Els mots s'alcen per sobre dels silencis,
fan com les herbes més altes
que ens donen la textura del camp,
per sobre de la uniformitat, ran de terra.
Estiren
les seves tiges vermelloses sobre el verd
i pinten d'un nou color, el prat,
tal com les paraules
ens canvien el color dels horitzons del cor.
Tres fulletes del capdavall d'una branca
se m'apropen davant dels ulls.
I espero el bes que ens retorna al camí,
la mà dins la mà, compassant el pas.
és una de les poques maneres que arribar a les mans és fantàstic.
ResponEliminaHe, he, he... I tant!
Eliminaprecioses les mans que s'agafen i els mots que creixen amunt com les flors i els arbres .....un paisatge dibuixat i pintat amorosit amb síl·labes tendres...ai que dijous començo a treballar i no tindré temps com ara per navegar !
ResponEliminaJo també començo dijous... Bona represa de curs, Elfree i gràcies per aquest comentari tan bonic.
EliminaAquarel·la, poema, Camprodon... és impossible no enamorar-se.
ResponElimina:) Gràcies, Xavier! Camprodon s'ho val.
EliminaQue poètiques són les mans! Com descobreixen sentiments sense necessitat de dir cap paraula.
ResponEliminaUn poema preciós, Carme.
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaUn passeig molt romàntic amagat dins d'aquest bonic poema...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M Roser... Petonassos.
EliminaAquarel·la de mots, manyaga de fulles, el frec d'un bes i ... la mà.
ResponEliminaI ja no se que dir-te.
Bon dia Carme.
Ja has dit moltes coses boniques, Pere!
EliminaBona tarda!
Un poema preciós, Carme! Compassar el pas, mans enllaçades, és la mostra que també els cors van a l'uníson, al mateix compàs musical.
ResponEliminaEls mots sempre s'alcen per sobre dels silencis. El que costa que és que ho facin per a crear bellesa, per a que valgui la pena haver trencat el silenci anterior. És el cas dels teus.
Una abraçada i bona rentrée a tots (veig que som uns quants que comencem dijous).
Moltes gràcies, August!
EliminaUna abraçada i molt bon rentrée també per a tu.
Mots i silenci, versos i paper en blanc, sempre tan inspirats!
ResponEliminaGràcies, Helena. Celebro que els hi trobis.
Elimina