Allà on vosaltres teniu un sol, nosaltres en tenim tres que giren els uns en funció dels altres. Les tres estrelles tenen mides diferents. Dues volten l'una al voltat de l'altra i l'òrbita de la tercera les envolta a les dues.
Més enllà, molt més enllà, ja molt lluny d'aquestes seves òrbites, gira orgullós el meu planeta. Amb un posat seriós i una òrbita riallera.
Des del meu planeta, gairebé sempre es veuen els tres sols a la vegada, però hi ha moments que només se'n veu un o dos... No sabria dir-vos en quin moment és més bonic.
Sé que es fa estrany per a vosaltres. Pensareu que a vegades pot fer molta calor amb tres sols, potser sí, algun cop, però en general tot queda prou ben equilibrat. Però, també penso, al vostre planeta, no hi fa mai calor?
******************************************************************
PD: Un altre final del microconte que proposa Antaviana.
Prudent: El van convidar a pensar, però va notar que se li escalfava el cap molt de pressa i va parar de seguida.
A casa meva hi fa una calor de morir-se, i sense necessitat de tenir tres sols... peròs segur que aquests et donen altres compensacions.
ResponEliminaI tant que sí!
EliminaJo estic a punt de morir de calor...
EliminaQuina llum que hi deu haver en aquest planeta, fantàstic. Però, segur que no va marxar per culpa dels sols i la seva escalfor sense saber-ho i no pel fet de pensar?
ResponEliminaEiii Sílvia, preciosa, que les dues hem escrit a la vegada...
EliminaBona tarda per a tu també!!
Has lligat el microconte i el conte d'una manera que m'ha fet gràcia, Silvia!
EliminaAquí ara en fa poqueta, però quan surti al carrer, la castanya que m´emportaré serà monumental! És el que passa per treballar amb aire acondicionat...
ResponEliminaFantàstic el conte, del microconte... jo estic com ell ;) i del dibuix, colors vius que nes fan falta a tots!!
Bona tarda Carmeta, bona tarda Xexu!!
Bona tarda, preciosa, moltes gràcies... espero que en sortir no t'agafi un cop de sols... :)
EliminaLa veritat es que amb la calor del sol que tenim en aquests moments ja en tinc ben prou, afegir-hi la de dos més crec que seria insuportable.
ResponEliminaBona tarda a tots, hauré de buscar una bona ombra per si de cas!
I si entre tres fossin més equilibrats? I si no essent tant grans no són tan aclaparadors com el nostre? I si tot queda més ben repartit? :)
EliminaGràcies Montse... apa, cap a l'ombra! Un petonàs!
Barret per al rimaire Jpmerch!
EliminaQue siguin dos barrets, jo rai!
EliminaJo tinc un conte on hi surt un planeta com aquest!!!!!!
ResponEliminaFa gràcia perquè el planeta es diu, precisament Tressols. El que ara no recordo és si són com els teus o tenen altres colors. Miraré si el trobo i t'hi dic.
Ostres, llum! Això sí que és una sorpresa... Mira-ho, mira-ho, si són dels mateixos colors, fliparé bastant! :)
EliminaAra ho he mirat, els "meus" són rosa (fúcsia), blau (turquesa) i groc (aquest sí, com el teu). No deu ser el mateix planeta...
EliminaNo ho deu ser, no... però ja veig que se li assembla bastant! catxis!!!
EliminaI jo que em pensava que el meu planeta era únic a l'univers!
Si del planeta Tressols,
Eliminai del teu planeta sense ombres,
fossin iguals els colors dels tres sols
no fliparies bastant, fliparies cogombres. ;-)
he, he, he... Jp, gràcies per els rimes, jo també em tres el barret, com el jo rai!
EliminaA casa també tinc més d'un Sol, no tots fan la mateixa escalfor, però es complementen perfectament bé.
ResponEliminaQuina calor!!!! que vingui la tardor!!!!
Ei! una altra que té pressa per la tardor! he, he, he... és una plaga blocaire que s'encomana!!!! Si no hi hagués estiu, no us agradaria tant la tardor! :)
Eliminaaquests sols els veig molt fresquets i lleugers.. i quins colors! no m'importaria anar de vacances al teu planeta..:)
ResponEliminaSeràs benvinguda si véns, lolita! Estic segura que t'agradaria el planeta dels tres sols.
EliminaJo a casa en tinc un, de Sol, i fa una escalfor molt agradable ;o)
ResponEliminaSón molt bonics els teus tres Sols :)
petons
Miquel, ni millor ni pitjor, simplement diferent... :) Gràcies!!!
EliminaEl conte és maquíssim!! al principi pensava que era d'en CALDERS!!... És teu, no?
ResponEliminaM'has fet un embolic, CARME!! :-))
Bé, amb aquests tres sols, a l'hivern s'hi deu estar molt bé!!
En quant al nou final caldersià... hehehehe... si que pensar a vegades escalfa el cap, és cert!!
El conte dels tres sols, és meu, és un començament que m'agradaria continuar, però no sé massa on vull anar a parar i per tant igual fa figa.
EliminaHe separat amb estrelletes (asteriscs) un conte de l'altre perquè es veiés que no tenien res a veure... només l'associació d'idees. Tres sols escalfen el cap. I pensar molt també.
Amb el post de demà m'ha passat igual. D'una idea n'han sortit dues coses que no tenen res a veure una amb l'altra...
Era un planeta tan enamoradís que anava embadalit d'un costat a l'altre, mirava les tres estrelles per veure quina era la més bonica.
ResponEliminaPerò no podia besar-les ... perquè es cremava.
Bona nit Carme.
Pobre planeta...
Eliminao potser no, potser era una sort que no pogués acostar-s'hi massa.
A la distància adequada s'hi està millor i no et cremes.
Gràcies, Pere! Bona nit!
Un planeta amb tres sols....genial la calidesa afectiva hi és a tothora..oi? el meu planeta té un sol sol però té una bessona molt diferent que és la lluna i sovint juguen a sortir capgirats el sol de nit i la lluna de dia...a més també tinc un baobab que li vaig demanar de préstec al petit príncep....li hauré de tornar
ResponEliminaEi esclafar-se el cap molt bé!ui escalfar-se ....molt ben trobat final
Molt ben trobat i molt ben lligat, tot plegat en el teu comentari...
EliminaEls baobabs són com els llibres que hi ha que els torna sempre i hi ha qui no els torna mai... diu molt a favor teu que li vulguis tornar! ;)
Esclafar, no, eh? espero que de pensar no se'ns esclafi, ni ens exploti, tot just que s'escalfi una mica.
jo avui amb un n'he tingut ben bé prou....ara aquests tres si es comporten son prou eixerits
ResponEliminaMira, Joan, fan el que poden, com tothom! Els sols també tenen les seves limitacions.
EliminaAi, Carme quin conte més rebonic...I si l'agafem de metàfora, aquests tres sols poden ser tres amors...
ResponEliminaAquest hivern, quan la gent rondinava pel fred, jo sempre els deia que ja se'n recordarien quan
la calor piqués de valent, i és veritat, ara també se'n queixen...Si puc triar, un pelin més de fresqueta...
Petonets.
M'alegro molt que t'agradi, M Roser, aquest contes, com ara aquest que no sé massa ni com ni quan l'acabaré, m'encanten pels vostres comentaris. Bona nit, guapa!
EliminaUna vegada vaig intentar escriure un conte..... i en aquell planteta enlloc d'haver-hi tres sols hi havia dos llunes. ;))) El sol està molt i molt bé, però i la lluna? També hem de deixar-hi lloc per la lluna! petoneeets!
ResponEliminaTenir dues llunes deu estar molt i molt bé, evidentment! Cadascú per on l'enfila!
EliminaPetons de bon dia, nina!
A casa també tinc dos sols i una lluna, a vegades però, els sols tenen mala lluna!!!! La meva àvia sempre m'ho deia, -que tens mala lluna avui?. Estrella del bloc!!!! que tinguis un dia assoleiat!!! i una nit plena d'estrelles!
ResponEliminaDe mala lluna tots en tenim algun dia. A casa dèiem mala lluna o tenir el futris, que més o menys ve a ser el mateix. :)
EliminaL'important és tenir sols i llunes i somriures... petonets, Martona!
un final molt bonic. T'ha quedat rodo!
ResponEliminaGràcies, jo mateixa!
Elimina