Quedem al Zurich? (Millor que no quedem al Zurich)

Una proposta de la Gemma 

- Quedem al Zurich?

Quantes vegades, la Júlia havia pronunciat aquella frase? Voleu saber-ho? Doncs un munt, (qui sap si 20 o 25) i mai no ho havia aconseguit. El Zurich, el lloc per excel·lència de trobades, de noves coneixences, de desvirtualitzacions o de vells amics. Ella no hi havia quedat mai amb ningú.

De respostes  n'havia rebut  un munt, totes diferents,  en tenia tot un catàleg:

- No, que sempre està ple!

- Nena, que m'has pres per  un guiri?

- Però si és un lloc terriblement vulgar!

- Trigaran un munt d'estona en servir-nos

- Posats a quedar a la Plaça Catalunya, prefereixo  que quedem al Farggi.

- Que poc original, tothom queda  al Zurich!

- Al Zuuuuuuriiiiiich?  Ai!  No!!!!

I així, podria seguir, fent inventari.

Al final, ja va veure  que el Zurich, tan famós, tan conegut, tan vist i tant creuat cap aquí i cap allà,  quedava  fora del seu abast. Per això,  ara, ja ni s'ho proposava. Més aviat li semblava que li podia  donar mala sort, havia fet creu i ratlla. 

Ara,  doncs, li passava just  al contrari, temia que algú li proposés el Zurich, perquè es trobaria en tot un compromís personal, li caldria aprofitar la ocasió?  O millor defugir riscos innecessaris? La seva mare,  li deia que quan una cosa costa massa d'aconseguir és que potser no convé.  

I aquell dia, estava intranquil·la, sabia que havia de quedar per aquella zona i no sabia què dir, ni què fer, per això va fer un sospir d'alleujament quan ell li va dir:

- Quedem a Canaletes?