Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aquest blog em dóna sorpreses i alegries cada dia! :-)) Sempre que entro a visitar-lo surto amb un somriure i em sento contenta! :-))
ResponEliminaI més en faria, smb una connexió com cal. Cada comentari i cada post és una aventura.
EliminaAquest post l'he enviat per correu, sense poder manipular la mida de les imatges ni res...
Entre pedres s'arrela a la terra.
ResponEliminaEncara que el camí linprengui el lloc. Fort i valent!
EliminaCom dóna calidesa la lletra de cada persona a un missatge... no té més força aquest?
ResponEliminaEl faig és un arbre molt bonic...Enyoro aquells tan ufanosos del Montseny que et deixaven que t'enfilessis a les seves branques, com un esquirol trapella...
ResponEliminaPetonets.
Deu ser bonic ser faig així com ho retrates...
ResponEliminaAbraçada de companyonia!
Xavier, està fort malgrat que el camí li ha envaït l'espai de les seves arrels.
ResponEliminaAda, que bé que diguis això. Jo tinc una lletra horrorosa i m'he d'esforçar molt perquè em quedi comprensible. :)
M Roser, un faig sempre té màgia... Oi?
Abraçada, Fanalet... Ser faig i ser persona... Prenent model d'ells
T'agrada el teu iPad? Tinc un iPhone i un MacBook Pro, són molt difícils ;)He volgut llegir aquest bloc tan sovint. I fer un comentari. Ara sóc una mica més feliç ja que el clima és calent !!! Petons !!!
ResponEliminaM'agrada, sí! Jo també et llegeixo, Merike!!! Petons!!!
ResponEliminaM'agrada molt tant el dibuix com el poema!! Ho comparteixo :)
ResponEliminaEn farem la nostra firça, també!
EliminaPetonassos, Sílvia!