Racó tranquil
branca de fulles seques
guarneix l'absència.
guarneix l'absència.
Gràcies a l'Assumpta que me l'ha trobat, a Jaume Deu que l'ha filmat us ofereixo un petit reportatge dels jardins del voltant de Vil·la Joana, dedicat al Pere, veurà el banc virtual i real a la vegada.
Oh, colors càlids i alguna pinzellada diferent! Has començat la setmana ben inspirada, eh?! Ben fet, em quedo una estona a reposar en aquest racó tan plaent.
ResponEliminaPots quedar-t'hi si t'agrada, Silvia! :)
EliminaQuin nom tan curiós Carme, és possible que algun bisbe si assegués, aprofitant la tranquil·litat
ResponEliminad'aquest lloc...
Les fulles seques potser ens recorden l'absencia d'alguna trobada, quan encara eren fanalets de l'arbre...
Petons.
És a prop de Vila Joana, on va estar-se Verdaguer, com que sempre tenia tantes trifulgues amb les autoritats eclesiàstiques, el devien venir a veure molts bisbes... he, he, he...
EliminaM'has fet pensar, amb les teves paraules, si mai podem arribar a adornar completament un absència... que tinguis bona tarda, Carme!
ResponEliminaSegur que no, porquet, completament no... Bon vespre, porquet!
EliminaI és que a vegades amb ben poc es pot guarnir el que sigui... fins i tot l'absència!
ResponEliminaL'aquarel·la d'avui és preciosa Carme! Petonets!
Alba, gràcies, maca! No trobava jo que me n'hagués sortit gaire bé! :) veus tot són punts de vista!
EliminaEls bisbes no ho sé, però jo si m´hi quedaria una estona.
ResponEliminaBessets nina!
Seiem una mica a fer petar la xerrada, sa lluna! una abraçada, preciosa!
Eliminaun encertat haikú per emmarcar una imatge.
ResponEliminaNo t'has plantejat mai fer un auca?.....;)
he, he, he... Joan, una auca? ara em fas riure. No, no m'ho he plantejat mai... una auca explica com una mena d'història, no? la meva auca quedaria una mica dispersa... :)
EliminaHahahaha estic malament... pel títol que surt a la meva barra lateral havia entès que parlaves d'un banc d'aquests que contínuament surten a les notícies (un banc dels dolents) i ara veig que és un preciós banc per descansar!! :-)))
ResponEliminahahahahahah, al final estarem tots malalts de bancs, ens faran perdre el senderi... aquesta gent! :) Va, descansem una mica... :)
EliminaDescansem, descansem :-))
EliminaJo també mi quedaré una estona en aquest raconet si et sembla be. Ara que entra la calor, fa cara d'estar-si ben fresquet.
ResponEliminaBona nit
Fresquet, fresquet... sota els arbres... :)
EliminaUn lloc fresquet en aquesta època calurosa. Me'l imagino vora un riuet, sempre en ombra. Agradable a l'estiu, tot i que gèlid a l'hivern...
ResponEliminabona idea aquest "guarneix l'absència". Es difícil guarnir absències realment, però les fulles ho fan sí. Una abraçada
No hi ha riu a la vora... no... hi havia una font, però fa temps que no raja...
EliminaUna abraçada
Aquest banc és virtual i potser no existeix. L'ha pintat la Carme perquè ens hi asseguem una estona i ... fem comentaris.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Coi de Pere Pan! :) embolicant la troca...
EliminaAquest banc és virtual, sí, pintat, però existeix. Vora Vil·la Joana, als seus jardins, sota els arbres, vora d'una font... si vens te l'ensenyo... :D
S'hi devia seure Mossèn Cinto i algun bisbe que venia a renyar-lo per ser com era...
Un banc ben acollidor per reposar, i començar amb energies la setmana!
ResponEliminaSí, reposant energies...
EliminaTé, CARME, un regal a veure si t'agrada ;-))
ResponEliminaL'he trobat en aquest blog :-)
Banc per dir moltes coses.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest lloc, tranquil i decadent com el banc. I com sempre el millor ... els comentaris dels que s'han passejat per aquí.
ResponEliminaBon dia Carme.
:) m'alegro que t'hagi agradat... els comentaris sempre i sense cap dubte són els millor d'aquest blog! :)
EliminaM'hi assec i miro, observo, penso, medito...
ResponEliminaÉs un bon lloc per a fer-ho, Pilar!
Elimina