dilluns, 1 de març de 2010

Milà reial de l'-assumpta-

Milà reial copiat  d'una foto de   l'-assumpta- 

Ales desplegades
nuant-se amb el vent,
Tastant llibertats
vivint en estol.

Sageta d'afany en la profunditat del misteri.
Francesc

Lluita contra vent
amb esperit que l'honra.
Seva llibertat.
...............
Alcem l'esperit,
ales, delit de brega,
cors vivint al vent
Anton

De vegades obro les ales
i em deslligo amb el vent...
Gaudeixo les llibertats
com el caliu del sol.
onatge

25 comentaris:

  1. Sageta d'afany en la profunditat del misteri.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Visca les monarquies com aquesta que, a més de fer molt goig, no ens costen ni un sol euro.

    ResponElimina
  3. Ja seria maco que puguéssim ser un milà reial...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Qui pogués volar! Representació de la llibertat!

    ResponElimina
  5. La nostre llibertat depen sempre del que sabem fer volar la nostre imaginació.

    ResponElimina
  6. Quina foto tan maca aquesta de l'-assumpta- (no cal que digui que també la recordo, oi? jeje)

    Saps que els teus dibuixos d'aus són els que més perfectes et queden? Sí. A mi m'agraden tots :-) pels colors, per la senzillesa, els hi trobo una ingenuitat molt difícil de trobar en el dibuix d'un adult... però si penso en quant a perfecció del dibuix, els ocells et queden magnífics! (i els balcons, entrades, portes, finestres...) :-))

    ResponElimina
  7. Bon dibuix i bons auguris en les ales desplegades d'un ocell que arrenca el vol per damunt de les coses terrenals..

    ResponElimina
  8. Francesc ahir vaig col·leccionar les paraules dels diferents comentaris, però em sembla que col·leccionaré les teves a cada post. M'encanten...

    óscar, i fan molt goig,
    tens raó!

    Provar-ho una estona, oi, Sànset? Volar...

    Llibertat tan desitjada, sempre! Albert, a veure quan podrem volar del tot en aquest país!

    Garbí, doncs deu ser que no hi posem prou imaginació... no vull dir a nivell individual, eh? Que aquí sí que n'hi ha molt que n'hi posem, sinó a nivell col·lectiu.

    Assumpta, jo també crec que els ocells en queden millor que altres animals i altes coses... gràcies, maca.

    Elvira, una abraçada, gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
  9. Lluita contra vent
    amb esperit que l'honra.
    Seva llibertat.
    ...............
    Alcem l'esperit,
    ales, delit de brega,
    cors vivint al vent
    ............ Anton.
    Tenin l'esperança i tenim a ell.El camí és aspre però avancem... Gràcies a tots.

    ResponElimina
  10. Anton, avanceu... això és el que compta! Una abraçada.

    I gràcies per les paraules valentes i precioses.

    ResponElimina
  11. havia vist l'original, t'ha quedat ben maco, de debó :) felicitats, com sempre el poema maquíssim, un gran petó per a tu reina!

    ResponElimina
  12. Per davant de la finestra ja han començat a passar estols d'ocells, supose que presagien uncanvi d'oratge...

    ResponElimina
  13. Amb les presses que porte sempre damunt ho he publicat abans d'hora. Que bonic t'ha quedat el dibuix (m'havia faltat dir).

    ResponElimina
  14. Els "posts" anteriors m'han agradat, continues igual o més creativa, també amb el poema fet de retalls. Felicitats

    ResponElimina
  15. El milà vola alt i lliure deixant enrere el fred i albirant la primavera.
    Sé que em repeteixo, però... m'agrada molt!

    ResponElimina
  16. tastant llibertats.. quina enveja!

    ResponElimina
  17. Un petonet, Cris!

    Noves Flors, a veure quin oratge vindrà... gràcies maca!

    Mª Antònia, gràcies pels teus comentaris!

    Potser si que albira primavera... Pilar, els eguirem, ni que sigui amb la mirada.

    Clara, i tant que sí! a mi també me'n fa!

    ResponElimina
  18. Hola Carme, ho sento però no et dic massa coses. Sovint em quedo parat davant del dibuix i el text i em sento feliç. Però és clar, no seria serio dir-te això cada dia....:-))

    ResponElimina
  19. No hi ha cap obligació de dir res, pH, però si ho fas de tant en tant, ja serveix... al menys a mi.
    Gràcies per passar.

    ResponElimina
  20. Tastant llibertats...molt bonic i expressiu.

    ResponElimina
  21. A mi em passa una mica el mateix que ph. De vegades tampoc surten paraules, però si admiro la forma de dibuixar i, sobretot, la forma d'escriure poemes. Avui, a més, envejo no poder ser, per cinc minuts, un milà reial... ;)

    ResponElimina
  22. Els nusos sempre enllacen coses belles!
    Bona nit Carme!

    ResponElimina
  23. kweilan, petonet de bona nit...

    Joan, gràcies per venir... amb paruales o sense sempre ets benvingut al meu blog.

    Joana, Bona nit, guapa!

    ResponElimina
  24. De vegades obro les ales
    i em deslligo amb el vent...
    Gaudeixo les llibertats
    com el caliu del sol.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  25. Penso com l'Assumpta, els dibuixos que fas d'ocells... els brodes!!!

    Quan els veia cada dia passejant-se davant meu, m'encomava d'aquesta sensació de llibertat. Aquests caps de setmana que puc ser a casa... els busco, però ha no els veig...

    Si pogués triar un altra vida, triaria ser ocell.

    Un dibuix excel·lent.
    M'encanta haver-lo trobat aquí, on sé que sempre viura en llibertat.
    Merci.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari