Em despullo de tots els colors i ornaments.
Només les línies més simples em defineixen la vida.
Pujaré poc a poc les escales, per tornar-les a baixar de seguida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Arriba un moment que ja no estem per massa orgues, oi? La vida ja és prou complicada com per complicar-nos-la nosaltres més. Amb calma, i anar fent.
ResponEliminaPoc a poc i bona lletra i si pot ser que la lletra digui alguna cosa.
EliminaNaixem tal com morim ... nus. I al final despullats de la fullaraca que ens envolta tot és mes senzill, bell i real.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari al post de Lorca ... m'ha costat molt escriure aquesta "conversa".
Bona nit Carme.
Sempre he buscat la senzillesa, si pot ser amb la bellesa molt millor.
EliminaL'esforç de les teves converses sempre es nota i val la pena. Tenen un "què" molt especial.
de fet la vida es això...
ResponEliminasuprimir el suferflu i pujar i baixar segons toqui
tan senzill i tant complicat de vegades !!
Senzill i complicat a la vegada... tens raó.
EliminaPossiblement si sabéssim viure amb austeritat i senzillesa, despullant-nos de tot allò superflu, tindríem més a prop el significat de ser feliç...
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
En podem aprendre de mica en mica, Montse!
EliminaMolt forta, guapissima.
Un dibuix que representa l'austeritat...Despullat, igual que nosaltres en néixer!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon dia, noieta, gràcies!!!
EliminaTot el que baixa puja, encara que sigui a poc a poc.
ResponEliminaI viceversa, Helena...
Elimina