Deixarem el passat amuntegat com les bales de palla. Reservat tranquil·lament, per si el necessitem.
Però ara, obrim les portes i deixem circular el temps lliurement. Saps? Podem barrejar una bala de palla del passat, una jardinera amb flors de present i un paisatge amb horitzons de futur. I no hi ha res de precís que calgui dir. Ni cap manera concreta de ser que sigui obligatòria. Repintem els mots com qui repinta de blau la vella porta.
I fem que cada gest construeixi un nou instant.
Si encara ens queda un vehicle per viatjar, l'agafarem i si no ens en queda cap anirem a peu...
No necessito pas oblidar tot el què som i encara menys com volem ser.
Fem tot el que podem amb els mitjans que tenim. No hem de perdre el temps amb el que podríem fer si tinguéssim.
ResponEliminaBen bé així!
EliminaBona interpetació, Joan!
Tota una decidida i esperançada declaració d'intencions en aquesta bella entrada, Carme. Com quan després d'una llarga reflexió s'acaben tenint les coses clares. I quan les tenim clares ens sentim molt millor que abans... És clar que cadascú de nosaltres, quan llegeix un text com el teu, l'interpreta segons les seves necessitats...
ResponEliminaUna abraçada!
Em deixo portar per les imatges, com a vehicle per arribar al fons de lea meves reflexions.
EliminaM'agrada com ho llegeixes tu. Sempre les teves lectures s'apropen a les meves intencions.
Abraçades!!!
seria fantàstic que poguessin barrejar el bo i millors dels nostres moments com les bales de palla !!!! bonic dibuix i grans paraules !
ResponEliminaPer provar-ho que no quedu, Elfree....
EliminaUna masia vestida amb els clors adients a cada cosa...
ResponEliminaAmb el passat i el present, podem construir un futur meravellós! Encara que hi haguem d'arribar a peu.
Petonets.
Diu que caminar és tan sa, oi?
EliminaPetonets...
Hi ha llocs en els que sembla que el temps s'atura, però no, el temps no s'atura mai.
ResponEliminaBen cert, el temps no s'atura mai...
Elimina
ResponEliminaM'agrada la idea expressada en consonància amb la pintura. La noció de viatge, en cotxe o bé a peu en relació amb la dimensió temporal que expresses.
Abraçades, des de El Far.
A vegades mentre dibuixo un lloc o una foto, m'hi trobo en aquestes comparacions o metàfores. Surten coses de dins que no havia pensat abans. M'alegro que t'agradi, sovint tinc la sensació que abans anava amb cotxe (emocionalment parlant) i que ara vaig a peu, molt més poc a poc.
EliminaAbraçades, Jordi!
No es pot renunciar a res per ser persona, ni el passat, ni el present, ni el futur.
ResponEliminaA res, Helena, els tres són molt importants.
EliminaA l'estiu se'n veuen moltes de bales de palla escampades pels camps.
ResponEliminaQuina sort haver vist, també, les de la teva aquarel·la.
Sí que se'n veuen moltes. Passant amb el cotxe, vora de Vic, al mig d'un camp en vaig veure una de rodona, posada de cara a la carretera pintada com una emoticona del watsap. Amb els ulls en forma de cor i un somriure a la boca. Em va agradar, però no vaig tenir temps de fotografiar-la.
EliminaLes de la meva aquarel·la, són com les d'abans, no pas rodones... ;)