Volia triar un amor que li anés ben bé a mida.
Va triar-ne 5 o 6:
L'amor blau cel de les paraules,
l'altre tan clar... per abraçar
i el més vermell per les besades.
El blau marí, el més discret, per les mirades.
L'ocre i el verd pels pensaments i les idees...
i el groc de llum, per fondre's tot
i ser dos, però sentir-se u.
Aquest poema sí que em va a mida, me l'enduc!
ResponEliminaDoncs mira que m'encanta que et vagi a la mida i també que te l'enduguis...
EliminaGràcies, Helena!
Una tria excel·lent, el proper diumenge vinc amb tu.
ResponEliminaFantàstic Consol. Un dia anem al mercat de Prada de Conflent i un altre dia al de Camprodon... ;)
Eliminaquan dos es fonen per ser un, sempre ho recordarem com a bo
ResponEliminaI tant que sí, crec que no hi ha res de milor...
EliminaUn per cada dia de la setmana...A mi els "mercadillos" m'atabalen una mica, amb tanta gent...
ResponEliminaPetonets, de colors.
A mi m'agraden... veus? hi ha d'haver gustos per a tot...
EliminaUna bona compra! De tots colors i per totes les ocasions, per trobar-s'hi sempre a gust.
ResponEliminaBen bé així... el que es tracta és de trobar-s'hi a gust...
EliminaJa tornem a fer allò de posar colors a les sensacions, als sentiments... allò que jo no sé fer...
ResponEliminaA vegades els colors m'envaeixen, volia fer-ho amb formes, amb menes de roba, per variar, però em va tornar a sortir els colors...
EliminaM'emprovaria aquell polo blanc d'amor pur.
ResponEliminaNo és a la venda?
Doncs posi'm el verd maragda. D'amor i d'esperança.
Mira, amb un et conformes... ;)
Eliminajo vull aquella brusa verd esperança... poder fins i tot m'enduré dues
ResponElimina