dilluns, 14 de desembre de 2015

Riu

Esllavissats, 
com l'aigua 
quan troba 
el desnivell
de paret de roca.

Saltant 
cantant
rient
precipitant-nos.





























Emborbollats
en arribar
al capdavall
i retrobar 
l'horitzontal.

Agitant-nos
amoïnant-nos
girant i girant
encallant-nos.




Transparents,
quan, ja deixant 
tumults enrere,
ben plàcidament
fluïm tranquils.

Caminant
cercant
apropant-nos
construint-nos.
...................................................Carme

precipitem-nos caient per l'escuma
siguem gotes d'aigua dansant en cascada

fins convertir-nos en líquid que lliure s'adapta
....................................................................................Elfree

22 comentaris:

  1. L'aigua, quan baixa sense control destrueix tot el que es troba pel camí.
    M'agrada aquesta aigua amorosa que descrius Carme. Una aigua que construeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic seria si totes les coses, l'aigua inclosa, fossin sempre constructives...

      Elimina
  2. A aquest riu se li escapa el riure entre les dents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, se li escapa... A vegades fins i tot l encomana.

      Elimina
  3. l'aigua és com nosaltres, rabiosa de vegades i de cop una mica de tranquil·litat que mai dura massa i tornem a baixar ràpids.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, d'aquí la meva comparació que interpretes molt bé.

      Elimina
  4. precipitem-nos caient per l'escuma
    siguem gotes d'aigua dansant en cascada
    fins convertir-nos en liquid que lliure s'adapta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Líquid que lliure s'adapta... Com m'agrada...

      Elimina
  5. M'agrada escoltar la cançó del riu, és una bella simfonia...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Som aigua, som riu ... i al final hi ha la mar.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final ens acabem trobant tots... ;)

      Bona tarda, Pere.

      Elimina
  7. Miro el riu i em sembla preciós. Però em ve una paraula al cap: fred!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies als Ports, veuent unes aigües tan clares, fins i tot oblidava el fred. No vull pas dir que m'hi banyés, eh? Vull dir que no me'n transmetien aquesta sensació.

      Elimina
  8. M'agrada l'aigua... m'agraden els rius, aquest es veu intempestiu buscant el pla on trobar la calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, en algun moment, acabem trobant la calma...

      Elimina
  9. Entre el seny i la rauxa es mou la nostra aigua. Preciós el text i les fotografies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, ho necessitem tot, el seny i la rauxa... Gràcies!

      Elimina
  10. El diàleg amb l'aigua.
    El seu diferent respirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A cada moment, trobem el diàleg, a cada moment el ritme del respir.

      Elimina
  11. Quines imatges tan boniques per acompanyar els teus mots...! O potser són els mots qui acompanyen les imatges...! O en definitiva, es fan mútua companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normalment són les imatges que em suggereixen els mots. En aquest cas també ha estat així. Però sinet sembla que es fan companyia ja n'estic contenta!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari