Col·lecció de moments: Moleskine gegant - 12 - Navegant pel Roina

divendres, 22 de juny del 2012

Moleskine gegant - 12 - Navegant pel Roina

Dibuix d'una foto de la Montse-Arare, que navega amb el Blauet

Canvia el paisatge
a ritme de vida
implacablement.
A vegades tot d'una.
I jo canvio amb ell.

Ja no em serveixen els mateixos mots.
Ni m'enceguen les mateixes llums.
Ni m'enfilo als mateixos arbres
per atalaiar el futur.

Bec els teus mots
i no em calmen la set.
El futur no es veu,
desdibuixat i poruc
s'amaga ran de terra
colgat entre els herbes.

Digues-m'ho tu...
Encara ens queda camí?

36 comentaris:

MBosch22 de juny del 2012, a les 15:10
Fantàstic!
ResponElimina
Respostes
jpmerch22 de juny del 2012, a les 15:15
Bonic, bonic. Em quedaria molt bé de fons de pantalla.
ResponElimina
Respostes
Assumpta22 de juny del 2012, a les 16:23
Jo llegeixo "Moleskine gegant" i vinc pitant... i mai, mai quedo decebuda, sempre em trobo imatges que m'encanten. CARME, en saps MOLT!!!! MOLT!!!!
ResponElimina
Respostes
Ramon22 de juny del 2012, a les 16:29
Enhorabona per l'aquarel-la i avui, sobre tot, pel poema.
ResponElimina
Respostes
Sergi22 de juny del 2012, a les 16:33
L'aquarel·la fantàstica, i el poema em deixa una sensació estranya, de certa amargor, com de canvis interns. No sé, em deixa intranquil.
ResponElimina
Respostes
llum22 de juny del 2012, a les 16:33
Aquest moleskine gegant es mereixerà una exposició el dia que l'acabis!
ResponElimina
Respostes
Drapaire de mots22 de juny del 2012, a les 16:48
Crec que et queda molt camí. Camí sobretot per instruir-nos i delectar-nos amb aquests poemes i aquarel·les tant bonics.
La primera sensació ha estat contemplar com neix el dia, un cop llegit el poema penso que potser es una posta de sol. Per tant dedueixo que una imatge acompanyada de paraules sempre et dona més amplitud a l'hora de interpretar, i això on em porta? Doncs a que "una imatge NO val mes que mil paraules".... :))

Petonicos Carme, i bon cap de setmana.
ResponElimina
Respostes
Pilar22 de juny del 2012, a les 18:17
De camins n'hi han un munt i mai no s'acaven en un punt concret. Els paisatges i les llums canvien, eprò sempre ens atraurà el que per a nosaltres és la bellesa. Com la del paisatge que has dibuixat. El primer que m'ha vingut al cap, curiosament, ha estat el mar. Un mar coral-li que ha volgut sortir a la superfície. Preciós.
ResponElimina
Respostes
novesflors22 de juny del 2012, a les 19:34
De camí, en queda, sempre en queda, el que no sabem és de quin tipus serà.
ResponElimina
Respostes
Galionar22 de juny del 2012, a les 20:43
De vegades, quan estem molt cansats i creiem haver perdut de vista el camí per on transitàvem, cal que ens aturem una estona i que ens enfrontem als nostres dubtes, que responguem les nostres pròpies preguntes, principalment si ens envolta un paisatge tan bellíssim com aquest que has dibuixat; que mirem l’horitzó que tenim al davant i el que hem deixat enrere... De vegades cal tot això i molt més, fer una pausa vital mentre reposem a l’ombra asseguts en una pedra, tot bevent un glop d’aigua fresca de la cantimplora. De vegades cal resseguir amb la mirada aquell nuvolet que el vent transporta com si es tractés de la fràgil vela d’una barca, i escoltar la piuladissa dels ocells des de les branques. Quan el repòs ens retorna la força del cos i l’esperit, llavors tornem a aixecar-nos sense esforç i continuem caminant. I ens adonem que sí, que estem enmig del camí, del camí bo, i que segueix molt enllà, més enllà dels revolts, de les muntanyes i de l’horitzó.
Per això és necessari que estiguem molt cansats, de vegades.
Una forta abraçada, Carme!
ResponElimina
Respostes
M. Roser22 de juny del 2012, a les 20:50
Mentre hi hagi paisatges llums arbres, mots, que canvien constantment, també hi haurà camins per seguir. I nosaltres també anem canviant...Fins i tot canvia el futur que cada dia ens imaginem...
Preciosa l'aquarel·la, navegar per un riu deu ser tot un plaer!
Petons.
ResponElimina
Respostes
Pere22 de juny del 2012, a les 21:34
Anem fent camí a poc a poc, de vegades de pressa i mai sabem el que ens espera.
Però mentrestant gaudim del camí que ens queda, podem fer versos ... pintar aquarel · les.

Bona nit Carme.
ResponElimina
Respostes
Garbí2422 de juny del 2012, a les 22:12
en poesia no entenc massa.....però la pintura m'agrada molt. Bona revetlla
ResponElimina
Respostes
Yáiza22 de juny del 2012, a les 22:28
Aquesta aquarel·la d'avui també m'agrada molt. La torno a trobar diferent a les altres...
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog23 de juny del 2012, a les 0:48
El poema d'avui és boníssim, traspua una certa decepció, desencant.
Penso que, pot ser, aquestes paraules les inspiri més l'imatge del paisatge que no uns sentiments personals. Això pot passar quan s'escriu poesia.
Espero que estiguis bé, Carme.
ResponElimina
Respostes
Quadern de mots23 de juny del 2012, a les 8:22
A vegades el camí pot aparèixer en forma de sender, traçat, caminoi o fins i tot corriol, però sempre hi ha una línia per seguir.

Bona revetlla!!!
ResponElimina
Respostes
sa lluna25 de juny del 2012, a les 1:03
Si no et sap greu, la guardaré a un racó que tinc per les imatges que em deixen sense alè...
és fantàstica!! omple els ulls de llum...i sí, em queda un regust inquietant en acabar el poema.

Una aferradeta dolça!
ResponElimina
Respostes
Sílvia 25 de juny del 2012, a les 10:44
Jo també la vull de fons de pantalla! Impressionant, Carme, no paris que el camí és molt llarg!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)