D'una foto d'en Xavier del blog Fita
Qui s'anima a escriure sobre marietes?
|
- Has vist quina por que fa la meva carota d'espantaocells?
- Jo no veig cap carota, tens el cap negre, com sempre i les antenes també. I no fas por.
- Vull dir a l'esquena, una carota amb cara de pocs amics, perquè els ocells no se'm mengin.
- Jo no sé de quina carota em parles. No em fas por.
- No importa, tu no ets un ocell i no veus el mateix que ells. Ells tindran por.
Han participat:
- En XeXu
- La Sílvia
- La Glòria
- L'Artur
- Fanal blau
- En Joan Gasull
- En McAbeu
- Viu
- Elfreelang
- En JpMerch
- Drapaire de mots
- Rits
- Assumpta
- Alfred Russel
- sa lluna
Pot donar força de si aquesta foto, a veure que surt.
ResponEliminaPS: Ja ho diuen que tot depèn del punt de vista que es miri, així que espero que la carota d'espantaocells funcioni... :-D
T'ha sortit fantàstica, la teva proposta, Mc!
EliminaMolt bon "punt de vista", mai millor dit !! Segur que funciona !!
ResponEliminaA veure si li funciona!!!
EliminaDe seguida que he vist la imatge m'ha vingut una idea al cap, a veure si l'escric, perquè si no me la prendran!
ResponEliminaMolt ràpid, XeXu!!!
EliminaM'agrada molt la foto!! A veure què surt, el teu diàleg és molt divertit :))
ResponEliminaGràcies, Sílvia, la teva csnçó també és divertida!!!
EliminaSembla mentida que un bitxet tan petit pugui espantar un ocell...La natura té els seus trucs de supervivència...Bon vespre, Carme.
ResponEliminaSi l'espanta o no... Ja s'ho trobarà, la intenció prou que li posa, el resultat no el sabem...
EliminaJo també em decanto per la rodoneta, potser perquè m'hi sento identificada.
ResponEliminaEl meu microrelat, molt micro, la veritat:
http://elquempassapelcap.blogspot.com.es/2014/08/relats-de-la-carme-encara-hi-ha-classes.html
Micro, però molt divertit, Glòria!!! Gràcies!!!
EliminaDoncs al final m'ha sortit un relat força entomològic. .-))
ResponEliminaEl trobaràs aquí:
http://xarel-10.blogspot.com/2014/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html
Molt "complet" amb informació precisa i ben bé com una faula...
Eliminaui Carme que bé una alta proposta!!! miraré que surti aquest diumenge! el relat sobre les marietes
ResponEliminaJa l'espero, doncs!!!
EliminaÉs veritat, la mirada (també insectil) és selectiva!
ResponEliminaNo es pot veure tot el conjunt si només mires de ran de terra... Oi?
Elimina
ResponEliminaTot és del color del vidre amb què es veu... el punt de vista!
Abraçades, des de El Far
El punt de vista és molt important. Per veure una situació completa, cal saber canviar-lo.
EliminaAbraçades, Jordi!
Que difícil d'explicar-li a la marieta, quan el punt de vista és diferent... costa. Podríem trobar molts exemples. M'ha agradat molt el teu microconte.
ResponEliminaGràcies, Loreto!! Tens raó, cada dia mil exrmples!!
EliminaEl que no sé és com s'ho ha fet el bitxo x veure's la carota... :P
ResponEliminaHo sap perquè se l'ha comprat... Tu no has llegit el relat d'ex XeXu? He, he, he.
EliminaUna Marieta, xicoteta però gran.
ResponEliminaGràcies per aquesta idea per a escriure! :D
Gràcies a tu, Maria!!!!
Eliminaque hi soc a temps? Doncs au, per si de cas...http://drapairedemots.blogspot.com.es/
ResponEliminaI tant que hi ets a temps, mai no és tard per aquesta mena de coses...
EliminaMirarem de fer la nostra aportació. M'agrada aquest diàleg, però sembla que no s'entenen molt bé, potser la marieta és una mica presumida i no vol veure res que no sigui la seva bellesa.
ResponEliminauna abraçada
Gràcies, Alfonso!!! N'hi ha, de marietes presumides, n'hi ha unes quantes... ;)
EliminaÀpali, la meva aportació. Espero que t'agradi!!
ResponEliminahttp://riboru.blogspot.com/2014/08/relats-de-la-carme-converses-marietes.html
Gràcies, rits!!!
EliminaM'ha agradat molt!
Estic d'acord, el punt de vista és molt important sempre que també pensis que pot haver-n'hi d'altres.
ResponEliminaEncara he de passar per tots els relats. a més de comentar he de veure si la meva idea ja ha sortit.
Ufff no es pot anar de vacances!! :)
Aferradetes i bon dia!
I tant que es pot anar de vacances!!!!
EliminaEl que no es pot és anar de vacances i fer veure que no i voler ser a tot arreu... no pareixis nina, tot al seu temps!!!!
Aferradetes dolces.
Magnífiques aportacions de tots-tes les participants.
ResponEliminaMentre els feia la foto em va semblar que una li deia a l'altre: "hem de parlar...." i l'altre responia: "encara no estic preparat per saber què haig de fer amb la meva vida"
Ha, ha, ha... que són dues frases força comunes... sense cap dubte....
EliminaFaig tard (com quasi sempre darrerament), però ací la deixe:
ResponEliminahttp://laliniadewallace.blogspot.com.es/2014/09/roig-i-negre-relats-de-la-carme.html
Salut i moltes gràcies!
Mai no és tard, Alfred!!! Moltes gràcies!!!
EliminaPels pèls, però et deixo el meu AQUÍ
ResponEliminaAferradetes!!
Gràcies, preciosa!!!!
EliminaAferradetes.