Parla de la pressa, de la impaciència, del fet de pensar més en allò que hem de fer després que en allò que fem en el mateix moment. De l'aprofitament del temps. De les coses que fan perdre el temps.
Un tema molt i molt actual i crec que en alguns aspectes tots en hi podem sentir identificats. Jo no em considero especialment ràpida, com ella, però m'hi he trobat en les ganes d'aprofitar el temps. Fa uns anys que dic que m'he tornat avara del meu temps i ja no en vull gastar més en coses que no m'interessin. Només aquest, ja és un tema per reflexionar.
Un altre tema és la família (habitual en els llibres de l'Imma Monsó). Les relacions familiars. En aquesta novel·la l'atenció està centrada en el pare, més que en cap altre membre de la família. La Nes, la dona veloç, n'és la protagonista, però el pare, en la persona concreta, però també en el concepte de pare, hi és molt importants i en tot moment present.
Un altre dels temes destacats és el mecanisme mental de com interpretem els fets que succeeixen al nostre voltant, Per molt que ens sigui propers, la nostra visió és una interpretació que pot ser ben encertada o molt equivocada.
És una novel·la que se m'ha fet molt i molt interessant i que l'he llegit en tres dies.
Fragments:
"El que sí que és cert és que, ara que hi penso, potser la meva pressa ve d'aquí... És una mica el que deies fa un moment: potser per això sempre he corregut tant, perquè finalment és un truc per viure moltes vides.
- Vaja, vaja... - va dir en to elogiós, com si acabés de sentir una gran veritat.
A continuació em va clavar una mirada tan ingènua com penetrant i va replicar:
- Però també et mors moltes vegades, oi?"
" La conversa, ... , em reconfortava i em revelava un tros d'eternitat com feia temps que no en veia cap, un tros de serenitat sense planificació prèvia, un tros de plenitud completament gratuïta. Ni un segon havia consultat el meu rellotge intern, ni m'havia passat pel cap què faria després d'aquella llarga xerrada o què pensava fer l'endemà."
"- Dona, si dónes només allò que sobra mai no reclames res a canvi, mai no et pots sentir espoliat, mai no poses l'altre en situació de deute... Com és natural, no vols res a canvi, ni gratitud, ni interessos, ni tan sols la devolució.
Hi vaig pensar uns segons i hi vaig estar d'acord.
- Suposo que és la manera més noble de donar... - vaig dir.
- No, no és la més noble. És l'única. Qualsevol altra cosa no és donar, és demanar en préstec o el que sigui, però no se'n pot dir donar."
Doncs sí que sembla interessant, Carme; m'agrada la manera d'escriure d'aquesta autora, en tinc alguns llibres anteriors a aquest. Me'l compraré. Potser m'aniran bé les reflexions que en trauré, jo que sempre em queixo de la falta de temps per fer el que m'agrada...
ResponEliminaGràcies, bonica!
A mi també m'agrada aquesta autora. N'he llegit uns quants... Si la coneixes ja sabràs que a vegades caricaturitza una mica els temes, però els hi dóna molta força, també. Si el llegeixes, ja em diràs què t'ha semblat.
EliminaPetonassos, bonica!
Molt interessant el llibre si! Els fragments m'han agradat molt, menys l'últim, que diu que "si dónes allò que et sobra no reclames res a canvi..." Jo no estic d'acord de que aquesta siga la millor manera de ser generosa... Si dónes només allò que a tu et sobra, allò que no vols, no té gràcia, no és generositat és ... almoina o una paraula que no existeix... però l'ideal, per a mi, de generositat seria compartir allò que tu tens i que és valuós... (no sé si m'explique) i demanar alguna cosa a canvi... depén del tipus de persona que siguis. De vegades es dóna pel gust de donar.
ResponEliminaI és impossible planificar el temps i rentabilitzar-lo! jo ja ho he intentat i m'he trencat una cama, passe!
Potser fora de context, aquest últim fragment no s'entén tan bé. El personatge que parla així és un personatge estrella de la novel·la. Amb fama de generós, el que ajuda tothom, escolta tothom, admirat i estimat. Crec que es refereix més a donar en el sentit emocional que no pas en el material. I a mi em va agradar, perquè em dedico a aquestes coses emocionals i he vist moltes persones absolutament desgastades i cremades de donar sempre, sense pensar si poden fer-ho o no. Sense pensar si tindran prou força o energia per tot el que han de fer. Si se'n surten és molt bonic, però si no se'n surten, tothom hi perd. Saber trobar la mesura que ets capaç de donar sense trencar-te i sense pensar que ningú et deu res és molt important. Per això m'agrada molt aquest fragment.
EliminaQuan es dóna pel gust de donar i amb plaer, ès genial...
En vaig llegir una ressenya de Carla Mallol a Núvol, que ara no trobo.
ResponEliminaJo et recomano la darrera ressenya d'un llibre, que he publicat a L'eco se sent, d'un tema molt original.
Ara hi vaig, Helena!
EliminaA mi també em va agradar molt, tot allò que té a veure amb com vivim el temps em/ns toca per força... T'has de llegir l'última, L'aniversari, l'he devorat!
ResponEliminaOstres sí, ja l'he llegit! Me'l van regalar per Sant Jordi. Em va agrafar molt també. M'agrada la seva manera de retratar la realitat caricaturitzant-la. La clava.
EliminaSembla un llibre força interessant...Jo ara estic llegint " El jardí oblidat" de Kate Morton... No n'havia llegit mai res, però és un llibre que t'enganxa i has d'estar amb els cinc sentits perquè hi ha diferents trames que s'enllacen, està molt ben escrit, però has d'anar en compte de no perdre el fil...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Vaig llegir "El jardí oblidat" fa temps. Recordo que em va agradar i que el vaig llegir molt de gust, però a hores d'ara se m'hsn esborrat completament aquestes trames que dius. És curiós que hi ha llibres que recordem molt bé i altres que momés me'n queda la impressió que em va causar.
EliminaBon vespre, M Roser.
La vaig llegir fa temps, i he de dir que em va fer reflexionar més que agradar-me. No està malament i es llegeix bé, però el que fa pensar és més important. La Nes posa molt nerviós, segurament perquè ens reconeixem a nosaltres mateixos trets que explicats per ella semblen ridículs. I és veritat, jo també intento esgarrapar temps d'aquí i d'allà, i per què? Per no res. Que una novel·la faci pensar tant és una virtut.
ResponEliminaEl temps i la rapidesa és el tema çentral de la novel·la i fa pensar, sí, és cert. A mi però em va fer rumiar molt més el tema de les "interpretacions" de la realitat. Em va semblar molt i molt interessant com ho planteja. Jo també penso que és una virtut.
Elimina