Mentre sento que avança una ombra gegant sobre totes les coses. Quan veig que la llum no és més que una bella excepció o potser pura il.lusió. La prenc, menuda i efímera, dels pètals blaus que semblen xuclar-la per resistir la nit.
En versió tanka:
Avança l'ombra.
Com un fons infinit.
M'agafo al blau,
de corol.les petites.
Xuclant claror.
.....................................................................Carme
Em bec el blau dels pètals
canvio ombra per llum
i tot és mar
.................................................................Elfreelang
I tot és mar.
És llum i solitud.
Hi ha l'horitzó.
....................................................................Carme
Una llum pàl·lida
aminora la fosca.
Flor tamisada
no temes mai la nit
el blau sempre venç l'ombra.
.................................................................Noves Flors
Pètals o estrelles
Punts de llum en la nit
No la vull témer,
On era el forat negre
Tot es olor de blau.
......................................................................Carme
Gessamins blaus
ocupen l'estança.
Fragància i color.
................................................................Fanal Blau
.....................................................................Carme
Em bec el blau dels pètals
canvio ombra per llum
i tot és mar
.................................................................Elfreelang
I tot és mar.
És llum i solitud.
Hi ha l'horitzó.
....................................................................Carme
Una llum pàl·lida
aminora la fosca.
Flor tamisada
no temes mai la nit
el blau sempre venç l'ombra.
.................................................................Noves Flors
Pètals o estrelles
Punts de llum en la nit
No la vull témer,
On era el forat negre
Tot es olor de blau.
......................................................................Carme
Gessamins blaus
ocupen l'estança.
Fragància i color.
................................................................Fanal Blau
Això d'una gran ombra que avança és molt com de pel·lícula èpica, i sempre anuncia catàstrofes. Esperem que no sigui res d'això...
ResponEliminaNo, no tinc cap catàstrofe amagada ... Ni volia semblar èpica, que no ho sóc. Esperem que mo sigui res d'això, XeXu... ;D
EliminaTens raó, és una flor de pètals lluminosos, atrapa la claror.
ResponEliminaL'últim raig de sol... Li tocava i el xuclava... ;)
Eliminabellíssim! si em permets versió elfri : em bec el blau dels pètals / canvio ombra per llum /i tot és mar
ResponEliminaI tot és mar.
EliminaÉs llum i solitud.
Hi ha l'horitzó.
Jo també sento aquesta ombra, Carme, i desassossega. Però tinc esperances en la petita llum del blau, sigui somni o petita realitat, que sabrà véncer la foscor. I saps què? de vegades a aquesta petita llum també se li dóna el nom d'Amistat, i amb ella encara tinc més esperances d'espantar les ombres.
ResponEliminaUna gran abraçada!
Gràcies, Montse, una vegada més... Per la teva conplicitat de sempre, la companyia iml'eerança. A vegades la claror de l amistat és molt gran... Certament molt gran...
EliminaGran com l'abraçada.
Una llum pàl·lida
ResponEliminaaminora la fosca.
Flor tamisada
no temes mai la nit
el blau sempre venç l'ombra.
Pètals o estrelles
EliminaPunts de llum en la nit
No la vull témer,
On era el forat negre
Tot es olor de blau.
M'encanta aquest gessamí d'un blau que, negat com sóc per saber els matisos dels colors, no sabria com definir, però que destaca entre tots els blaus, de nit i de dia, fins i tot quan guanyen les ombres.
ResponEliminaGessamí blau, se'n diu sense especificar més. Crec que és difícil fer-ho. A mi també m'agrada molt, esclata en milers de flors damunt les tanques.
EliminaEl blau és un color fred, però pot ser molt lluminós.
ResponEliminaFred i bonic... M'agrada el blau. ;)
EliminaAvui el blau d'aquestes flors, s'ha espolsat les ombres i brilla com mai...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Doncs, sí, era bonic veure com recollia l'últim raig de sol...
EliminaPetonets...
Gessamins blaus
ResponEliminaocupen l'estança.
Fragància i color.
I un somriure per a tu!
Gràcies, fanalet, ara vaig a pujar les vostres aportacions al post...
EliminaI un somriure de tornada
Per fi el blau ens mostra coses bones, que ultimament el blau no ens aporta massa.
ResponEliminaDe coses bones sempre n'hi ha, però estan més amagades que les que no ho són... ;)
Eliminaatrapa la llum per mostrar-nos tota la seva bellesa
ResponEliminaPreciosos, els gessamins blaus...
EliminaBells poemes... Totes plegades mereixeu premi.
ResponEliminaMoltes gracies de nou, Xavier!
EliminaFloreix la poesia!
ResponEliminaUn plaer passa per casa teva, Carme!
Moltíssimes gràcies, Glòria!
Elimina