D'una foto del Barbollaire
I la cançó, trobada també pel Barbollaire
S'enfilava la lluna
com dins d'una cançó.
La claror s'escampava
pels racons de la nit.
El clar de lluna,
es filtra per totes les escletxes
i entre les branques.
Encén la fosca.
M'agrada MOLT aquesta aquarel·la!!!! Però molt, de debò, eh! Aquesta l'emmarcaria i me la penjaria a l'habitació... que maca! I la cançó...
ResponEliminaDins la fosca tot d'una
sobre el tronc d'un vell pi
s'enfilava la lluna
com el punt d'una i.
Bona nit! =)
M'ha sortit diferent de les altres, oi? Jo no creia que millor, però m'alegro que t'agradi!
Eliminacantem de bon matí, Yáiza! Quin canta els seus mals espanta! :)
Ostres, la d'avui em sembla impressionant! Aquesta claror de lluna t'ha quedat molt i molt bé, et felicito!
ResponEliminaGràcies, XeXu! Bon dia, maco!
EliminaBocabadada m'has deixat! Preciós.
ResponEliminaNena, quan faràs l'exposició???
Ara, el barbollaire també en podria fer una d'exposició!
:) Sempre em feu somriure amb l'exposició... no, no... no crec...
EliminaLes fotos d'en Barbollaire ja fa molt de temps que em tenen captivada!! Ara em captiva també la teva versió...
ResponEliminaAquesta Moleskine gegant és un tresor... és maquíssima!!
T'imagines una exposició conjunta? Fotos d'en Barbollaire i la Fanal... i la Montse i... tots aquests que en saben tant i on tu trobes sempre inspiració... i, després, la teva versió!!
Jo sí que m'ho imagino! :-)))
Dona, ja seria bonic, ja, somiar és gratis... :) Gràcies guapa!
EliminaSort que és gratis, filla meva, que jo me'n faig un tip de somiar!! :-))
EliminaPerò aquest somni no el veig jo impossible de realitzar, en absolut... La qualitat, el sentiment... hi és :-))
Repeteixo el que t'han dit, impressionant!!
ResponEliminaGràcies, guapa! Bon dia, Carme!
EliminaUna lluna que desperta el llop que portem dins........:-) Molt maco.
ResponElimina:) haurem de vigilar amb les queixalades, doncs! :) Bon dia, garbí!
EliminaÉs molt diferent del que fas normalment, m'agrada. També va bé canviar d'estil de tant en tant, i la prova és bona. T'ha quedat genial!
ResponEliminaSi diferent... em costa provar coses noves i no ho vaig fer pas amb aquesta intenció... vaig començar a dibuixar arbres acuradament i finalment va sortir així... :)
EliminaNo t'enganyes Carme, volem l'exposició, no per les aquarel.les, que també, és pel picoteo de la inauguració.;-)
ResponEliminaBon dia!
No et creguis... ja tenia jo una lleugera sospita... ;) Bon dia, maco! :D
EliminaÉs brutal!!!
ResponEliminaquan he vist l'aquarel·la, m'ha recorregut un calfred...
Aquest arbres son impressionants...!
És boníssima, boníssima, boníssima...
Té força... Tanta!!!
Li poso música.
Gràcies per escollir de nou una de les meves fotos per reinterpretar-la des de la teva sensibilitat i la teva força...
És magnífica...
un petonet ben dolç i agraït nina estimada...
Assumpta gràcies per pensar en mi... Però jo no estic a l'alçada de les fotos de Fanal, ni de Montse... i molt menys de la qualitat dels dibuixos de Carme...
Seria la nota assonant...
;¬)
Gràcies, un cop més per la música, per la teva foto, per compartir aquests impactes visuals i emocionals ... gràcies a tu, Barbollaire, poeta.
EliminaAssumpta aquest noi deu tenir alguna idea que se li ha quedat encallada en algun lloc, m'ajudes a sacsejar-lo una mica, a veure si se li desencalla? :D
Assonant! on vas a parar!!!!!! FOTOS I POEMES, Barbo!
I tant!! sacsegem-lo tal qual fos una maraca!! :-DDDD
EliminaEls arbres són sagetes, que s'enlairen tot assenyalant la lluna. La llum neix a la clariana. Avança la nit.
ResponEliminaQuan possis a la venda aquesta aquarel-la, m'avises.
BON DIA!
Aix... la Moleskine gegant, crec que em costarà molt de desmuntar... només la desmuntaré si la persona estimada i amiga que me l'ha regalat té la il·lusió d'algun d'ells...
EliminaGràcies pel teu comentari, guapa. Una abraçada de Bon dia!
Ves per on, jo si crec que faríeu un bon quartet, teniu màgia nins!
ResponEliminaEspectacular Carme!! jo també la posaria a casa, en un lloc on li donés la llum del sol i així junts, sol i lluna ... lluna i sol...
Aferradeta dolça, nina!!
Gràcies, lluneta, oi que has quedat guapa? ;) Aferradeta dolça, preciosa!
EliminaHas collit el meu millor perfil ;)
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaCom impressiona ! aquests arbres.... molt i MOLT BONICS. Jo em plantejaria la proposta de la Assumpta. Seria tot un èxit, trobades blocaires, picoteo (jejejeje)....
ResponEliminaDe veritat ETS UNA ARTISTA.
Petonicos. ( de mentre nosaltres anirem somiant oi?)
Somiem, somiem... res no costa tant poc... jo en tant bona companyia ... què més voldria! :)
EliminaCom una deu nocturna. I ben sobtada.
ResponEliminaEns amara de llum!
ResponEliminaM'has fet venir al cap el "clar de lluna" de Debussy.
ResponEliminaUna música més per a aquest post... m¡està sortint molt musical! :)
EliminaM'apunto a l'exposició!...i si falta lloc on exposar en puc trobar un. Un petonàs!
ResponEliminaGràcies, Núria, jo sóc incapaç de bellugar uan cosa d'aquesta mena, m'ho prenc com un compliment i prou. :) Petons, bonica!
EliminaQue bonic, la claror de la lluna filtrant-se per entre els arbres li dóna, al bosc, un aire de misteri...
ResponEliminaM'ha vingut a la memòria aquella cançó xirucaire:
En la fosca tot d'una
sobre el tronc d'un bell pi,
s'enfilava la lluna
com el punt d'una i.
Una aquarel·la preciosa.
Petonets Carme.
Just aquesta cançó em va venir al cap en veure la foto del Barbollaire i li vaig deixar en un comentari. :) Per això ell la va buscar, perquè jo l'havia esmentat. :)
EliminaTenia molts dibuixos teus pendents!!! Aquesta aquarel·la és impressionant!!! m'agrada moltíssim!!!! enhorabona, transmet tantíssimes coses!
ResponEliminaGràcies, rits! És tot just un dibuix a tinta de les branques dels arbres... potinejat i diluït amb una mica d'aquarel·la! :)
Elimina