-Per què teniu tres sols i no un?
- Per què? No hi ha perquè. Tenim tres estrelles i prou. Això és tot. Elles són allà, existeixen i nosaltres som aquí i coincidim en aquest punt de l'univers.
- Quina sort, tenir tres estrelles!
- Sort? Per què? Res no és ni més fàcil ni més difícil. Tot és igual. Tenir-ne una, si aquesta és suficient per aportar la temperatura necessària, ja està bé. Nosaltres tenim aquesta temperatura adequada, gràcies a que són tres.
El veieu, el meu planeta, entre tanta claror ell es veu gris... però no és gris, no, és verd i ben bonic.
Il·luminat per tres estrelles de diferents colors, els seus verds es veuen bells en la claror i màgics en les postes de sols múltiples.
****************************************************************************
El van convidar a pensar i es va adonar que el gris podia ser verd i el verd podia ser gris. Tot just pensant.
Hehehe mira el planeta, que bonic! ;-))
ResponEliminaPotser que hi aniré... perquè aquesta frase m'ha fet pensar "Tot és igual. Tenir-ne una, si aquesta és suficient per aportar la temperatura necessària"... i és que a la nostra estrella se li ha espatllat el termòstat i no fa la "temperatura necessària" sinó que en fa "massa"
El pensament també és imaginació... i tant!! :-))
Ja m'avisaràs! ;)
EliminaEl planeta de tres sols ha de caminar molt. Segueix una òrbita al voltant de tres estrelles, els dies no s'acaben mai i la vida ... s'allarga.
ResponEliminaLes ombres es multipliquen i sempre són de colors.
Bona tarda Carme :)
Pere, les ombres són de diferents colors segons el sol que les provoca o si les provoca més d'un... les ombres un espectacle meravellós del meu planeta.
EliminaBona tarda, Pere, m'encanta la poesia que hi poses en tot. Gràcies!
Avui m'has fet veure la relativitat de tot, tant se val verd com gris, tres o un. Tot depèn amb quins ulls ens ho mirem. Tens una imaginació genial i il·limitada! Bon dia, Carme. T'envio un somriure, o dos, o tres... els que vulguis!
ResponEliminaTres somriures de la Sílvia! Uau! M'encanten.
EliminaGràcies... una abraçada... o dues... o tres... :)
al final si el resultat és óptim tant és quans n'hi hagin, la questió que si estigui bé
ResponEliminaSí, senyor que s'hi estigui bé! Tens tota la raó!
EliminaSí que es veu molt petit el teu planeta. Això és perquè els tres sols són molt i molt grans i escalfen molt. Però segur que el planeta és ben verd si t'hi acostes prou!
ResponEliminaÉs molt petit i no hi cap gaire gent, però si t'hi acostes prou es veu bonic, de veritat!
EliminaAquesta història dels tres sols que no encerte a desxifrar,
ResponEliminaserà un conte, un missatge, les dues coses; chi lo sa?
Aquesta història dels tres sols, Jp, és el que cadascú vulgui llegir-hi. Un conte, un missatge i una interpretació personat o les mil que em feu en els comentaris...
EliminaL'altre dia em va agradar tant l'enfilall de comentaris del principi del conte, que no he pogut resistir la idea de seguir.
Confesso que no sé on vaig... Jp... no espereu gran cosa.
Quan tot guarda un equilibri l'harmonia i neix, i pot semblar que els habitants del teu planeta
ResponEliminaestan perfectament en harmonia, no els cal complicar-se la vida, l'accepten la seva realitat tal com es, i els hi ve donada. I això no es dolent.O a vegades si?... ??? ; )
Quan hi ha una realitat que no depèn de nosaltres (tenir tres sols, o un no podem canviar-ho) és savi acceptar-la tal com és.
EliminaSi hiha una realitat que depèn de nosaltres, aleshores si que podem triar i fer que sigui com volem que sigui. :)
Petonassos Montse!
...i, al teu conte, podem esperar tres llunes, Carme?...però si amb una és suficient, tan se val!
ResponEliminaMolt macos els colors!!
Bessets nina!
Seria un planeta acaparador... tres sols, tres llunes... potser massa, nina! :)
EliminaGràcies, una abraçadeta!
tres estrelles ben boniques per un planeta ben bonic, sigui petit o gran, verd o no. I tres estrelles, com les que porto al turmell esquerra!!!! com m'agraden!!
ResponEliminaGràcies rits, tu també tens tres estrelles com el meu planeta :) que bé, no?
EliminaTres postes de sol...Deu ser una imatge idílica! Com m'agraden els colors!
ResponEliminaGràcies, Pilar!
EliminaDe vegades no cal buscar explicacions que ens diguin perquè les coses són una determinada manera...Són així i prou.
ResponEliminaEl teu planeta segur que és molt bonic i el gronxen tres estrelles que li fan de bressol de colors.
Segur que té bells somnis, com els que jo et desitjo a tu.
Doncs procurarem tenir bells somnis... espero que tu també.
Elimina