I el riu, com els escolta?
Espera, àvid, aquest rajolí que el fa més gran.
Se l'empassa tot d'una.
Com si no fos res, com si no el necessités.
I què és el riu sinó la suma d'infinites gotes?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
A Sant Daniel, a Girona hi ha una font del ferro que recorda aquesta. I conec altres indrets amb fonts així, amb aquest rajoli que emplena incansablement el riu de secrets i d'aigua. Segur que el riu en el fons de la seva majestuositat sap com és d'important cada gota que rep.
ResponEliminaHi ha moltes fonts de ferro... Aquesta està tant tocant al riu que sembla que es puguin parlar... Potser sí que el riu honsap com és d'important...
EliminaLes fonts tenen un què de màgiques, on poder beure i escoltar els secrets que xiuxiueja.
ResponEliminaPreciós, Carme.
M'encanten les fonts... Segur que si que tenen alguna cosa de màgia.
EliminaPetonassos, preciosa.
Al poble dels pares n'hi ha unes quantes d'aquestes, petites fonts que donen vida a rierols que després seran rius més grans, cada gota compta, fins i tot la de la pluja que fa que ragin les fonts.
ResponEliminaPetonets Carme
Que maques que sòn les fonts!!
EliminaBonica frase la del final, i bonic pensament el que ens diu que junts podem fer més... Em recorda a una teoria que diu que tots estem connectats d'alguna manera... no sé, un d'aquests pensaments profunds... Saludets, Carme!
ResponEliminaSegur que sí, Ada, que tots estem conectats d'alguna manera... Encara que ens costi saber-la trobar, a vegades.
EliminaDe fonts del ferro en conec un fotimer, suposo que inicialment devien dur aigües ferruginoses...
ResponEliminaA mi m'encanten les fonts, abans que anàvem a fer-hi dinars i berenars...La llàstima és que cada vegada n'hi ha menys, destruïm allò que ens permet gaudir plàcidament...
Petonets, Carme.
A mi també m'agraden molt les fonts. Tens raò que cada vegada n'hi ha menys, però a Camprodon n'hi ha un munt i totes precioses...
EliminaQuè bonica la font amb retoladors!! :-))
ResponEliminaQuins paisatges tan macos ens regala sempre la muntanya!...
Gràcies, Assumpta!!!
EliminaLa font desvetlla el secret de l'èxit, la constància.
ResponEliminaQuina manera de veure-ho més maca, Joan!!!
EliminaNo sé si la font xiuxiueja secrets ni si el riu els escolta, però aquest indret em sembla molt indicat per intercanviar secrets entre persones.
ResponEliminai tant en les gotes hi ha el preludi del riu o la font que poder arribar a ser m'has fet pensar en Aristòtil!
ResponEliminaL'aigua d'algunes fonts de ferro, deixa gust de sang a la boca. De sang que no taca i no fa mal.
ResponElimina