Dibuix al natural
(l'havia dibuixat amb Paint, fa temps, ara he repetit amb aquarel·la)
Beure de la font de la tendresa
pel broc més gros.
Mentre ens regalimen les mirades
i esclaten les millors flors.
La claror que porta l'aire
m'envolta i m'il·lumina.
Curació miraculosa de la llum.
Plorar i riure d'un sol traç,
les mans al doll, amarades.
Esquitxem l'amor en mirar.
Els Paints a baix, d'una trobada virtual que vam fer... fa uns anyets, us en recordeu?
PD 1: En Celdoni Fonoll sempre m'envia coses boniques per mail i avui m'ha enviat això, una cançó que parla d'un petó. La comparteixo amb vosaltres. És una cançó d'amor preciosa. Hi va bé en aquest post.(l'havia dibuixat amb Paint, fa temps, ara he repetit amb aquarel·la)
Beure de la font de la tendresa
pel broc més gros.
Mentre ens regalimen les mirades
i esclaten les millors flors.
La claror que porta l'aire
m'envolta i m'il·lumina.
Curació miraculosa de la llum.
Plorar i riure d'un sol traç,
les mans al doll, amarades.
Esquitxem l'amor en mirar.
Els Paints a baix, d'una trobada virtual que vam fer... fa uns anyets, us en recordeu?
PD 2: Aquesta és una de les meves fonts preferides. Hi anem sovint i el primer miracle que m'agrada trobar-hi (no sempre és possible, però sí ho va ser aquest últim cop) és que el broc del mig, que està una mica més alt que els dels costats, i és més gros, ragi amb força. Em dóna molta alegria i molta energia veure'l. Altres miracles no els he notat, la veritat, perquè us hauria d'enganyar? Però aquest sol ja val la visita.
Bonica font amb miracle fresquet!!!
ResponEliminaon és???
És a Camprodon, Carme! quins miracles poden haver-hi millors que els que brollen fresquets? Petonassos, nina!
EliminaFa goig el doll, i l'aquarel·la (ja saps que jo sóc més fan de l'aquarel·la que del paint que, d'altra banda, també et surt bé, molt bé diria jo, però m'agrada més l'acabat difús i una mica translúcid de les aquarel·les).
ResponEliminaGràcies, Noves Flors, no sé com m'ho faig, però us he de confessar que la foto de l'aquarel·la, sovint és més maca que l'aquarel·la. Però no ho faig expressament, no! :)
Eliminasi realment fa miracles.....val més que tots anem cap allà. De moment n'ha fet un....la teva aquarela
ResponEliminaJoan, et prometo que el millor miracle és la mateixa aigua que brolla i brolla, transparent i fresca... :)
EliminaAixò del broc del mig deu ser un bon senyal, ja ho veuràs.
ResponEliminaGràcies per la bona interpretació, un bon senyal... esperem que sí!
EliminaSi hagués de triar, em quedaria amb les aquarel·les, de ben segur. A més, en la seva creació hi intervé l'aigua, i què millor per immortalitzar la font de Sant Patllari? El poema d'amor és també d'una lluminositat i d'un optimisme d'aquells que desfan els mals rotllos en un tres i no res.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies, Montse! Una forta abraçada.
EliminaAquest cap de setmana eren les festes de Camprodon no? . M'agrada molt això del miracle, de fet d'on brolla aigua neta i clara és miraculós! feliç setmana!
ResponEliminaSí, aquest cap de setmana! És veritat. Encara que l'aquarel·la és del cap de setmana passat. No hi ha millor miracle que l'aigua que brolla generosa. Bona setmana, Marta!
EliminaJo he anat a Camprodon, i crec que no l'hevista. Es molt bonica en els teus paints i aquarel·les
ResponEliminaS'hi ha d'anar, Khalina! és una passejadeta de no res, però s'hi ha d'anar. Gràcies!
EliminaAquesta font miraculosa deu curar totes les malures dels sentiments, de l'amor, de la tendresa...
ResponEliminaamb esquitxades de flors i llums. Aquests dies també ens trauria la set, ja que deu ser ben fresqueta.
Preciós, tan el poema com l'aquarel·la!
Petonets.
Molt fresca, M Roser, que dóna gust! petonets...
EliminaHi ha un gatet amagat o sóc jo que vaig veient puckies per tot arreu? ;)
ResponEliminaun bon racó per perdre-s'hi una estona i deixar-se anar!
No, no, no hi ha cap gat amagat... ep! que jo sàpiga!
EliminaOstres, sí que me'n recordo d'aquesta font... però fa "anyets" que vàrem fer aquell berenar virtual? Tinc una memòria "temporal" horrible... hagués dit que feia mig any :-))
ResponEliminaQuè preciosa t'ha quedat l'aquarel·la... i els paints també van ser maquíssims!!
Bé potser anyets no és la millor manera de dir-ho... el plural no és ben adequat del tot si filem molt prim i el singular com si fes un any tampoc...
EliminaEra exactament al setembre del 2010. Ho acabo de buscar. :)
Gràcies, guapa!
Una font ben generosa amb els tres brocs - encara que no tots ragin - i aquesta boscúria que l'envolta. No sabia que existia un sant amb aquest nom i ara resulta que és el patró de Camprodon. El que s'aprèn!
EliminaLes aquarel·les que fas m'agraden MOLT, artista!
Doncs sí, precisament és el patró de Camprodon! :) Moltes gràcies, guapa! Bona nit!
EliminaRecordo que hi vam anar quan la canalla eren petits. I en Sergi va quedar ben moll, fresc com l'aigua i xop com un ànec. :)
ResponEliminaJo no sabria quin triar, el paint: quina feinada!, però l'aquarel·la es tant refrescant i a la fresca si està tant bé.... no sé, no sé ...
Petonicos Carme i el poema tant dolç...
Espero que fes prou calor per a la remullada del Sergi! :)
EliminaGràcies, Montse! petons de bona nit!
Oi tant era a l'estiu.
EliminaM´ha portat bon records aquesta font, molt bons!
ResponEliminaBona nit, nina, bessets!!
:) quina sort! la coneixes? :) Bon dia, guapa!
EliminaA veure si aquest estiu m'hi acosto...
ResponEliminaEm faràs de guia?
Un petó de bon dia, Carme!
Què bonica l'aquarel·la i què bonic el poema d'en Fonoll! Bon tàndem!
Et faré de guia si t'hi acostes, i tant que sí!
EliminaD'això se'n diu una bona fontada.
ResponEliminaBen apropiada la paraula i el lloc és fantàstic!
EliminaCrerc que sí és miracilosa. Hi vas fer una trobada, l'has recordat i l'has pintat, tot fent-la servir com a decorat d'una preciosa cançó.
ResponEliminaOi que sí que és maca la cançó? :) Crec que ningú l'ha escoltada!
Elimina