Un jardí i una casa d'Alella

Hi ha una tanca,
rere la tanca, un jardí
dins el jardí, una casa
dintre la casa, la cambra.
A la cambra hi ha un racó,
allà al racó, la calaixera,
a la calaixera, un calaix.
Dintre el calaix hi ha un secret.
Fora del calaix un misteri.
Secret i misteri somien junts.

Pi i lluna

D'una foto d'en Xavier Pujol

He donat el meu sentit

a la bellesa del gebre.

Amb les mans,

t'he ofert el cristall i la perla, 
de llum de matí, irisada.

Barrejant uns mots petits 
amb la magia dels instants,
enllaçats per la gebrada.

Vora la platja a Montgat

Jo sóc paisatge
com un mirall el sento
i el blau em crida.

Alleugerida,
palmera alliberada
de branques seques.

Tardor avançada

Tardor avançada

caliu cobert de cendres.

L'última flama.

Encara queda groc

damunt les branques,

malgrat la pluja persistent 

de tantes fulles.

Rellotge de so

Sempre, més enllà, desert a ran d’abisme: 

l’oïda és bressol del meu no-res.

Jordi Solà

La teva veu,

com l'aigua, 

xiuxiueig i murmuri, 

que compta el temps.

Aturat el doll,

ja no hi haurà temps, 

on poder enquibir-nos.

Reomplim-nos.

Relats conjunts - Retrat

Diego Rivera, 1913, Retrat d'Adolfo Best Maugard 

Em van enviar unes quantes fotos dels possibles candidats. Sembla que eren 5 els que s'ajustaven al perfil que jo havia demanat.  I em vaig quedar ben perplexa. Sí que era cert que aquell era el perfil que jo havia escrit.  Però no!

Vaig enviar totes les fotos a la paperera. Amb cap d'aquests homes aniria jo gaire lluny, potser ni a prendre un cafè. Em pregunto quins prejudicis amagats em van fer escriure un perfil per a demanar un home que no voldria mai.

Canviaré d'agència matrimonial i començaré de zero. Per més que jo no vulgui cap trinxeraire, evitaré de posar, elegant, amb classe i aquesta mena de coses... que no fan per a mi.

Ermita de Sant Pau de Sant Pol de mar - 2

L'ermita blanca
dalt del turó atalaia
jardins amagats

Ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar - 1

Hi havia un cel tan blau 
que el blanc semblava més blanc.

Ara,  que el blanc se'ns ha fet gris
segueixo mirant el cel.
I encara és tan blau com sempre.

Sant Pol de Mar - 3

Et vas guarnir 

de cargols de mar als cabells

d'espígol a les galtes.

La buguenvíl·lea per serrell. 

I jo et vaig dibuixar, 

encara que l'entrada

era molt fosca, com si 

s'amagués de la llum.

Sant Pol de Mar - 2

Protegirem el pou
que ens adolla fondàries,
al racó del jardí
on s'amaguen solituds.

I beuré jo sola
totes les pregoneses
que ningú més no sap
o no vol compartit.

Galledes de mots
pouen aigua fresca.
Però la set infita
no se sadolla mai.

Paris

                      

No tinc paraules.

Sant Pol de Mar - 1

Hi ha un aire d'estiu
a cada paret blanca.
I al matí de tardor
que es manté encara càlid.

Ja sé que no pot ser estiu per sempre,
i vull oblidar recances i nostàlgies.

Estiraré claror de les tardes tan curtes,
teixiré instants de llum, descobriré somriures,
que ens acompanyin en les hores fosques 
de les llargues nits d'un hivern ja arriba.

Jugant amb uns grafitis de Sant Pol de mar

No esperis més, gat dibuixat, 
no sortirà cap ratolí d'un cau només pintat.
Si surt un ratolí, serà imaginat, 
No tindrà gust de res, quan te l'hauràs menjat.

Que grans deuen ser, aquests humans, 
pensa el dinosaure, si un simple graó
ja m'arriba a les mans.
M'acostaré a la paret, ben arrambat, 
que si en passa algun
no em trepitgi el cap.

Pedra i romaní

Una pedra bonica,
un romaní que arrossega les branques.
Contrast agermanat.
Potser s’abracen.
O bé s'ignoren.
O potser només conviuen.
Pacíficament, això sí. 

Entrada

És fàcil viure amb els ulls tancats

interpretant malament tot allò que es veu

John Lennon

Sempre he volgut obrir els ulls:
mirar tot allò que puc veure
escoltar tot allò que em cal escoltar.
I sentir, ben a prop de com tu sents.
I de tu.  I de tu.  
I malgrat tot,
ens interpretem.
A vegades bé, a vegades malament.

I al final,  res no importa gaire:
l'entrada de casa hi és des del principi.
Si voleu venir, amb esperit obert
i amb els ulls plens d'un futur bell i possible.
Sempre, sereu ben rebuts.

Vitralls del MAC - Museu d'Art de Cerdanyola

Ja era fosc, quan vam arribar al MAC, i no era pas el millor moment per veure els vitralls. Tot i així,  va ser primer que vam poder veure en arribar. Vitralls a la nit. L'edifici s'amaga en la fosca, els vitralls al descobert, ens donen la benvinguda.

Els de les dames a la façana principal. El de les roses, a la façana lateral... I n'hi ha més encara.

Claustre del Monestir de Sant Cugat

Claustre romànic,
xipresos centenaris,
runes més velles.
Sagetes que ens enlairen
alhora que ens arrelen.
.................................................Carme

Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.
............................................................Galionar

Salgar

Salgar

Vora el Segre i
arrapat a la roca,
ens en sedueixen
tots els racons.

Vola la tardor
en les seves fulles, 
navega el groc
damunt del riu.

Bateguen encara
les pedres vives
de tanta història.
N'escolto el so.

Ha caçat el mar en una galleda

Divendres vaig ser al MAC (Museu d'art de Cerdanyola).  És un edifici preciós, que només pel continent ja val la pena d'anar-hi.  A més a més hi ha exposicions. La permanent, una petita exposició noucentista, amb obres de Smith i Togores,  però també en té d'altres artistes com Manolo Hugué.

També hi ha exposicions temporals. Una d'elles que es diu: 10 fotos d'aigua i una galleda, del fotògraf Lujan (Xavier Roca) i és ben bé això 10 fotos d'aigua i una galleda. Una galleda amb sorpresa, perquè, en Lujan hi ha caçat el mar a dins.  En moviment. 

No s'atura el mar,

ni el seu moviment, 

ni l'escuma que es fa i es desfà

sense cap treva

sempre igual,

sempre diferent.

Domesticat, al fons d'una galleda,

encara guarda un bon pam de llibertat,

només disponible pels amants més intensos

i pels somiadors més recalcitrants.

Reclosa, al fons de mi mateixa.

defenso el meu pam d'insurrecció.