Col·lecció de moments: Relats conjunts

dijous, 21 de juny del 2012

Relats conjunts - Keith Haring

Keith Haring

Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units

- No saltis tant, que m'atabales!

- Jo sóc de color taronja, que no ho veus?

- Sí clar que et veig, però no hi ha cap necessitat de ser de color taronja, el verd és més tranquil.

- Com vols que ho faci per ser verda?

- Doncs com jo, amb calma i serenitat, així: verd.

- Però és que a mi m'agrada ser com sóc.

- A mi també m'agrada com ets, però sempre amb aquestes ganes de saltar!

- Doncs sí, què té de dolent saltar?

- No, res, res,

- Doncs salta amb mi i veuràs que divertit...

- Noooo, a mi m'agrada ser com sóc i ballar sempre de peus a terra...

- Mai no podrem anar junts enlloc.

- No passa res, podem fer el que vulguem, anar junts o no anar junts.

- A mi m'agrades... estaria bé anar junts...

- A mi també m'agrades.

- I doncs perquè no saltem i volem?

- Noooooo.... caminem, ballem si vols...

- Sempre caminar és avorrit, sóc de color taronja, jo, que no ho veus? Ei, Verd! Si primer camino amb tu, l'estona que vulguis, després volarem tots dos?
- No...
- Noooo?

- No, clar... aniria bé... si poguessis ser una mica més de color verd...
- O si poguessis ser de color blau - va dir el blau mentre ballava break de mans a terra... sense posar-hi massa esment...

I Taronja, va voler ser una mica verda i una mica blava... per poder viatjar i caminar i saltar i ballar amb ells i sense saber com, un bon dia ja no era Taronja. Es va trobar convertida en Colordegoscomfuig.

Aleshores no va agradar ni al Verd, ni al Blau ni a ella mateixa.

Quan explicar-se ja no serveix. Només ens queda callar i actuar.

Taronja va tornar a saltar... tant com li va venir de gust. Va retrobar per fi el seu color.

35 comentaris:

jpmerch21 de juny del 2012, a les 14:09
Carme, ha estat molt divertit, però no sé ni com ni per què, m'he fet un embolic. ;-)
ResponElimina
Respostes
sargantana21 de juny del 2012, a les 14:30
les persones de vegades fem el mateix, canviem per agradar als altres i llavors deixem d'eser nosaltres
si poguesim esser color *arc de sant marti* potser ho solucionariem..jejejejje
petons
ResponElimina
Respostes
Sílvia 21 de juny del 2012, a les 14:55
Si som fets de fusta no podem pas dir que som de ferro! Una gran lliçó sobre ser un mateix, Carme. El color de gos com fuig o color catxumbo, hehe
ResponElimina
Respostes
montse21 de juny del 2012, a les 15:11
Aquesta barreja de colors ens ajuda a fer pinya respectant la diferencia.
ResponElimina
Respostes
sa lluna21 de juny del 2012, a les 15:38
I això que ho tenia més fàcil el taronge per ser més...de tot, ja que traspua energia, moviment, alegria ... és que hi ha colors tan secs!
Res taronjeta, no canviïs i si segueixes sense agradar, ja trobaràs altres colors que voldran compartir jocs i vida amb tu!!

Et fa un ventall per compartir la tarda?
ResponElimina
Respostes
Sergi21 de juny del 2012, a les 16:04
Més que un relat, això és una lliçó vital! si volem ser com els altres per agradar-los, tard o d'hora acabarem posant de manifest que no en sabem i haurem perdut la nostra autenticitat. Millor mantenir-se fidel al seu 'color' i agradar a qui ens sàpiga acceptar tal com som!
ResponElimina
Respostes
El porquet21 de juny del 2012, a les 16:23
Però a veure, el taronja estava enamorat del verd, o era a l'inrevés? I el blau llavors que representa què és, l'amant del taronja? O el taronja és l'amant del blau? I el verd llavors, de qui és amant? Ooh! Quin embolic més divertit!
ResponElimina
Respostes
McAbeu21 de juny del 2012, a les 17:49
M'ha agradat molt. Tens tota la raó. No podem cambiar de manera de ser només per agradar als altres perquè al final ni els agradem a ells ni ens agradem nosaltres mateixos. :-)
ResponElimina
Respostes
Judit21 de juny del 2012, a les 18:46
Podem ser blancs... que conté tots els colors!
De totes formes, jo sóc una amant dels canvis, crec que tots canviem, de fet és el que toca, adaptar-se als canvis és bo. Fins i tot les pedres s'erosionen amb l'aigua o el vent. Els colors es descoloreixen, es barregen i en formen de nous...
Canviar és bonic si som nosaltres qui ho decidim!
ResponElimina
Respostes
Assumpta21 de juny del 2012, a les 19:33
Hahahaha barrejant taronja amb una mica de verd i blau, sí que queda "color de gos com fuig", eh?... Però llavors hauria perdut la seva personalitat!!... Ens hem d'acceptar, mirar de ser com millor puguem, però sempre essent nosaltres! ;-))
ResponElimina
Respostes
Garbí2421 de juny del 2012, a les 20:11
molta gent li agrada canviar i un cop fet el canvi volen tornar enrrere.....de vegades no es pot
ResponElimina
Respostes
Elfreelang21 de juny del 2012, a les 21:42
M'ha agradat molt Carme no podem anar fent pendents d'agradar a tothom perquè aleshores podem perdre el nostre color, la manera de ser i actuar nostra Molt be!!!
ResponElimina
Respostes
Maijo Ginovart 21 de juny del 2012, a les 22:35
No hi ha res com ser un mateix. Un relat molt il.lustador. Bon cap de setmana q gairebé som divendres!
ResponElimina
Respostes
rits21 de juny del 2012, a les 23:11
Quantes coses ens dius parlant de colors i de balls!! molt bon relat!!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser21 de juny del 2012, a les 23:37
Que divertit Carme, però aquests colors necessiten el gris, que és el que posa ordre enmig de tanta disbauxa acolorida...
Que bonica la frase, em sembla que l'he llegida abans...Sinó ens escolten, potser serà bo predicar amb l'exemple...
Petons de bona nit.
ResponElimina
Respostes
Rafel22 de juny del 2012, a les 0:13
Com els músics de Bremen, en colors. Menysvalorats, però units i sumant poden aconseguir-ho.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog22 de juny del 2012, a les 1:06
El color goscomfuig no és gaire atractiu. Millor no voler complaure a tothom i ser Taronja i saltadora!
ResponElimina
Respostes
kweilan28 de juny del 2012, a les 19:18
M'ha agradat molt!!!
ResponElimina
Respostes