dimarts, 12 de juny del 2012

Corb marí

D'una foto de fra Miquel

Ha minvat  la  llum i
muden tots els  colors.
El blau es fa gris.
El gris es  fa fosc.
El blanc s'apaga.


El corb marí,  negre  com la nit,  no s'hi capfica.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

32 comentaris:

  1. Jesús M. Tibau12 de juny del 2012, a les 20:36

    quan tanques els ulls, el nombre, la qualitat, la textura dels colors, només depén de tu

    ResponElimina
  2. lolita lagarto12 de juny del 2012, a les 20:56

    els colors muden constantment..i tot i així..no es cansen!:)
    el corb és potser encara més negre que la nit..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 de juny del 2012, a les 22:41

      No es cansen mai, tens raó! Al corb ja li va bé ser negre i ja li va bé que sigui de nit... ell no s'amoïna de res... :)

      Elimina
  3. Garbí2412 de juny del 2012, a les 20:57

    I ara podra passar desapercebut si vol.

    ResponElimina
  4. novesflors12 de juny del 2012, a les 21:27

    Ell ja és fosc, tant o més que la nit, per tant, s'hi sent còmode.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog12 de juny del 2012, a les 23:30

    Ja ho diu la dita: De nit tots els corbs són bruns.
    O no era aixi???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 de juny del 2012, a les 23:38

      Podria ser perfectament així, Glòria! :) De fet em sembla que era: De nit tots els corbs són negres... o no era així tampoc????? ;)

      Elimina
  6. rits12 de juny del 2012, a les 23:33

    Els corbs marins! un dia, a Paros ens va atacar un corb marí mentre féiem snorkel! no sé si es va espantar més ell de la nostra reacció o nosaltres d'ell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 de juny del 2012, a les 23:40

      Ostres, Paros... quins records! fa ben bé 35 anys que vaig estar-hi i era... un paradís de tranquil·litat. Ara deu ser molt diferent suposo.

      Segur que el corb es devia espantar més... vosaltres sou mooooolt més grans que ell! ;)

      Elimina
  7. Assumpta13 de juny del 2012, a les 1:17

    És ben veritat! Com van canviant els colors segons la llum!!... és maca aquesta reflexió. Tot és mudable. Una mateixa cosa és veu diferent depenent de la distància, la perspectiva, l'angle, la llum...

    i el corb marí, no s'hi capfica hehehe... m'ha fet gràcia!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de juny del 2012, a les 1:11

      Per comparació amb nosaltres, que a vegades ens capfiquem per coses que són com són i no serveix de res que ens preocupem. :)

      Elimina
  8. Quadern de mots13 de juny del 2012, a les 6:50

    Anar al bosc (o al mar) i veure clarejar és preciós, els canvis de colors, de sons i fins i tot d’olors, al inrevés, veure com s’adorm el dia i neix la nit també té tot un encant, no només pels mussols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de juny del 2012, a les 1:11

      L'encant del canvi de colors és innegable, sempre i per a tothom que ho vulgui mirar...

      Elimina
  9. Sílvia 13 de juny del 2012, a les 8:54

    Em fa molta gràcia el corb, que feliç ell. L'has clavat, fa realment un posat de no capficar-se per res. Normalment els corbs no m'agraden gaire però aquest, mira, m'ha caigut la mar de bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de juny del 2012, a les 1:12

      És que aquest és un corb marí, que són molt diferents dels altres... :)

      Elimina
  10. sa lluna13 de juny del 2012, a les 9:21

    A mi em fa la sensació que està supervisant que tot i tots facin la seva funció, va de "boss"!!

    El canvi de llums i formes a la natura ens fa reflexionar en la mutació de nosaltres mateixos segons les circunstàncies que ens envolten.

    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  11. jpmerch13 de juny del 2012, a les 9:41

    I el negre... ja ni el veus.

    Bon dia!

    ResponElimina
  12. Jordi Dorca13 de juny del 2012, a les 10:50

    Colofó oriental.

    ResponElimina
  13. Clidice13 de juny del 2012, a les 11:34

    Les hores intermèdies són les més impressionants per tot allò que es desdibuixa. Ho has expressat a meravella!

    ResponElimina
  14. Drapaire de mots13 de juny del 2012, a les 17:48

    Tot muda, fins i tot pel corb que ara pot passar desapercebut.
    Jo el veig com: Uffff! ara ja no he de patir perquè em persegueixin!

    Petonicos Carme

    ResponElimina
  15. M. Roser13 de juny del 2012, a les 20:20

    És clar, els colors alegres s'apaguen amb la foscor, però el negre del corb, no canvia mai...Que trist ser sempre tan fosc! Ja diuen " de nit tots els gats són negres"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de juny del 2012, a les 1:15

      M Roser, jo crec que a ell li agrada ser negre... :) Petonets!!!

      Elimina
  16. fra miquel18 de juny del 2012, a les 7:27

    Hi havia boira...tot era gris
    Gràcies Carme per aqüarel·lar les meves fotos:)
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 de juny del 2012, a les 8:09

      :) així vaig intentar pintar-ho, Miquel, gràcies a tu, per les teves fotos!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Creative Commons License
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari

Joc de El gabinet del Doctor Caligari