Riu, sí, riu i somriu, tal com t'agrada fer-ho, però no oblidis mai els colors inherents al somriure. No tinguis por. Busca bé el vermell i el blau i el verd més potent, per pintar les mirades.
Les mirades necessiten colors, per tenir prou força i energia, per saber abraçar.
On estiguen les mirades de colors que es lleven les de blanc i negre, que ja no s'estilen.
ResponEliminaHan quedat totalment antiquades, Jp!!! ;DD
EliminaUna casa amb uns colors preciosos, segur que és molt abraçadora i t'acull molt bé, que ja té la porta ben oberta...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí acollidora i oberta... és cert. Tot just una cortina que es pot fer córrer i descórrer en un no res...
EliminaBona nit, M Roser!
...i omplir-te d'alegria.
ResponEliminaQuè seria de nosaltres sense el color viu d'uns ulls?
Sí, omplir-te d'alegria també!!!
EliminaSomriures, mirades, abraçades, força, energia i colors.
ResponEliminaQuè més es pot demanar?
Potser no cal demanar més... però encara m'he oblidat la llum, la llum que quan tot va bé, surt dels ulls de les persones que ens estimem.
EliminaSomriure de colors... si Carme , però també amb el grog que és la llum de la mirada.
ResponEliminaNo sabia que la llum de la mirada era groga, jo la veig resplendentment transparent... O del color dels ulls que miren...
EliminaAbraçar amb la mirada, que maco!
ResponEliminaSí, oi? A mi també m'ho sembla...
Elimina