dimecres, 19 d’agost de 2015

Coll de la Marrana



Des de sota del Coll
una pedra blanca 
i una lluna blanca.
La pedra ens dóna repòs.
La lluna ens dóna la calma.

16 comentaris:

  1. El coll de la marrana
    que no pas truja ni gola
    significants i significats
    mots canviats , muntanyes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel poema afegit!!!

      Avui no els pujaré al post, perquè sense l'ordinador aquestes manipulacions són molt incòmodes de fer.

      Elimina
  2. M'agraden aquestes línies tan netes, que delimiten amb precisió en contorn de la muntanya!

    ResponElimina
  3. Reposarem sobre la pedra i gràcies a la lluna tot serà calma i silenci...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta, ben bé aquesta ha estat la sensació... Gràcies!

      Elimina
  4. Ombres blanques
    Il.luminen recons
    Flueixen les passions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic el teu poema, Joan, moltes gràcies!

      Elimina
  5. La pedra es el repòs, la lluna marca el camí a seguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seure en una pedra blanca a reposar i trobar-te el regal de la lluna, és impagable...

      Elimina
  6. M'encanten les paraules i les línies, però sobre tot les paraules! I la lluna, quan té forma de trocet de meló d'alger!

    ResponElimina
  7. Quin poema tan bonic, Carme. M'encanta tan senzill, tan ben trobat!

    ResponElimina
  8. Com deia algun artista: lum, més llum!!
    Podem afegir: calma, més calma.
    Carme, més Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier! He, he, he... Tot un honor i un afalac...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari