Vora de l'aigua
solitari racó
ple de misteri.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Carai, no em puc creure que sigui la primera!
ResponEliminaA mi em dóna tranquil·litat. El misteri el deuen portar les parets del monestir. Es un monestir? no se perquè em dona aquesta sensació.
Montse, crec que no és un monestir, sinó simplement una església. Se'n diu Sainte Marie de Chazes. T'he posar la foto en el teu honor perquè la vegis millor i sencera. :) Bona nit, guapa!
EliminaQue bonics que són aquest indrets, malgrat misteriosos i solitaris...si s'escolta la remor de l'aigua...
ResponEliminaSón bonics, tranquils i màgics!
EliminaDrapaire de mots...després de molts dies que no hi havia manera de conseguir publicar un comentari...jo també pensava...carai! avui tothom ja dorm...:)
ResponEliminaM'alegro que ja puguis deixar comentaris... :) Bona nit guapa!
EliminaNo havia vist la foto Carme, crec que es molt petit per ser un monestir oi? Però si que es un paratge que traspua pau, molt ben reflectida en el teu dibuix.
ResponEliminaFanal blau, passejant-me pels blocs alimento la meva ànima i la mimo abans d'anar a dormir. Bona nit a totes....:)
Clar que no l'havies vist, perquè l'he posat després del teu comentari, per ensenyar-te que crec que és una església! :)
EliminaQue no dorms Carmeta? es txulo aquest indret ... un bon lloc per perdres "in meditatio actitutis"
ResponEliminaJa no em vas enganxar desperta pels pèls, Miquel Àngel! :)
EliminaHi ha hagut molt s dies que hagués necessitat un lloc així a mà i sobretot la "meditatio actitutis! :) potser per això se'm va acudir buscar-lo a les meves fotos.
Bon dia!
És cert, sembla que s'escolti el murmuri del aigua, com diu la Fanalet.
ResponEliminaHo has dibuixat molt bonic i no tan ombrívol com l'original. Així m'agrada molt!
Gràies, Glòria, no és una aquarel·la que m'agradi molt, però fins i tot així em va venir de gust penjar-la...
EliminaRealment és un paisatge que imposa, auster, solitari, recorda altres temps. Però si t'hi fixes prop de l'aigua ... sempre hi ha vida.
ResponEliminaBona nit Carme.
Sí... i saps? no hi havia ningú. Durant molta estona no ens vam creuar amb ningú... i això per a nosaltres, la gent d'aquest país afetgegat... sempre té una valor màgic i misteriós. Bon dia, Pere!
EliminaJa m'has fet venir ganes de conèixer-ho!!...M'agraden molt aquests racons!! Ja he anat a buscar la informació del lloc i m'he guardat la pàgina per una possible sortida.
ResponEliminaGràcies.
Una abraçada i molt bon cap de setmana!!
Hi vam estar una setmana Santa de farà uns 3-4 anys... i com dic no hi havia ningú enlloc. l'Auvergne magnífica i espectacular, amb gairebé ningú. Una sortida inoblidable. Recomanable del tot, Montse!
EliminaBon cap de setmana!
Hola Carme, ja era seguidora del teu bloc, però després de coneixe't en formo part amb més ganes. Ahir va ser un dia molt maco. Per cert, et vas perdre el ball dels ous i els riures!! Que tinguis un molt bon dia. Petons
ResponEliminaBon dia Gemma, jo també m'ho vaig passar molt bé amb vosaltres. va ser per a mi també un di a bonic. Estava seguríssima i no tenia ni el més mínim dubte que hi hauria balls, ous i riures, i creu que em sabia greu perdre-m'ho però la fina és la feina... M'alegro que ho continuéssiu passant bé la resta de tarda... Molt bon dia, gemma, una abraçadeta...
EliminaAquestes esglèsies de "muntanya" són molt boniques! Despres vaig i em miro l'esglèsia del poble i.... h0h0h0ho!! si sembla un magatzem allò!!!
ResponEliminaMolt xulo el dibuix, com sempre! Petonets!!
L'església i el lloc, Alba, fan un conjunt inseparable! :) Gràcies!
EliminaÉs un racó perfecte, on dos arbres s'estimen i es recargolen, arrelats un en l'altre
ResponEliminaM'agrada la teva interpretació! :)
EliminaBon dia nina, gràcies per deixar una paradís per perdrem-hi, estic segura que hi trobaré la serenitat i el descans que tant necessito ...
ResponEliminaUna aferradeta dolça!
Si una imatge és suficient per a fer-te somiar... aferradeta dolça...
EliminaCom la Pilar, també hi he vist dos arbres que s'estimen, que s'emobliquen. La natura també s'estima a si mateixa. Les teves pintures ens transporten cada dia a llocs paradisíacs, gràcies i que tinguis un molt bon dia :))
ResponEliminaMolt bon dia, Sílvia i gràcies a tu, preciosa! I s´`i teniu raó, els arbres s'estimen...
EliminaA mi aquests llocs perduts sempre m'han donat molta tranquil·litat, són llocs per pensar, per veure l'interior de nosaltres, posar-hi ordre i agafar forces per seguir caminant.
ResponEliminaAmb la teva sensibilitat ens portes a llocs com aquest.
Gràcies, un altre cop, Carme.
Agafarem forces, Pep, de cada racó perdut i de cada indret compartit. I de cada mot, també!
EliminaVas a un lloc així i en tornes renovat.
ResponEliminaDel tot, llàstima que a vegades, estant de viatge, no ens donem el temps suficient... jo m'hi quedaria tot el dia ...
EliminaSí que és veritat, hi ha un misteri. Com s'ho fan per anar a missa sense mullar-se els pantalons?
ResponEliminaBon dia!
Els havies de veure, Jp, fets uns ànecs, ni un no portava els pantalons eixuts! :)
EliminaL'haiku també sap nedar. El misteri s'ho val.
ResponElimina:) m'agrada molt aquesta idea... un haikú que sap nedar! :)
Eliminaun preciós racó de pau.
ResponEliminaPetonet, jo mateixa!
EliminaL'aquarel·la és molt, maca... m'agrada la seva senzillesa... sempre entro al teu blog sabent que trobaré coses boniques! :-)
ResponEliminaAra bé, la foto també és una passada, eh? Quin lloc més maco!!
Un lloc d'aquells que tenen màgia. No el coneixíem anticipadament ni el buscàvem, ens el vam trobar fent trajecte... em va semblar preciós.
EliminaJo n'hi dic " racons de món", d'aquests llocs que te'ls trobes i on sembla que el món s'ha acabat o penses que no t'hi trobaria ningú si t'hi perdessis.
ResponEliminaM'agrada!
Sí, sí, ben bé un racó de món! Era una carretereta, que crec que en una hora no vam creuar ningú. :) Gràcies!
EliminaJo també conec aquest lloc. De passada, només. M'ha fet gràcia veure'l aquí. L'Auvergne és molt interessant de visitar.
ResponElimina:) Ho és, ho és!
EliminaUn racó per estirar-se damunt l'herba, tancar els ulls i deixar-se portar pels somnis, com si fossin l'aigua clara del rierol que va fent camí...
ResponEliminaPetonets Carme.
Sentint el seu so, fluint amb ell... Petonets!
EliminaC'est jolie, ça! =)
ResponEliminaTrés joli! Je vais essayer mon premier Haiku en français:
EliminaTrés prés de l'eau
petit coin solitaire
plein de mistère.
Bisou!
Oh, tu t'en sors très bien, vraiment. Moi, j'ai assez problèmes pour écrire en catalan, je crois que je ne vais pas essayer en français.... Donc, pas de poésie, just des observations médicales! (et parce que il faut!).
EliminaOh! Quin indret més preciós. D'alguna manera, i salvant les distàncies, m'ha recordat a Montgarri!
ResponEliminaDoncs sí... l'església, el riu a la vora, les muntanyes... :) bon dia, maco!
ResponElimina