dilluns, 21 de desembre de 2015

Vall-de-roures



































Un pont,
tot just un pont 
és el que necessitem.
Per acostar posicions separades,
encara que semblin infranquejables.
Bastim un pont.



Passem el pont
i veurem,
com s'obren portes,
finestres,
galeries.

Sentirem 
el so 
de les campanes 
i la remor 
del riu.




























I arribarem al nostre carrer.

El carrer de tots.

L'embellirem de plantes
i el recorrerem junts,

amb seguretat,
encara que faci pujada.

20 comentaris:

  1. M'encanten aquests balcons de la segona foto!! A mateix temps que em donen una mica de sensació de vertigen, m'atrauen... són maquíssims!!
    I les escales de la tercera imatge! No les podria pas pujar, jo... però que maques són!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em van agradar. Sòn macos, el de baix de tot tancat com una gsleria, els altres oberts.
      I no em va se,blar pas que fessin vertigen , però això del vertigen és tan personal de cadascú!

      Poc a poc i bona lletra segur que pujaries... Són maques, molt!

      Elimina
  2. Hi vaig ser l'any passat.
    Estic d'acord amb el comentari de l'Assumpta.
    Els balcons i el vertigen
    en una sola fotografia.
    El vertigen.
    Com és?
    Com es fa?
    (vaig a fer una estoneta de R. Barthes)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que difícil saber com ésxel vertigen! Crec que cadascú el sent a la seva manera...
      Crec que es fa per por de caure...

      ;) aquest és un llibre bonic i una mica dur emocionalment, tot a la vegada. Espero que se't faci més bonic que dur. Si me'n sentís capaç en faria una replica... Hi ha d'haver una altra mena d'amor menys torturat... Les persones l'hauríem de tenir com a objectiu.

      Elimina
  3. Quants records, una amiga hi va anar a viure un temps, precisament al cap de dalt de la escalinata de la darrera foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, quin carrer més bonic, el seu!! Em va encantar...

      Elimina
  4. bastim i vestim ponts i carrers tan macos com les imatges

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bastim i vestim... quin joc de paraules (de verbs) més maco... gràcies, Elfree!!!

      Elimina
  5. Jo hi vull una casa en aquest carrer, on tots ens trobarem per recordar la infantesa i cantar nadales...
    Un poble preciós, recordo que vaig pujar al castell i estava ple de coloms! I les eixides, tan típiques d'alguns pobles!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un carrer agradable, i crec que ens hi trobaríem bé si hi tinguéssim una casa.
      Petonets, M Roser!

      Elimina
  6. Just al proper carrer hi vaig passar moltes nits fa uns anys, molts bons records d'aquest poble i la seva gent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona gent, vam trobar nosaltres, ens van tractar molt amablement.

      Elimina
  7. Precioses les fotos, Carme! I el poema molt suggerent. Bastir ponts, tan necessari sempre per no quedar isolats cadascú a la seva riba.
    Vaig estar a Vallderoures fa molts anys. El recordava tan bonic com les imatges que ens has regalat.
    Gràcies Carme!
    (ens veurem demà?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies August!!!

      No sé què em va passar, que vaig confondre aquesta setmana amb la que ve. Es veu que mentalment em saltava el Nadal. Demà treballo fins tard... no, no podré pas venir.

      Elimina
  8. Com m'agraden, aquests ponts capaços de fer possibles el retrobament, l'estima, l'abraçada...! N'haurem de construir molts més, ja que sembla que la humanitat en va faltada...
    No conec aquest poble tan bonic; forma part de les meves mancances d'aquestes comarques del sud. Deures per fer...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens farem constructors de ponts ... Tens raó, la humanitat en va faltada...

      És a la franja, però realment bonic. Una abraçada molt forta.

      Elimina
  9. De Vall-de-Roures tot ens porta bons records:
    el pont, els carrers costeruts, les vistes des del cim del poble, el parlar de la seva gent... I a partir d'ara, les teves reflexions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els bons records, encara que no siguin els meus, perquè en el fons són els mateixos: el pont, el castell, la vista, els carrers i el parlar de la seva gent, també. Gràcies!

      Elimina
  10. Més rústic impossible, aquest poble. I a mi el que és rústic és el que m'agrada més. També m'agrada l'acompanyament poètic teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, segur que t'agradaria aquests poble.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari