Col·lecció de moments: Arístides Mallol

dimecres, 27 d’agost del 2014

Arístides Mallol

Buscar un reflex de llum

i en un sol gest

afegir-ne un altre.

Involuntàriament.

Vermell als cabells

que abans no existia.

16 comentaris:

Garbí2427 d’agost del 2014, a les 20:10
Reconec que m'ha costat més del compte veure què era la imatge. Potser m'enlluernava el reflex.....
ResponElimina
Respostes
M. Roser27 d’agost del 2014, a les 20:43
A mi em sembla un cap amb una radiografia de colors, sobreposada...És molt original.
Bon vespre, Carme.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals28 d’agost del 2014, a les 10:10
La poesia seria la que afegeix el "vermell als cabells/ que abans no existia".
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas28 d’agost del 2014, a les 12:29
Joan, M Roser, Helena, és el cap d'una escultura d'Arídtides Mallol. S'hi havia posat una teranyina tan perfecta que volia buscar un punt on s'hi reflectis bé la llum. El vermell de la funda de l'iPad va afegir-se a la festa de reflexos.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang28 d’agost del 2014, a les 13:35
això és perruqueria poètica!
ResponElimina
Respostes
jpmerch28 d’agost del 2014, a les 22:22
Jo havia pensat en una aranya grafitaire.
ResponElimina
Respostes
fanal blau28 d’agost del 2014, a les 23:54
Veus quina fotopoesia més bonica t'ha quedat?
;)
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)29 d’agost del 2014, a les 10:05
un joc de colors preciós
ResponElimina
Respostes
Assumpta29 d’agost del 2014, a les 12:50
Aaaaah! Ara que ho has explicat ja he vist què era!! :-)) Ahir m'ho mirava i... res de res hhehehe
ResponElimina
Respostes
xavier pujol7 de setembre del 2014, a les 8:59
La poesia és com aquesta imatge. A vegades (gairebé sempre) cal llegir-la dues vegades per comprendre-la.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)