Hem pintat a ple sol,
sense pensar-hi,
caçant les imatges al vol.
Un cel i un bosc.
I un campanar despert.
I un bocí de poble
I una munió de veus
que resten invisibles...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Carme, admiro les teves aquarel·les, -quina enveja!. Sana, però enveja- jo no me'n surto gaire bé. :(
ResponEliminaI també admiro la teva activitat, en ple estiu i no pares... no pares de sorprendre'ns amb els teus posts, sempre un plaer per la vista.
Gràcies, Glòria, no crec merèixer cap admiració... faig ben bé el que em surt...
EliminaI un aroma de vida senzilla i plàcida.
ResponEliminaUn instant senzill i viscut.
EliminaUn poblet molt bonic, fa molts anys vaig anar-hi...L'has ben retratat amb aquesta bonica aquarel·la! Millor que les veus siguin invisibles, que no ens espatllessin pas el moment de calma...
ResponEliminaBon cap de setmana (llarg), Carme.
Les veus prou que hi eren, però no les vsig pintar..
Elimina;)
Bona nit!
per pintar a pel sol no se t'escalfa pas el cap ,la imaginació no pateix mai insolació ....com m'agradaria saber-ne ...pintar vull dir per això jo també t'admiro Carme
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
EliminaEl campanar despert fa visibles les veus.
ResponEliminaBen bé així, Helena...
EliminaBonica aquarel·la, d'un bonic poble.
ResponEliminaEspinavell és un poblet bell...
Elimina