Retallo el camp,
amb tisores de claror i de pedra.
Quatre arbres, tots diferents,
ja fan la immensitat,
pels meus ulls,
a vegades tan petits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Aquest finestral m'ha deixat embadalit.
ResponEliminaEls teus ulls no són petits: la teva manera de mirar és immensa.
Gràcies, Xavier... A vegades, a vegades... Els meus ulls físics són una mica miops. Hi veuen bé. Molt bé de molt a prop. Els meus ulls de l'esperit, una mica també. Hi veuen molt bé, de molt a prop.
EliminaDe lluny, tantes coses se m'escapen. El teu comentari és un regal. Gràcies de nou.
Ep, que els quatre arbres diferents no et deixen veure que darrere hi ha tot un bosc!
ResponEliminaMolt bona, XeXu...
EliminaJa pots fer un collage amb pedaços de natura.
ResponEliminaSeguiré retallant!
EliminaUn bon marc per a una obra d'art, si és encertat com aquest, sempre li dóna força més rellevància.
ResponElimina(La veu, es deixa sentir novament?) :)
Una abraçada!
El marc sempre és important, i tant!
EliminaLa veu és el de menys, allò que em molesta més és el mal en empassar... Paciència!!!
Una abraçada que no encomani...
Aquests sí, aquests són infinitats.
ResponEliminaUn marc antic, sens dubte.
Un marc molt bonic... I el quadre també
EliminaAi! Volia dir "infinits".
EliminaS'entenia, Jordi...
EliminaRealment, els paisatges emmarcats per aquestes pedres antigues, tenen un encant especial...La natura es converteix en una exposició de quadres inimitables.
ResponEliminaSi es miren les coses amb els ulls de l'ànima, es veuen més clares!
Petonets.
Els porxos són acollidora i a la vegada són en el paisatge... Combinació srmpre encertada i amb el banc i tot, per seure.
Eliminaés per parar-hi una taula i fer-hi un bon esmorzar
ResponEliminaS'hi estaria molt bé, Joan!
EliminaM'agraden aquests retalls: participar del dins i el fora.
ResponEliminaEls porxos porten la màgia incorporada...
EliminaUn pinzell immillorable, Carme. I un marc de pedra picada.
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa, ;)
EliminaUns ulls tan petits, unes imatges tan grans.
ResponEliminaFinestres a peu pla
per sortir
per entrar
i ... fins i tot mirar.
Bona nit Carme.
No donen l'abast, Pere!
EliminaBon dia!
bonica finestra amb precioses vistes.
ResponEliminaSí que he és, bruixeta!
EliminaEl marc de la nostra humanitat ens permet de ser conscients de l'infinit en quatre arbres.
ResponElimina