Si voleu anar a la web del DIA DE LA MEMÒRIA, (170 campanars adherits)
110 anys de la mort de Verdaguer
Lo que un segle bastí l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.
JACINT VERDAGUER, Canigó. Epíleg (FRAGMENT)
M'agradaria, avui, sentir les campanes per Mossèn Cinto. Tots els campanars adherits són massa lluny per sentir-los. En canvi Vila Joana em queda ben a prop. No l'he llegit a les llistes d'adherits, però estaria bé que ho fes. Tocaran les campanes del campanar de Santa Maria de Vallvidrera?
La poesia de Mossèn Cinto, per a mi representa, la rauxa, la força, la potència de les emocions... no m'importa massa que les emocions d'ell fossin provocades per unes creences que jo no comparteixo. Bé, algunes sí, es deixava captivar per la natura i la muntanya. Però sigui un tema o un altre... La poesia és la poesia, malgrat tot. I les emocions són les emocions.
Si tinc temps suficient i em surt un resultat acceptable, aquesta tarda afegiré el dibuix corresponent.
Darrere de tot, a la imatge surt la torre de la casa de Vila Joana, ara, museu Verdaguer.
Se celebra avui algun aniversari?? No ho sabia pas... visc en un altre món!
ResponEliminaEsperarem aquest dibuix Carme... si no és avui, que sigui demà!
110 anys de la mort de Verdaguer, Alba! Ara vaig a provar de dibuixar... ara mateix m'hi poso.
EliminaT'ha quedat un santuari preciós! De debò!! Veig que ha valgut la pena esperar... hehe!
EliminaAbraçadeta!!
Gràcies, guapa!
EliminaM'emocionaria poder sentir aquestes campanades "en directe"... segur que han d'arribar molt endins, molt endins... i a mi, que de per sí, m'encanta el so de les campanes, dels vells campanars... pensar que molts toquen alhora per commemorar aquesta data (que, per cert, desconeixia fins que ho he llegit al teu blog) ha de ser maquíssim!!!
ResponEliminaA veure si al vespre en diuen alguna cosa al Telenotíces!
CARMEEEEEEE!!! La Prioral de Sant Pere, de Reus, hi està adherida!! Mira aquest enllaç!! http://www.diadelamemoria.cat/noticia/36/consulta/llistat/campanars/adherits/som/170 :-)))))
ResponEliminaHehehe ara veig que l'enllaç que he posat deriva de la mateixa pàgina que tu havies posat... ai, ai, quin cap! :-DD
ResponEliminaTu tindràs més sort que jo... les sentiràs. Jo crec que no. Ni el monestir de Sant Cugat, ni l'església de la Mare de Déu de Montserrat de La Floresta (al meu carrer) ni les de Santa Maria de Vallvidrera tant a prop de Vi8la Joana, on va morir Verdaguer... no són a la llista.
EliminaEl dibuix, el dibuix. Musical.
ResponEliminaDe provar-ho jo ho provo... ara musical... juraria que no... Osonecs pareu bé l'orella, Osona repicarà fort!
EliminaVila Joana em porta un record una mica agre. Però segur que les seves campanes fan treure mal auguris i son símbol d'esperança.
ResponEliminaAix... a cada lloc del món, segur que sempre hi ha records per a tots els gustos.
Elimina:) Malgrat els teus records, és un lloc bonic i tranquil (sempre que no sigui hora de sortida de l'escola) :)
Jo l'he trobat ja amb l'aquatel.la i això em fa pensar que deuríem esperar a que ens pintes els dies avans de començar-los. Hauràs de llevar-te molt d'hora, eh?
ResponEliminaMillor us els deixo pintats des de la nit abans... ja posats :)
EliminaAvui us deixaré un fons de caleta... no es veu el mar, però s'imagina... t'anirà bé pel dia de demà? :)
Xe!, de categoria. Com diem ací.
Eliminaveig que al final la tarda ha donat prou de si....i amb molt bon resultat.
ResponEliminaDiem que regular, Joan...
EliminaHe marxat del meu tipus de dibuix amb les línies de tinta i no m'ha quedat massa bé.
Però he après unes quantes coses i vaig intentant avançar amb les ombres.
Tant que m'agrada l'obra de Mossén Cinto i no m'havia assabentat d'aquest important aniversari...Tocaran les campanes per ell? Qui pogués estar a prop de la Plana, o de vila Joana...Recordo que al maig de l'any passat, li vaig fer un petit homenatge a la revista
ResponElimina"Lo cantich"...Precisament perquè per a mi és un poeta molt especial.
"Poeta i llaurador sóc
i en tot faig feina tan neta,
que llauro com un poeta
i escric com un llaurador".(Hi ha llocs que posa fangador)
Petons Carme.
Ah, i l'Aquarel·la molt ben aconseguida. Felicitats.
EliminaCrec que a Vallvidrera no ha sonat cap campana... no estava a la llista de les que havien de tocar.
EliminaPetons, M Roser!
Aquesta aquarel · la ja és una obra major, com l'Església de Santa Maria que has pintat rentant-li la cara.
ResponEliminaMajor com els versos de Verdager, com aquest Canigó que m'assenyala cada matí d'on fa vent, si farà fred o calor.
Ara aquí, a l'Església de la Immaculada toquen les campanades de les nou, però ... això ja està fora de programa.
Bona nit Carme.
Fora de programa o no... ja està bé que repiquin les campanes sigui al'hora que sigui...
EliminaGràcies, Pere, ets molt generós amb la meva aquarel·la... :) Bona nit, maco!
Ostres, quan he vist l'aquarel·la he pensat que el lloc em sonava. A l'acabar de llegir-te hi he caigut. I tant! He pujat uns quants cops des de l'estació de Baixador de Vallvidrera fins al Tibidabo. El primer tram de camí està farcit de panells amb fragments de Verdaguer, oi? I en acabat s'arriba a Vila Joana, la Casa Museu de la que parles. Llavors estàs més o menys a mig camí de la Torre del Tibidabo.
ResponEliminaDoncs si que et deu sonar si has fet aquest camí.
EliminaPerò t'he de dir que tant Vil·la Joana, com Santa Maria de Vallvidrera són molt a prop de l'estació del Baixador. Fins a la torre de Collserola o el Tibidabo, encara queda una bona estona... :)
Sí?? Hehehe... ara se m'ha vist el llautó, almenys deu fer 4 o 5 anys del darrer cop que vaig anar per allà... Això és perquè el primer tram de pujada és el més dur! Per això tinc aquesta impressió... hehehe!
EliminaTu també et deixes captivar per la natura i així ens arriba a tots.
ResponEliminaMolt maca!!
Bessets.
En aquest cas coincidim, sí. Mossèn Cinto era un gran caminador que es feia a peu llarguíssimes travesses de muntanya. I escrivia, escrivia i escrivia...
EliminaGràcies!
Quin homenatge tan ben pensat fer sonar les campanes en honor i memòria de Verdaguer!
ResponEliminaVaig a posar un poema d'ell!
L'aquarel·la la he trobat PRECIOSA amb aquest colors tan lluminosos. L'original en canvi sembla molt tristoi.
Ara vindré a llegir-lo, Glòria! Gràcies pel que dius de l'aquarel·la!
EliminaCom sempre, en el tema poètic no hi entro, però em sembla un homenatge molt curiós per una figura tan important, així que espero que hagis sentit moltes campanes. L'aquarel·la és preciosa, això també t'ho havia de dir!
ResponEliminaGràcies, XeXu, la "feina" d'una tarda de diumenge! Jo no n'he sentit ni una, des de casa... :(
EliminaT'ha quedat preciosa l'aquarel·la!!! :-))
ResponEliminaI sí que he pogut sentir les campanes, però passava molt de les set!!! Jo esperava que fossin les set en punt i a les set en punt res de res... i quan ja passava molt i jo tota estranyada, de cop han començat a repicar :-))
:) Més val tard que mai!!! Jo no he sentit res... gràcies, guapa!
EliminaUaaaaaau! Quin dibuix!!! La sèrie Moleskine gegant em té cada cop més captivat! Talment com la poesia d'en Verdaguer, com bé dius, més per l'estimació al país, a la natura i a la muntanya que comparteixo amb ell punt per punt i coma per coma!
ResponElimina