 |
| D'una foto d'en Xavier Pujol |
Recordo el passeig, tot i que fa molts anys: El poble silenciós. Els carrers buits. La gent amagada espiava pels finestrons gairebé tancats. Grinyols de frontises i de fusta. Era un dia núvol, tot i que era estiu i feia calor. A primera hora de la tarda, no hi havia res d'acollidor en aquell poble.
Un passeig curt. L'ambient ens apressava a marxar. Vam recular port de Cabús amunt, cap al Coll de la Botella i cap a Pal. Fins a casa.
Hi haurem de tornar, ara que el temps ha deixat enrere les pors i els odis.
Els meus records de la primera volta que vaig estar a Tor --fa també molts anys, poc temps després dels fets que hi van passar-- s'assemblen molt als teus. Vam fer nit a unes bordes que després vam saber que eren del Palanca... Fa poc vaig tornar amb les meues filles, i ho vaig trobar molt canviat, però mai no he oblidat aquella sensació... Salut i bon estiu!
ResponEliminaVaig veure fotos i també ho vsig trobar molt canviat... M'hi arribaré altre cop, per veure-ho...
EliminaEls carrers et recorden, ara que s'han tornat a engalanar de pau.
ResponEliminaTor vol que acabis aquell passeig que un mal any es va estroncar.
No hi ha grinyols, hi ha el cant dels ocells. No hi ha mals averanys, l'aigua corre neta i clara.
Potser un dia fa núvol. És perquè el sol sortirà quan tornis.
Si m'ho dius així... Qui es podria resistir a tornar-hi?
EliminaGràcies, Xavier!
No he anat mai a Tor, tot i que hi he passat a prop. Ja li deia a en Xavier, després de llegir el llibre, no tinc clar que hi vagi mai, sempre em semblarà un lloc una mica sinistre, per més anys que passin. Si hi vaig ja us ho explicaré.
ResponEliminaQuan hi torni, també us ho explicaré
EliminaTan rústic, bucòlic, i tan sinistre.
ResponEliminaSí, tot a la vegada...
EliminaSi vas tenir aquestes sensacions a l'estiu, no em vull ni imaginar quines haguessin estat a la tardor o l'hivern, quan tot encara es tanca més endins…
ResponEliminaEl meu primer record de Tor, molt vague, va ser amb els pares. LLavors estiuejàvem a Ribera de Cardós i fèiem moltes excursions. Encara no havien passat aquells crims tan horrorosos (o almenys no tots). Saber-ho més tard em va fer posar la pell de gallina d'haver-hi estat...
Preciosa aquarel·la, Carme!
És cert que quan coneixem un lloc, allò que hi passa ens impacta més.
EliminaMoltes gràcies, August....
Vaig arribar a Tor amb la Cristina, un dia d'estiu sense saber res de les històries que s'hi coïen. Els veïns (els que es parlaven) estaven reunits al carrer i vam haver de passar-hi pel mig. Es va fer el silenci i les mirades eren, com a mínim, sinistres. A la poca estona vam recular camí enrere. Després vaig saber del llibre, el reportatge que van fer, vaig veure en Palanca al bar de Tírvia, i vaig saber d'excursions d'inserso que anaven allà per identificar els veïns (el llibre inclou, si mal no recordo, un croquis amb les cases dels protagonistes)... tot plegat una mica macabre i, sobretot, força trist en un espai tan feréstec i privilegiat com aquest...
ResponEliminaJa tens raó, macabre i trist. I això de les excursions de l'Inserso.. Ho trobo doblement macabre...
EliminaSembla que a Tor s'hi ha concentrat el pitjor de cadascú. És difícil que escapin de la seva llegenda.
ResponEliminaSempre quedarà alguna cosa de tèrbol... encara que el temps mica en mica ho va difuminant...
EliminaImpressionant la imatge de la gent espiant darrere dels porticons. No coneixia la història del poble, fins que en Xavier va fer el post.
ResponEliminaEts jove... Els més grans ens en recordem molt. Va ser impactant!
Eliminahi va haver un temps en que passejar per aquells indrets no devia ser gaire relaxant.....
ResponEliminaGens, gens... Feia por...
EliminaAls pobles petits és molt divertit no veure ningú pel carrer, però tenir molt clar que no hem passat desapercebuts, darrera de cada finestra , algú ens observa...
ResponEliminaUna casa molt bonica, tant de muntanya!
Bon vespre, Carme.
No, i tant que no passàvem desapercebuts!!!
EliminaElls tampic, però...
Bona nit, M Roser!
He passat uns dies al Pallars. A Tor no hi vam arribar, xò si a Farrera, i la descripció que en fas de Tor, també li seria aplicable. Els darrers pobles de les carreteres secundàries fan unes poblacions i unes gents molt àrides i rudes. I alhora, que et magnetitzen.
ResponElimina