Col·lecció de moments: Coll de la Marrana

dimecres, 19 d’agost del 2015

Des de sota del Coll

una pedra blanca

i una lluna blanca.

La pedra ens dóna repòs.

La lluna ens dóna la calma.

Elfreelang19 d’agost del 2015, a les 11:01
El coll de la marrana
que no pas truja ni gola
significants i significats
mots canviats , muntanyes
ResponElimina
Respostes
Marta19 d’agost del 2015, a les 12:09
M'agraden aquestes línies tan netes, que delimiten amb precisió en contorn de la muntanya!
ResponElimina
Respostes
M. Roser19 d’agost del 2015, a les 20:19
Reposarem sobre la pedra i gràcies a la lluna tot serà calma i silenci...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Garbí2419 d’agost del 2015, a les 20:23
Ombres blanques
Il.luminen recons
Flueixen les passions
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)20 d’agost del 2015, a les 10:46
La pedra es el repòs, la lluna marca el camí a seguir.
ResponElimina
Respostes
Ada20 d’agost del 2015, a les 10:58
M'encanten les paraules i les línies, però sobre tot les paraules! I la lluna, quan té forma de trocet de meló d'alger!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog21 d’agost del 2015, a les 1:14
Quin poema tan bonic, Carme. M'encanta tan senzill, tan ben trobat!
ResponElimina
Respostes
xavier pujol27 d’agost del 2015, a les 11:37
Com deia algun artista: lum, més llum!!
Podem afegir: calma, més calma.
Carme, més Carme!
ResponElimina
Respostes