- Però si una s'apaga, en queden dues més...
- És cert, però farà més fred que abans i tot l'equilibri queda trencat. Només que en falti un.
- Però en queden dues més.
- Tens raó, i si ens posem sota la seva llum, ens escalfen. Però el trobaríem a faltar, molt!
- Si només en tens un , com nosaltres, i s'apaga, tot s'acaba... mort i gelat.
- Vols venir al planeta de les tres estrelles? T'hi esperem...
- Em costaria acostumar-m'hi...
- Pots tornar si no t'agrada.
- Sembla que ha de ser bell.
- Ho és, la llum d'una intensitat que no dóna treva. S'ha d'estar preparat, és cert.
- I tu no voldries venir al meu planeta d'una estrella simple?
- Les trobaria tant a faltar!
***********************************************************************+
El van convidar a pensar de molt petit i ja no va poder parar mai més.
Ueeee, és aquest el nanorelat! Té un matís que li falta al meu, que s'enganxa de petit. I ja sé sap que els nens són esponges.
ResponEliminaPer cert, m'agrada molt la sèrie del planeta de les estrelles. Té una tendresa i sensibilitat que em recorda al petit príncep. Aquests diàlegs semblen senzills i amaguen profundes veritats.
Sí, és aquest... :) el nens ho aprenen tot :)
EliminaCom ja he dit en algun altre comentari, confesso que no sé on vaig i segueixo l'impuls de continuar o no, depenent dels dies. Moltes gràcies, Sílvia!
Estic convençuda que cada estrella aporta una mica de llum diferent. Va prenent forma de relat!!!
ResponEliminaJa veurem quina forma... rits, que no sé on vull anar a parar... el deixo que s'escrigui sol. :)
EliminaUn avantatge que deu tenir aquest planeta és que com que serà el dia llarg, no cal que foten canviant l'hora.
ResponEliminaUn gran avantatge, Jp! A mi em molesten molt els canvis d'hora!
EliminaTenim les hores blaves, les hores grogues i les vermelles i entremig, les hores verdes, les ataronjades i les violetes... és preciós!
Ens agrada anar sabent coses d'aquest planeta de les tres estrelles i veure com t'has enganxat al Joc de l'Antaviana, t'estàn sortint uns microcontes genials. :-))
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc! Bon cap de setmana de nou!
EliminaTinc ganes de viatjar al planeta de les tres estrelles, on he de girar, per l'esquerra o per la dreta?
ResponEliminaA l'esquerra, sempre a l'esquerra, Montse! ;)
EliminaQuin dibuix tan meravellós! I la nena asseguda se t'assembla, diria jo... :)
ResponEliminahe, he, he... gràcies Noves Flors!
EliminaFer un volt pel planeta dels tres estels m'agradaria, amb molta protecció solar, però quedar-m'hi, no. Enyoraria el meu planeta d'un sol estel, amb la seva llum i els matissos que el fan únic.
ResponEliminaFas bé, Pilar, no he d'abandonar mai allò que ens fa sentir bé! Una abraçada, guapa!
EliminaQue bonica aquesta col·lecció de contes, Carme! Seria feliç el meu fill d'Irlanda, en un planeta amb tres sols, ell que n'està fins als pebrots de tanta grisor i tanta pluja...
ResponEliminaCarme, aquest any no ens deurem trobar, al nostre petit paradís particular d'Andorra; avancem l'estada, del 6 al 13 d'agost. Però crec que formaràs part de cadascun dels paisatges de què gaudiré: aquell país és el teu país i et faràs present pertot arreu.
Una forta abraçada!
Gràcies, Montse!
EliminaJa saps que les meves estades són molt curtes, sempre, molt més que les teves, però malgrat tot, en els dies coincidim de nou. Jo pujo el 10 i baixo el 12. :)
L'excursió amb la colla de iaios l'11... :)
Mira que donen de sí aquests solets...Sota el blau hi deu fer fresqueta,(hivern) sota el groc, ni fred ni calor (primavera i tardor) i sota el vermell, una bon calda(estiu)...Has vist? pots canviar d'estació, sempre que vulguis. Potser vindré a fer-te una visiteta...
ResponEliminaPetons de bona nit.
Donen de si, Roser, és cert, les estacions són ben diferents que les de la terra, queden totes molt més barrejades i se succeeixen inesperadament. Bona tarda de diumenge.
EliminaSi que fan ganes d´anar-hi, en que sigui una estoneta.
ResponEliminaJo també tinc la pell molt sensible al sol, per això, prenc banys de lluna...
Molt maco el dibuixet i el microconte molt ben trobat!!
Una aferradeta i molt bona nit!
Jo també em passaré als banys de lluna... em sembla! :)
EliminaPer una temporadeta està bé, però tot té un límit i un final...
Quantes coses es poden treure d'aquests petits diàlegs, oi?
ResponEliminaSi, comença a ser addictiva la història del teu planeta. EN VOLEM SABER MES!!! Es tant amable la gent que hi viu!
Gràcies, Montse!
EliminaEstic segura, segura, seguríssima que al planeta de les tres estrelles jo no patiria tant!! Me n'hi vaig ara mateix!! :-))
ResponEliminaOstres, quins finals més caldersians que fas, CARME!! :-))
Al final has de fer un post i recollir-los tots junts!!
Assumpta, que avui s'està bé, eh? Quina baixada de temperatures...
ResponEliminaMira, saps què? tu no et moguis d'aquí mentre duri la bonança i no faci calor... si torna ja veurem! :)
Gràcies per la idea... sí, els recolliré junts!
:-))))
EliminaHe vingut a recuperar aquestes addiccions, aquesta llum que mai no s'apaga.
ResponEliminaBen tornat, Jordi. Se't troba a faltar!
EliminaTots tenim por als canvis, cap dels dos protagonistes no veu clar adaptar-se als sols de l'altre i pensa que el seu sistema és millor. Però s'haurien de provar tots, no?
ResponElimina