Vora del llac,
estirats damunt de l'herba.
Les flors i el cel.
Els ulls i el bes,
La mà i el cos.
L'aigua silent.
El sol i el foc.
La pau i el temps.
L'estiu calmós.
Em regalen uns verbs, i com que són molt bonics, els utilitzo...
Vora el llac,
estirats damunt de l'herba,
Oloro les flors i el cel.
Escolto els teus ulls i el bes.
Toco amb la mà i el cos.
Admiro l'aigua silent,
i el foc i el sol.
Reposo en la pau i el temps.
Respiro l'estiu calmós
.... o bé si sembla massa... (com diria en Miquel Martí i Pol)
Vora el llac,
estirats damunt de l'herba,
Admiro les flors i el cel.
Oloro els teus ulls i el bes.
Escolto la mà i el cos.
Toco l'aigua silent,
Reposo al sol i al foc.
Respiro la pau i el temps
Respiro l'estiu calmós.
... o bé si sembla massa... (com diria en Miquel Martí i Pol)
Vora el llac,
estirats damunt de l'herba,
Respiro les flors i el cel.
Toco els teus ulls i el bes.
Reposo la mà i el cos.
Escolto l'aigua silent
i encara el sol i el foc.
Admiro la pau i el temps
Oloro l'estiu calmós.
Un bella aquarel·la i un poema sense verbs.
ResponEliminaEn deixo alguns:
Oloro, escolto (ad)miro, toco, reposo, respiro...
Vora el llac,
Eliminaestirats damunt de l'herba,
Oloro les flors i el cel.
Escolto els teus ulls i el bes.
Toco amb la mà i el cos.
Admiro l'aigua silent,
i el foc i el sol.
Reposo en la pau i el temps.
Respiro l'estiu calmós
( o bé si sembla massa, com diria en Miquel Martí i Pol)
Vora el llac,
estirats damunt de l'herba,
Admiro les flors i el cel.
Oloro els teus ulls i el bes.
Escolto la mà i el cos.
Toco l'aigua silent,
Reposo al sol i al foc.
Respiro la pau i el temps
Respiro l'estiu calmós.
( o bé si sembla massa, com diria en Miquel Martí i Pol)
.....
Gràcies m'ha agradat jugar aquest joc, potser els pujo sl post...
No se t'acaba mai la inspiració.
EliminaEn Miquel M. Pol no diria...
No se t'inspira mai l'acabació.
Potser em MMP no ho diria, però és divertit. Sempre m'agraden els teus jocs de paraules. Gràcies, de nou.
EliminaAixò de l'acabació m'ha fet molta gràcia...
Allò què dèiem, per què viatjar a l'altra punta del món, si amb el que descrius en el teu poema ja es pot ser feliç i tenir-ho tot.
ResponEliminaDoncs sí, no necessito anar gaire lluny, jo. Una mica de natura, familia, amics i persones estimades, llibres, música...
EliminaM'agraden molt aquests tipus de poemes. Amb poques paraules -i menys verbs, com diu en Xavier- dona tot l'espai a la imaginació per evocar una escena tendre i intima.
ResponEliminaI l'aquarel·la, preciosa.
M'alegro molt que t'agradi , Glòria! Gràcies!
EliminaJugar a posar-hi els verbs d'en Xavier, també m'ha agradat.
la calma que ens fa forts
ResponEliminaAjuda molt, la calma, i tant que si!!
EliminaEs pot ser ben feliç vora el llac només amb el què ens regala la natura...
ResponEliminaM'ha agradat aquest poema sense verbs i també les versions que n'has fet amb els que t'ha deixa't el Xavier!
Des d'aquí oloro les flors...
Petonets, Carme.
És cert, les coses senzilles i sobretot la natura ajuda molt al benestar personal.
EliminaGràcies, M Roser!!!
I porta bona música.
ResponEliminaGràcies per la música, Jordi!
EliminaAmb verbs o sense, amb totes les combinacions de mots possibles, l'essència continua entre les flors, les herbes i la mirada del teu cor.
ResponEliminaBon inici de setembre, Carme, i una abraçada!
L'essència d'un moment volgut i imaginat, tens raó és entre les flors i qui les mira...
EliminaBona tornada, Montse!!! I bon recomençament! I una abraçada immensa.
Jugar és la millor manera de fugir d'un món de pur joc a vegades. Fer versos ha de ser divertit, per poder parlar seriosament.
ResponEliminaÉs divertit, sempre o gairebé sempre... ;)
Elimina