Treuen el cap... Les orenetes petites...
Van i vénen, les més grosses, en la darrera llum del capvespre.
Sota el balcó, protegides.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que boniques les orenetes i la traça que tenen a fer els seus nius que duren i duren...A la meva neboda li han fet un niu al costat de la porta d'entrada, l'altre dia me'l mirava i si feia una mica de soroll sortien tot de caparronets amb les boques ben obertes, esperant algun deliciós cuquet! Em sembla que ja és la segona cria que fan aquest any!
ResponEliminaCasa d'orenetes, casa d'amoretes (diuen).
Petonets, Carme.
No sabia aquesta dita tan bonica de les orenetes. Gràcies!
EliminaPetonets, maca.
Aquestes també estan tramant alguna cosa, segur.
ResponEliminaEren molta colla, repartides entre una vintena de nius... Si estan tramant alguna cosa, la faran grossa!
EliminaAi! les orenetes
ResponEliminacom cada any dalt del portal
...cagaradetes.
Bona nit Carme.
Cagaradetes... Segur. No es pot tenir tot...
EliminaBona nit, Pere!
Aquests nius són tota una obra d'enginyeria, i els saben fer allà on no patiran. Són espavilades les orenetes.
ResponEliminaHo són intenen molta traça...
Eliminaeeep mira quasi et dic el mateix són grans arquitectes dels seus nius les orenetes, em cauen bé, m'agraden els seus vols en formació i els xiscles que fan ...a més es cruspeixen els mosquits
ResponEliminaA mi també em cauen bé... Però crec que a tothom. És una sort que es cruspeixin els mosquits.
EliminaSi es cruspeixen els mosquits tenen tot el meu agraïment, amor, simpatia, reconeixement... eternament :-)
EliminaAra en veig pocs de nius d'orenetes. M'agradava veure el seu vol, ràpid, harmoniós...
ResponEliminaJo també en veig pocs, potser per això m'ha fet tant gràcia veure'ls.
Eliminapotser moltes vegades més intel·ligents que molts humans que construeixen a les lleres d'antics rius que mai moren
ResponEliminaElles saben triar els llocs segurs...
EliminaQuan estiuejava a Sant Hilari Sacalm teníem un niu d'orenetes al balcó de dalt. Era un constant anar i venir del pares per peixar els seus fills. Era curiós i entendridor veure-les sempre amb el bec obert, esperant impacients.
ResponEliminaEl teu post em les fa recordar.
Que bonica aquesta observació coontinuada. Jo les vaig estar mirant només una estoneta...
EliminaElles que poden volar, tan paradoxalment situades a sota de tot per protegir-se.
ResponEliminaDeuen ser sàvies i prudents...
EliminaQuin lloc tan curiós d'anar a fer el seu niuet! I què ben posadets tots! :-)
ResponEliminaN'hi havia tota una renglera, ben posats, ben construïts... Una colla, potser una vintena...
Elimina