Oh! M'agrada molt! És com un cant a les esperances. Simplement, Carme.Salutacions.
M'encanten les fulles vermelles i taronges dels arbres ara a la tardor
a mi tb m'agraden moltíssim els vermells de la tardor, combinats amb els ocres, taronges..... preciós!!!!
Avui he passat per una carretera vorejada de vinyes de colors ocres, taronges, vermellosos, que m'han regalat un espectacle tardoral impreuable. Que n'és de bonica, la tardor!
Els vermells de tardor són preciosos. Quin dibuix tan rebonic Carme!
Veritablement és un esclat al mig de la languidesa d'alres colors.
Que esclatin punts de llum de tots els colors...ens caldrà per afrontar la grisor dels dies!
Hola Carme,En tota foscor sempre hi ha una flama de llumque borra l'infern imaginari però esclavitzant...Des del far una abraçada.onatge
Com un mag de tardortrec un sol del barreti esclaten tots els colors ...Bona tarda Carme.
Un contrapunt necessari per a la bellesa sensitiva: la fosca, els colors esclatants, apassionats...
Amb aquest vermell tan viu, on és la foscor? No la veig enlloc.
magnífic cocktail de colors... ara me'l beuria..!
M'ha fet pensar en el Nadal! Fins i tot el poema podria ser un poema de Nadal... "en la fosca, surt el punt de llum" És preciós! :-))
M'has deixat amb la mel a la boca!!En vull més!
M'agrada el vermell...bonic dibuix!!
La llum sempre acaba per sortir. Per petitona...
Aquests vermells de la tardor ja despunten...Avui amb la pluja fina tot es veia tan net! Carme m'he colat al Personatges Itinerants :(
S'acosta una bona època. Visualment parlant, clar.*Sànset*
Grácies, Olguen, un petó!Mireia, a mi també, molt!Gràcies, rits!Galionar, a gaudir-la força, que encara queda molt a tardor per endavant!Gràcies Khalina!Pilar, el vermell dóna força i energia només de veure'l.Haurem de guardar-nos, el color, la llum i si més no el record, Elvira que ens serveixi en la grisor.Sempre hi és, onatge! una abraçada.Bona nit, mag Pere!Noves Flors, a vegades van bé els contrasts!Ferran, si tu no la veus, deu ser que ja no hi és! Gràcies per fer-nos-en adonar!lolita, a veure si és un cocktail que emborratxa de colors! vigila!Gràcies, Assumpta! I després vaig dient que no sé escriure coses de Nadal!Eva, una mica cada dia... :)Gràcies, Clara!Anna, cada dia es renova la llum i tots els colors, cada dia!Joana, com et deia a casa teva, ha estat com una primícia per a mi! :)Sànset, a gaudir-la força!
Oh! M'agrada molt! És com un cant a les esperances. Simplement, Carme.
ResponEliminaSalutacions.
M'encanten les fulles vermelles i taronges dels arbres ara a la tardor
ResponEliminaa mi tb m'agraden moltíssim els vermells de la tardor, combinats amb els ocres, taronges..... preciós!!!!
ResponEliminaAvui he passat per una carretera vorejada de vinyes de colors ocres, taronges, vermellosos, que m'han regalat un espectacle tardoral impreuable. Que n'és de bonica, la tardor!
ResponEliminaEls vermells de tardor són preciosos. Quin dibuix tan rebonic Carme!
ResponEliminaVeritablement és un esclat al mig de la languidesa d'alres colors.
ResponEliminaQue esclatin punts de llum de tots els colors...ens caldrà per afrontar la grisor dels dies!
ResponEliminaHola Carme,
ResponEliminaEn tota foscor sempre
hi ha una flama de llum
que borra l'infern
imaginari però esclavitzant...
Des del far una abraçada.
onatge
Com un mag de tardor
ResponEliminatrec un sol del barret
i esclaten tots els colors ...
Bona tarda Carme.
Un contrapunt necessari per a la bellesa sensitiva: la fosca, els colors esclatants, apassionats...
ResponEliminaAmb aquest vermell tan viu, on és la foscor? No la veig enlloc.
ResponEliminamagnífic cocktail de colors... ara me'l beuria..!
ResponEliminaM'ha fet pensar en el Nadal!
ResponEliminaFins i tot el poema podria ser un poema de Nadal... "en la fosca, surt el punt de llum"
És preciós! :-))
M'has deixat amb la mel a la boca!!
ResponEliminaEn vull més!
M'agrada el vermell...
ResponEliminabonic dibuix!!
La llum sempre acaba per sortir. Per petitona...
ResponEliminaAquests vermells de la tardor ja despunten...Avui amb la pluja fina tot es veia tan net!
ResponEliminaCarme m'he colat al Personatges Itinerants :(
S'acosta una bona època. Visualment parlant, clar.
ResponElimina*Sànset*
Grácies, Olguen, un petó!
ResponEliminaMireia, a mi també, molt!
Gràcies, rits!
Galionar, a gaudir-la força, que encara queda molt a tardor per endavant!
Gràcies Khalina!
Pilar, el vermell dóna força i energia només de veure'l.
Haurem de guardar-nos, el color, la llum i si més no el record, Elvira que ens serveixi en la grisor.
Sempre hi és, onatge! una abraçada.
Bona nit, mag Pere!
Noves Flors, a vegades van bé els contrasts!
Ferran, si tu no la veus, deu ser que ja no hi és! Gràcies per fer-nos-en adonar!
lolita, a veure si és un cocktail que emborratxa de colors! vigila!
Gràcies, Assumpta! I després vaig dient que no sé escriure coses de Nadal!
Eva, una mica cada dia... :)
Gràcies, Clara!
Anna, cada dia es renova la llum i tots els colors, cada dia!
Joana, com et deia a casa teva, ha estat com una primícia per a mi! :)
Sànset, a gaudir-la força!