré pètals
si no trobo paraules.
Explicaré
flors, si no vénen versos.
L'aire serà el poema.
Escriuré pètals
si no trobo paraules.
Explicaré
flors, si no vénen versos.
L'aire serà el poema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada tant el poema com l'aquarel·la i, el pensament de que després vindran les dolces prunes.
ResponEliminaGràcies, anònim, algunes prunes ja són aquí, ja van arribant... :)
EliminaNo sé com ho fas, però traus uns colors preciosos.
ResponEliminaBon dia!
Bon dia, Jp! Gràcies per ser-hi sempre. Una abraçada!
EliminaLa foto de'n Barbollarie és espectacular, però el teu dibuix també!!
ResponEliminaEl color blanc t'ha quedat de primera i mira que es sencill de fer ehhh, però jo mai me'n surto!!! sóc una mica bruteta... hehehe!
No, no, jo no el trobo gens senzill de fer. A mi també em costa. Deixar espai al blanc, que el paper respiri sol, com a la vida deixar espais sense omplir per a poder respirar millor, a vegades costa molt.
EliminaTot és qüestió de pràctica, Alba! Una abraçadeta...
Tens la sort que si no trobes paraules les pots pintar! M'agrada molt el blau de fons. Bon dia, Carme!!
ResponEliminaDoncs, saps? no fa molts anys que pinto (ho he dit molts cops, però tu no sé si ho saps) i realment ha estat una troballa com a substitut de les meves paraules i la meva necessitat d'explicar-ho tot i massa.
EliminaA si?? Doncs, em pensava que ho feies de tota la vida! De vegades també m'ha passat pel cap de fer-ho o apuntar-me a algun taller, de petita dibuixava força bé. Trobo que és una altra forma d'expressió que t'eixampla els sentits. Mai és massa ;)
EliminaQue va, que va... tot just fa uns 4 anys que vaig enganxar-me amb el Paint i potser un que vaig agafar els pinzells. Prova-ho!
Eliminahi ha res millor que escriure pètals?
ResponEliminam'agrada molt el fons, tan pel color com pel volum... preciós!
T'ho mires pel bon costat... i sí, és la millor manera de mirar-s'ho. Gràcies!
EliminaM'agrada la caligrafia velada de la teva veu. Petons, dona sensible.
ResponEliminaPetons, estimada... gràcies maca!
EliminaUaaaaaau!! preciosa!! :-)) I la foto era difícil, eh? és una foto espectacular!! :-))
ResponEliminaLa foto és ben espectacular, de veritat! :)
EliminaOn resideix la màgia, el silenci és necessari per a la contemplació.
ResponEliminaBessets!
Petonassos, sa lluna, gràcies!
EliminaSegur que les prunes han de ser molt bones, si surten d'aquestes flors. Ja se'm fa la boca aigua!
ResponEliminaQuant poemes arriben flotant en l'aire! Els teus són preciosos.
Petonicos. : )
Les prunes m'agraden, dolces i sucoses... Gràcies, bonica!
EliminaEs diu que el llenguatge de les flors pot dir tant o més que el de les paraules. Sigui d'una manera o de l'altra, tu sempre saps transmetre moltes coses belles, Carme.
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Montse! és que ens queda alguna cosa més que la bellesa? Si no la busquem... malament...
EliminaCarme,
ResponEliminaDe cada dia en fas un poema. I que no s'aturi el teu jardí dibuixat.
Un petó!
Mentre pugui, aniré fent, al meu ritme, cada dia... un petó, Glòria!
EliminaEscriure amb pètals, confegint flors...Aquest matí ja he notat que l'aire venia carregadet de sensibilitat...
ResponEliminaMolt bonic el poema i les flors de la prunera.
Petons de cap al tard.
Gràcies i petons de nit, ja, M Roser!
EliminaLes flors que escrius tot dibuixant-les ja són un poema per elles mateixes.
ResponEliminaGràcies, guapa!
EliminaI la prunera en agraiment et donarà el seu fruit
ResponEliminaSegur que sí, ben dolç! :)
EliminaOioioioioioiiiii Carme! M'encanta, m'enamora, m'encisa! Tot, dibuix i text! És que se m'acaben els adjectius quan passo per aquí!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, porquet, això és una festa! Amb els teus adjectius és més que suficient... Quina il·lusió que em fan!
EliminaLa combinació és boníssima. M'agrada molt aquest post!
ResponEliminaMoltes gràcies, marcel!
Elimina... i un dia serà fruit que, amb rima o sense, es desfarà a la boca.
ResponEliminammmmmm... que bo!
EliminaPreciós!
ResponEliminacom sempre!
:) un petó, Glòria!
EliminaAmb el poema enllestit, els pètals, els versos, i la teva mà destra, esdevé un conjunt saborós!!! Carner, al·lucinaria, i jo també!!! Preciós!!!
ResponElimina:D he, he, he... Dafne, quina gràcia m'has fet! Gràcies, guapa!
Elimina