divendres, 18 d’octubre del 2013

Un balcó molt acolorit



Alces el cap  i veus  que els  colors  encara  hi són.
Ni cap nit,  ni cap  silenci se'ls  ha endut.
Tornes  a enfilar-los,  primer  amb bastes  grosses  i llargues,
potser  més  tard  tornaran  els  brodats i filigranes.

Hi ha  el camí  dels  ulls,  que  s'ha  de  tornar a allargar
per  poder veure  més  enllà  de la pedra  que entrebanca.
Mires  amunt  i el balcó t'explica dreceres.
Escolta'l  i el diàleg  serà  profitós.

31 comentaris:

  1. T'adones que encara hi ets i encara pots. Que resta encara, molt de trajecte.
    I t'alegres de ser-hi i d'haver après alguna cosa. I de poder seguir endavant.

    Has vist la lluna Carme?. Jo l'he mirada i t'hi he trobat.
    Bona nit bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser -hi a vegades sembla res i ho és tot.

      Sí que vaog veure la lluna... Sí...

      Bona tarda de diumenge, Mònica.

      Elimina
  2. Els colors són com els sentiments, cap torbonada els pot esborrar si estan ben aferrats a la pell...Ells ens poden pintar dreceres que ens ajudaran a veure i seguir la vida, vorejant les pedres que ens fan nosa.
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
  3. Se m'han creuat els cables. En veure el títol, he assumit que era un post de la Loreto. Hi vaig i em surt el Col·lecció de moments, i no ho entenc. Hi torno, i em torna a sortir. Alguna cosa estic fent malament. Al final he determinat que l'única cosa que està malament és l'hora, i el meu cap, que ara hauria d'estar dormint!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejejej XeXu, a mi tb m'ha passat :)

      Elimina
    2. XeXu, Loreto, doncs, aqui a la Col.lecció demoments, n'hi ha una pila de balcons... Em costarien de comptar. ;)

      Elimina
    3. Balcons, portes, finestres, amb o sense cortines, amb testos (testos?) plens de flors... ;-))

      Elimina
  4. Potser cadascuna de les persones tenim una música de fons que hi persisteix al llarg del temps, la teva m'arriba com una melodia plàcida de múltiples tonalitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em dius una cosa molt bonica que em vamolt bé d'assaborir com un caramel. Moltes gràcies, Consol.

      Elimina
  5. No és fàcil adonar-se, de vegades, que els colors encara hi són, que res del nostre entorn ha canviat, sinó que som nosaltres els qui per alguna raó no ho podem veure; beneïts doncs els balcons que expliquen dreceres i que conviden al diàleg profitós...!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda qualsevol excusaer tornar a veure el que tenim alvoltant... A tot arreu podem trobar-hi diàlegs profitosos sivolem.

      Abraçades duplicades, preciosa.

      Elimina
  6. Quina gràcia que tens traient aquests colors amb la capseta de sis grisos.

    ResponElimina
  7. el teus escrits sempre em diuen molt Carme....aquest m'agrada especialment gràcies! eep el dibuix també m'agrada...bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies , Elfree, és tot un honor que els meus escrits et parlin...

      Elimina
  8. És preciós!! sense desmerèixer el dibuix... llàstima que no hagis penjat la fotografia original

    ResponElimina
    Respostes
    1. El carrer era molt estret i la foto va quedar molt esbiaixada de baix a dalt. No gaire maca, sinó ja te l'hauria enviat.

      Elimina
  9. dreceres i viaranys amagats rere el mudèjar, i els ulls que pensen

    ResponElimina
  10. Ni cap nit, ni cap silenci es poden endur els colors que dus dins, per sort.

    ResponElimina
  11. M'has fet sentir el diàleg del balcó inclús a traves de la teva aquarel·la!

    ResponElimina
  12. Hi ha paraules que són maques en si mateixes: enfilar, bastes, brodats, filigranes... només imaginar-les se'm fa com una sensació a l'estòmac com si fos de tensió però positiva... com d'allò que t'agrada molt tenir, mirar, recrear-se... Utilitzar aquestes paraules per definir conceptes arquitectònics, pintures, mosaics... m'ha encantat!! :-))

    Sembla d'inspiració àrab. No tinc ni idea d'on és (encara no he llegit els altres comentaris) però m'agrada molt :-))

    ResponElimina
  13. És a Tàrrega, del dia que vaig anar a Verdú, al recital de poesia que va muntar la Cantireta.

    Hi ha un edifici que té tots els balcons d'aquesta mena, però diferents... O al menys de més d'un tipus.

    ResponElimina
  14. Un balcó ben eclèctic, ple de diàlegs.

    ResponElimina
  15. Cal aixecar el cap, escoltar, per retrobar els colors que encara hi són, potser més amunt, potser més vius.
    Preciós, nina!

    Aferradetes.

    ResponElimina
  16. Cal mirar els colors, assaborint el que cada un d’ells ens dona. I anar endavant, sempre, el passat es passat i no tornarà el futur és el que ens ha d’arribar i quant més acolorit millor.
    Preciós balco i una imatge plena de llum

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari