El sol al cim.
El prat i les pastures.
La fageda al nort.
La frontera absurda.
Les basses per abeurar les vaques.
Hi ha dos vessants:
Al sud, el prat, aliment del bestiar
i al nord, el faig, amb la màgia de la seva llum.
Al sud, el prat, aliment del bestiar
i al nord, el faig, amb la màgia de la seva llum.
Caminem sense pressa,
el somriure ample.
Com si ja fóssim lliures.
Com si ja fóssim lliures.
Caminem sense pressa, el camí és llarg i ple d'aventures per estrenar.
ResponEliminaLes aventures per estrenar sempre ens criden a viure intensament.
EliminaBonic dibuix imatge i boniques paraules. Veig que no perds el temps aquest estiu, Carme. Felicitats!
ResponEliminaHem procurat aprofitar-lo, sí. Gràcies!
EliminaAquesta llibreta ens porta directament a unes vivències compartides.
ResponEliminaAmples prats, amples somriures.
Ample serà la llibertat.
Finalment, per qüestions tècniques, ha estat difïcil compartir la llibreta... Ho seguirem intentant.
EliminaAlta garrotxa? Quins camins tan bells! tan de bo fossin així tots.
ResponEliminaDiu que el Conanegra és el sostre de La Garrotxa. Unes vistes imponents de tota l'Alta Garrotxa, sí!
EliminaTambé hi he estat, però sense aquarel·la,
ResponEliminaamb la gràcia de les vaques de somriure amplíssim
que no coneix cap frontera
i sí, en canvi, tota la màgia d'aquests prats verdíssims.
Fa il·lusió compartir-ho, si hi has estat... :) Aquests prats... Quina joia que donen...
EliminaNo hi he estat mai, però trobo ue és un paratge preciós...Això són els deures de vacances!!!
ResponEliminaPetonets.
Deures amb difucultats... Però vaig fent!
EliminaNo hi heu trobat cap ramat d'ovelles? A més de vaques per aquí també n'hi ha d'haver…
ResponEliminaLes fronteres naturals sempre són més amables que les humanes…
Gaudeix de les vacances i comparteix-ho amb nosaltres. És com si hi fóssim!
També n'hi ha, però moltes menys. Cada dia veiem vaques i potser només un sol cop ovelles en el que duem de vacances...
EliminaSe m'ha fet difícil compartir els nlogs, aquests dies...