Sota els eucaliptus,
dibuixos d'ombres
dibuixos d'ombres
barques a la sorra,
criden gessamins.
criden gessamins.
De passes lentes,
d'un sol que crema
d'un sol que crema
d'una aigua mansa,
en fem un matí.
en fem un matí.
Teixim la tarda,
sense cap pausa.
sense cap pausa.
Poc a poc creixen
ones i vent.
ones i vent.
Dolmens, històries,
imatges belles.
imatges belles.
Entre somriures,
truca la nit.
truca la nit.
Mmmm aquesta cala és molt olorosa Carme, quan no són els eucaliptus , és l´olor de la posidònia estesa a la sorra . I a l´hivern...mimosa i carn o sardines a la brasa. Bona vida!
ResponEliminaEm sembla que et robo el poema ;-)
És tot un plaer i un gran honor que em robis el poema, guapa! Gràcies!
EliminaBona vida, del tot. Dissabte passat (no ahir) va ser un dia de bona vida! :)
Em quedo amb les últimes paraules del poema,
ResponEliminaEntre somriures, truca la nit.
Avui dormiré més plàcidament amb el teu poema al mig dels somnis.
Espero que aquesta nit també truqui entre somriures per a tots, Pep, gràcies!
EliminaSempre arriba la nit amb somriures, després de la visita al teu bloc, Carme.
ResponEliminaTens un raconet molt agradable, ja ho veus que som molts els que ens hi troben a gust! :)
Glòria, estic feliç que tanta gent vingueu a compartir aquest espai... i que us hi trobeu bé. És d'aquelles coses màgiques que no m'hagués esperat mai. :)
EliminaBona nit, maca!
Demà és dilluns?, o divendres.
ResponElimina:) :D... ah! però no és pot triar, el dia?
EliminaCarme!! Cada vegada que entro tens post nou... T'ha agafat un atac d'inspiració!! :-DD
ResponEliminaLa pintura del post de Mn. Cinto, preciosa... i ara aquesta, que em dóna sensació de calma... relaxant... dóna la sensació com si els dibuixos et sortissin sols... aaaaaaaaaaaaggggh... No sé explicar el que vull dir. O sigui: Jo miro el dibuix, i em sembla perfecte: els arbres, els colors del tronc, les branques, les fulles... i, al mateix temps, veig el traç senzill, ràpid... i no veig com si hi hagués moltes "capes" de pintura sinó com si "a la primera" ja et queda bé... tens la idea clara de com ho vols fer i zas, zas, zas, esquema, pinzellades i resultat final magnífic!!!
O sigui... hehehe... és que no em sé explicar... Jo, quan vull fer un dibuix, m'hi passo molta estona... i necessito el llapis primer... i no em queda bé, i ho esborro... i perquè quedi acceptable m'hi he de passar molta estona. I en canvi, veient el que tu fas, és com si tinguessis tan clar el resultat que vols, que tot et sortís a la primera i la mà anés sola... :-)
EliminaSí, sí, que t'expliques! Pel que fa al dibuix, normalment el faig directament amb el punta fina i no rectifico res, queda com queda. Si queda fatal ja no l'acabo.
EliminaLa pintura, en aquest cas de la cala Pelosa, m'havia quedat com apagada, bullideta.
Aleshores vaig agafar grisos i negres i vaig fer aquestes ombres tan marcades, a terra i als troncs dels arbres... Vaig agafar un verd fosc i vaig afegir les taques fosques al pi del mig i a la banda esquerra. Vaig trobar que havia guanyat una mica.
Potser sí que la majoria són de primera pinzellada, però alguns, com aquest els rectifico a sobre. Clar, només es pot rectificar amb fosc, amb clar no!
Pel que fa als posts. Ja saps que en programo un cada dia... i aquest van sortint sols. Quan hi ha alguna cosa especial com això de Mossèn Cinto. Faig un altre post i el "colo". I ahir també vaig "colar" el vídeo del Lluís Llach, Pep i sílvia... passen coses i jo no les deixo passar de llarg. :)
I ara cap a dormir... després del rotllo que t'he clavat! :)
M'ha agradat molt la teva explicació!! :-)) Doncs el fosc dels troncs dels arbres és un encert total i absolut, li dóna com volum, no sé, fa un efecte molt maco!! :-))
EliminaQui pot canviar el meu dilluns per un divendres?...no sé si riure o plorar Jp ;)
ResponEliminaSort que amb la caleta de na Carme i el seu poema, podré somiar fantàstics paradisos!
Bonan nit i bona setmana!!
:) ja m'agradaria poder-te'l canviar... :)
EliminaBona nit guapa! Bona setmana, bon dilluns i bon divendres... quan toqui!
Abraçadeta!
Era bona nit, no bonan...és que la Assumpta em despista, jeje
EliminaAquest poema porta la música incorporada...:)
ResponEliminaPreciós tot plegat!
Bona nit, Carme!
Gràcies, tu si que ets preciosa! :)
EliminaBona nit, Fanalet!
Si hages de triar no ser em que em quedaria, possiblement com el país secret et "robaria" el poema.
ResponEliminaPerqué soc incapaç d'escriure coses així jo? arrrrrrggggggg!(m'enfado em mi mateixa, sempre tant pessimista....)
Petonicos Carme, sort que tu ens alegres el dia a molts.
Montse, a vegades jo te'ls robaria a tu, els poemes.
EliminaNingú està sempre optimista ni sempre pessimista, només que tenim més facilitat per escriure unes coses o les altres. Jo a vegades penso que no dic res de tant dir sempre el mateix... :)
Gràcies, guapa!
Bon final, Carme, i tant de bo la nit no comuniqui!;-) Un petó!
ResponElimina:) és ella que truca, Núria, ella deu pensar tant de bo no comuniqui la Núria!
EliminaPetonassos!
Tot plegat sembla ja un dia d'estiu...
ResponEliminaDissabte passat va ser un autèntic dia d'estiu, avançat!
EliminaUna manera molt agradable de resumir el pas d'un dia vora la mar, i quan truca la nit amb un somriure, li diem a reveure, perquè segur que hi tornarem...
ResponEliminaEucaliptus amb olor de sal!
Petons Carme.
Si el dia és agradable, fàcilment surt un resum agradable... :)
EliminaCarme, que bonic el poema, em recorda els versos de Garcès, m'encanta la musicalitat, sembla una cançoneta.
ResponEliminaPetonets
Molt4es gràcies, carina!
EliminaHi ha moltes maneres de definir qui escriu així. Tirarem pel dret: poeta.
ResponEliminaGràcies, Xavier... Ets un sol!
Elimina