dimecres, 3 d’agost de 2016

Orenetes



Treuen el cap... Les orenetes petites...
Van i vénen, les més grosses,  en la darrera llum del capvespre.
Sota el balcó, protegides.





21 comentaris:

  1. Que boniques les orenetes i la traça que tenen a fer els seus nius que duren i duren...A la meva neboda li han fet un niu al costat de la porta d'entrada, l'altre dia me'l mirava i si feia una mica de soroll sortien tot de caparronets amb les boques ben obertes, esperant algun deliciós cuquet! Em sembla que ja és la segona cria que fan aquest any!
    Casa d'orenetes, casa d'amoretes (diuen).
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia aquesta dita tan bonica de les orenetes. Gràcies!

      Petonets, maca.

      Elimina
  2. Aquestes també estan tramant alguna cosa, segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren molta colla, repartides entre una vintena de nius... Si estan tramant alguna cosa, la faran grossa!

      Elimina
  3. Ai! les orenetes
    com cada any dalt del portal
    ...cagaradetes.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cagaradetes... Segur. No es pot tenir tot...

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  4. Aquests nius són tota una obra d'enginyeria, i els saben fer allà on no patiran. Són espavilades les orenetes.

    ResponElimina
  5. eeep mira quasi et dic el mateix són grans arquitectes dels seus nius les orenetes, em cauen bé, m'agraden els seus vols en formació i els xiscles que fan ...a més es cruspeixen els mosquits

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em cauen bé... Però crec que a tothom. És una sort que es cruspeixin els mosquits.

      Elimina
    2. Si es cruspeixen els mosquits tenen tot el meu agraïment, amor, simpatia, reconeixement... eternament :-)

      Elimina
  6. Ara en veig pocs de nius d'orenetes. M'agradava veure el seu vol, ràpid, harmoniós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també en veig pocs, potser per això m'ha fet tant gràcia veure'ls.

      Elimina
  7. potser moltes vegades més intel·ligents que molts humans que construeixen a les lleres d'antics rius que mai moren

    ResponElimina
  8. Quan estiuejava a Sant Hilari Sacalm teníem un niu d'orenetes al balcó de dalt. Era un constant anar i venir del pares per peixar els seus fills. Era curiós i entendridor veure-les sempre amb el bec obert, esperant impacients.
    El teu post em les fa recordar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonica aquesta observació coontinuada. Jo les vaig estar mirant només una estoneta...

      Elimina
  9. Elles que poden volar, tan paradoxalment situades a sota de tot per protegir-se.

    ResponElimina
  10. Quin lloc tan curiós d'anar a fer el seu niuet! I què ben posadets tots! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi havia tota una renglera, ben posats, ben construïts... Una colla, potser una vintena...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari