El joc de les Aferradetes de sa lluna
No, no, no... no facis això, que peso massa.
Que t'esllomaràs, home!!!!!!
Para, ja!!!
diumenge, 7 de juliol del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Hahahahaha si m'ho fessin a mi també és el primer que pensaria!!!
ResponEliminaBon dia de diumenge Carme!!
Lluna, doncs ja veus, jo també!!! :DDD
EliminaBona tarda de diumenge!
Ha,ha,ha, pesa massa?, però si està feta un figurí!!! :):):)
ResponEliminaHa, ha, ha... dona, Noves flors, que tu ja m'entens... segur!!! :) :) :)
Elimina...jo tampoc pararía, amb un figurí aixi !! heheheh
ResponElimina:) Que bonic!!!
EliminaAixí em vaig esllomar jo, però valia la pena.
ResponEliminaSi valia la pena, doncs millor!!! No cal penedir-se de res...
Eliminasi ve de gust no fa mal, mai dels mais. O sigui que força i amunt.
ResponEliminaQue no has llegit, Jp? :DDD tu deus ser molt forçut!!!
EliminaJajaja! És que la força de l'amor ho fa aixecar tot, dona!
ResponEliminaUna abraçada!
:DDD Potser sí que tens raó!!!!
EliminaUna abraçada, bonica!
Jo ho faria al revés, i amb molta força, com diu la Galionar.
ResponEliminaAl revés? Mira que ara no et pesco, eh?
EliminaAmb molta força, això sí que ho entenc... aix... l'amor!!!
Pobrissó, però se'l veu amb tantes ganes!! ;)
ResponEliminaGràcies novament, Carme!!
Aferradetes!
:) Precisament... com que peso molt... que no s'esllomi, a veure si li passaran les ganes!!! :DDDD
Eliminaés el que penso jo sempre que m'aixequen amunt! Molt divertida aquesta situació :)
ResponEliminaApa!!! Quines coses de dir!!! Això que ho digui jo, noieta, però tu????
EliminaHahahaha aquest li podria dir jo a en Josep LLuís!! :-DDDD
ResponEliminaNo serà tant!!! :DDD
EliminaQue divertit Carme, jo en tenia pensat un de força semblant, que a més és ben real, esperaré uns dies...
ResponEliminaPetonets i aferradetes.
Ja passaré a veure'l, M Roser!!!
EliminaEsllomar-se així ve molt de gust!
ResponEliminaAi, l'amor, si n'és de bonic...
Dona, tant com esllomar-se... potser no caldria, eh?
EliminaSí que n'és de bonic!!!
Hehehe, m'ho he sentit a dir això! Però és que a mi m'agrada fer el que fa el nino aquest, aixecar-la enlaire, ja sigui en una abraçada o perquè sí. Manies que té un.
ResponEliminaQuines manies més dolces, doncs XeXu... :)
EliminaLes dones teniu sempre un sentit pràctic de les coses. Fins i tot en moments com aquest.
ResponEliminaBona nit Carme.
Home, home, millor que no pas un pinçament de lumbars... :DDD
EliminaBon vespre, Pere!
reconec que alguna vegada ho he dit aixó!!
ResponElimina:) Jo també!!!
Elimina