dimarts, 15 de desembre de 2015

La Freixneda



No hi fa res, si entrem cadascú per l'arc que més li plagui,  els dos van a parar al mateix lloc. Importa molt que en el llarg passadís sapiguem trobar-nos, que el puguem caminar amb pau i amb calma, i que arribem al capdavall on hi ha la gran plaça.


22 comentaris:

  1. Preciosos aquests passadissos, on sembla que hi entris per una finestra en forma de grans arcs d'estils diferents...Abans no arribem a la plaça, podem jugar una estona a fet i amagar...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és especialment bonic, en una lleugera corba...

      Petonets, guapa!

      Elimina
  2. Ostres! En llegir Freixneda, el títol del post, pensava que parlaves de l'anunci de "Freixenet" d'aquest any amb les bombolles que són les "nedadores" olímpiques.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
  3. El més important és saber trobar-se, tens tota la raó, i a partir d'aquest punt, poder fer junts el trajecte. Quin racó més agradable per estar-s'hi...!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La porta d'entrada finalment no importa tant...

      Elimina
  4. i que bé s'hi està al recer d'aquelles parets amb tanta solera.

    ResponElimina
  5. A més, si cadascú passa per un portal, poden jugar a que se sorprenen de trobar-se a l'altra banda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com un joc... Una bona idea, jugar sempre dóna bon rotllo...

      Elimina
  6. Aquesta bella aquarel·la fa justícia a un dels pobles més bonics de la Franja. No estic segur si el topònim ve del freixe. És curiós que al Matarranya hi ha un altre poble, Vall-de-Roures que també utilitza els arbres per a donar-li nom.
    Molt ben trobada la metàfora dels dos arcs i trobar-se junts per arribar a la plaça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sí, quecel topònim va de freixr, al menys en les dues llengües correspon. La Fresneda, li diuen, però a la web del poble vaig trobar l'altra opció, en català.

      És curiós això que dius, perquè no s,hi veuen ni freixes, ni roures... O al menys no en quantitat perceptible, però els topònims vénen de tan antic, que ves a saber.

      Elimina
  7. Quina bona sensació gaudirem quan arribem a la plaça, després de passar amb "pau i calma" per aquest passadís on ens anirem trobant!!...
    I a la plaça, "Festa Grossa"
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les places també tenen sempre un encant especial. Al menys aquestes antigues amb tanta solera...

      Elimina
  8. Les coses sempre es poden veure de més d'un costat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí. Tot té dues cares o potser més...

      Elimina
  9. I des de molts colors.
    Que hi posen, en aquest cas,
    més alegria.
    Més que no n'hi ha realment.
    Potser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que sovint l'alegria s'absenta... Com fer-ho per retornar-la sempre. Tossudament...

      Elimina
  10. Estima i respecte mutu. I llibertat compartida.

    ResponElimina
  11. Sempre comento el dibuix i amb el text no m'atreveixo perquè, com ser poesia (ni que sigui en forma de prosa) sempre em fa por de no haver-ho entès bé... però avui crec que sí que ho he entès o, com a mínim, jo li he donat un significat i m'agrada... Cadascú, a la seva manera, respectant-nos els uns als altres i, si ha de ser, ja ens trobarem i llavors caminarem junts fins a la gran plaça (que, segur, que és un lloc meravellós)... ;-)

    Què dir del dibuix-pintura? Una preciositat, com sempre! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé com dius... Si ens posem a criticar-nos si has entrat per aquí quan s'havia d'entrar per allà ja estem espatllant la trobada.

      He intentat expressar en "genèric" una situació que passa molt sovint a les relacions humanes, parelles o no, individuals i col·lectives.

      Cadascú posa una condició que li sembla imprescindible i la posa en el primer lloc abans de fer qualsevol pas. I s'encalla tot. Però si som capaços d'entrar en joc, en tema o en la trobada posant cadascú a la seva manera, les coses en positiu, poden complir-se els objectius ( i sovint les condicions prèvies de les dues parts) sense cap problema.

      Gràcies, Assumpta!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari