D'una foto de fra Miquel
- No em miris, camina.
- Com vols que camini, si tu ets al davant.
- Gira't i camina on caminen ells.
- Quan ells hi van, jo ja en torno i no vull girar-me més.
- Et quedaràs sol, si vas cap allà.
- Potser sempre he estat sol i sempre he anat cap allà.
Moltíssimes gràcies, Barbollaire, per trobar-me la història sencera del flamenc!
- No em miris, camina.
- Com vols que camini, si tu ets al davant.
- Gira't i camina on caminen ells.
- Quan ells hi van, jo ja en torno i no vull girar-me més.
- Et quedaràs sol, si vas cap allà.
- Potser sempre he estat sol i sempre he anat cap allà.
Moltíssimes gràcies, Barbollaire, per trobar-me la història sencera del flamenc!
I després de tot avergonyit, pobret... gràcies altre cop!
Ai, que be t'han sortit!! M'has fet recordar aquella frase de les "pinzellades de color" ;-)
ResponElimina:) pinzellades de color rosa...
EliminaPer cert... ja et val, eh? d'haver tancat els comentaris al petit blog... i al post anterior els has tancat també! Ara te'l penso fer aquí!!!!! :) M'ha passat unes quantes vegades pensar que havia engegat la rentadora i no! és tenir el cap en un altre lloc... fer les coses d'esma, sense posar-hi els 5 sentits... però estúpida! no serà tant, eh? :D
Sí, pinzellades rosa... molt boniques ;-)
EliminaEhem... no sé... jo em sembla que la paraula esma l'he perdut... i dels cinc sentits només me'n queden un i mig o un coma setanta-cinc ;-))
M'acabo de recordar a ma germana que, després d'un accident de moto i amb el canell fet puré, encara feia broma amb els que l'atenien... és que aquesta burrada de "un i mig o un coma setanta-cinc" m'ha fet gràcia :-DD
Caram aquests flamencs, quina profunditat de pensament... són molt reflexius.
ResponEliminaA vegades, et donen cada sorpresa, aquest flamencs... l'últim dia que els vaig pintar de tant lluny no els sentia, ara de prop... mira!
EliminaN'hi ha que són d'anar a contracorrent. I vulguin o no, sempre seran criticats per la resta!
ResponEliminaI no poden fer-hi res, cadascú és com és!
Eliminatambé son tant tossuts els flamencs?......;)
ResponEliminaOstres, Joan, em guanyen a mi i tot! ;)
EliminaAvui hem quedo amb les teves paraules sense despreciar gens ni mica aquests flamencs eh?? Però és que a mi això d'anar a contracorrent sempre m'ha agradat molt.... ;)
ResponEliminaJo vinc amb tu i amb el flamenc que va cap a l'esquerra, Alba!
EliminaSi uns van cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerra, no sé quin dia triar per a demà.
ResponEliminaApa, Jp! no dissimulis, que ja ens coneixem... a veure si em faràs creure que tu aniràs amb la majoria cap a la dreta! ;) Apa, vine amb l'Alba i amb mi! triem el dia d'anar cap allà! :)
EliminaJo també vinc cap allà amb vosaltres i el flamenc rebel, però llavors si som tants ja no anirem a contracorrent, no?!
EliminaQue si Sílvia, que anem bé, que la corrent només va cap un sentit, nosaltres a contracorrent ;)
EliminaVale vale, és que sóc una cagadubtes!
Eliminasolitud en companyia, difícil de suportar!
ResponEliminaSoc i estic absent
com ombra a la llum
em faig present,
contades vegades.
Ignorat per tothom
em sento sol i abatut!....
Mentre sento rebel
una veu al pit
que punxa per cridar:
¡soc aquí! parleu-me ....
Deu ser per això que se prefereix ben convençut anar pel seu compte... potser la solitud és més fàcil de suportar si no hi ha ningú. Bona nit, Montse!
EliminaHa, ha, ha!
ResponEliminaEns ha sortit rebel, el flamenc!
I amb problemes existencials.
M'ha encantat aquest riure, Glòria! :D Bona nit... un petó!
EliminaSempre contracorrent i si només fos per triar...
ResponEliminacap a l´esquerra vull anar.
T´has fixat que porta el cap ben alt?
està ben convinçut!
Bona nit, nina!
Ben convençut! Com ha de ser! :)
EliminaBon dia, sa lluna!
Fins els famencs s'enfrenten, ningú vol ser cslladet i seguir el que li manen
ResponEliminaNingú vol fer el que li manen... potser tinguis raó... :)
EliminaÉs molt "flamencu" aquest flamenc!
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Ja ho veus com li escau, la seva manera de ser!
EliminaUna abraçada, Mc!
Hi ha una escena a la pel-lícula "El tren de mitjanit", que m'ha vingut al pensament tot observant la imatge.
ResponEliminaUna càrcel on els pressos caminen en la mateixa direcció. De repent, un d'ells es gira i començar a caminar en direcció contrària, la qual cosa far neguitejar a la resta, que pensen que no va bé. No obstant això, el transgresor s'ha adonat que ha recuperat la cordura...I la llibertat.
Pilar aquesta teva aportació és genial! Entre el que diuen els flamencs i el que tu dius... ja tinc una reflexió per molta estona... :) Gràcies, bonica!
EliminaVinc de Cala Pelosa. M'ha agradat molt de trobar-la aquí. Hi anem molt sovint. Però ara ens cal caminar, com diu Lluís Llach. Endavant, sempre endavant. No estem mai sols. Gràcies per recordar-nos-ho sempre.
ResponEliminaJo no podria dir sovint, però si que hi he anat més d'un cop. Aquest dia vam fer la volta al cap Norfeu, (que és una passejada preciosa) al matí. I a la tarda vam seguir camí de ronda, avall una estona, com si volguéssim anar cap a Roses...
EliminaGràcies a tu Jordi, endavant, sempre endavant!
A mi m'ha recordat aquell anunci de la creu roja (era de la creu roja oi?) On tot-hom fuig excepte la gent d'aquesta organització.
ResponEliminaT'han sortit uns flamencs molt bonics. A mi m'agraden més que els de la foto original :o)
Gràcies per pintar-los Carme
Un petó
Moltíssimes gràcies a tu, Miquel! :) Els de la foto original em van permetre mirar-los i escoltar-los de prop! :)
EliminaCarme...
ResponEliminad'aquesta no se si em perdonaràs... però m'has fet en això
Perdó, perdó, perdó...
Estic molt avergonyit...
(no se si ho saps... però, de vegades, sóc un xic gamberru)
Petonets dolcíssims, nina estimada.
:¬)************
És boníssim, Barbo... ja se li veien les ganes d'anar al seu rotllo, oi? :) És que és aquest, és el mateix, l'has reconegut de seguida... ja ho veig!
EliminaMoltíssimes gràcies pels somriures que ens regales, poeta-gamberru (o gamberru-poeta? ara no sé ben bé...)
Petonets, maco!
Ah! a part que abans m'he deixat el "pensar" entre m'ha fet i en això (cosa per altra banda força habitual en mi... que em deixi el pensar vull dir...) el tros de peli que diu Pilar és aquest de Midnight Express.
ResponEliminaRecordo haver-la vist al cinema, amb 19 anys... i buf!!...
Més petonets dolços, nina
:¬)*********
Jo no recordava haver vist aquesta peli, gràcies per portar-la fins aquí. És ben impactant aquesta escena!
EliminaUna abraçada.
Boníssim el vídeo del flamenc!! quina gràcia!! :-DDD
ResponEliminaPer cert... agafa una de les precioses flors que tens a la capçalera, tomba-la i... no serviria de "cos" de flamenc? ;-))
Potser sí que serviria... flor-flamenc :)
EliminaQuina au més elegant, el flamenc. M'agraden els teus. I el vídeo molt xulo.
ResponEliminaGràcies, Francesca! És divertisíssim el vídeo! ;)
EliminaMalauradament no sempre tolerem la diferència i tendim a marginar-la. Tanmateix, el flamenc diferent era justament el més creatiu...
ResponEliminaM'encanta el flamenc diferent, i tens raó és el més creatiu!
Elimina