Ales desplegades
nuant-se amb el vent,
Tastant llibertats
vivint en estol.
Sageta d'afany en la profunditat del misteri.
Francesc
Lluita contra vent
amb esperit que l'honra.
Seva llibertat.
...............
Alcem l'esperit,
ales, delit de brega,
cors vivint al vent
amb esperit que l'honra.
Seva llibertat.
...............
Alcem l'esperit,
ales, delit de brega,
cors vivint al vent
Anton
De vegades obro les ales
i em deslligo amb el vent...
Gaudeixo les llibertats
com el caliu del sol.
i em deslligo amb el vent...
Gaudeixo les llibertats
com el caliu del sol.
onatge
Sageta d'afany en la profunditat del misteri.
ResponEliminaSalut i Terra
Visca les monarquies com aquesta que, a més de fer molt goig, no ens costen ni un sol euro.
ResponEliminaJa seria maco que puguéssim ser un milà reial...
ResponElimina*Sànset*
Qui pogués volar! Representació de la llibertat!
ResponEliminaLa nostre llibertat depen sempre del que sabem fer volar la nostre imaginació.
ResponEliminaQuina foto tan maca aquesta de l'-assumpta- (no cal que digui que també la recordo, oi? jeje)
ResponEliminaSaps que els teus dibuixos d'aus són els que més perfectes et queden? Sí. A mi m'agraden tots :-) pels colors, per la senzillesa, els hi trobo una ingenuitat molt difícil de trobar en el dibuix d'un adult... però si penso en quant a perfecció del dibuix, els ocells et queden magnífics! (i els balcons, entrades, portes, finestres...) :-))
Bon dibuix i bons auguris en les ales desplegades d'un ocell que arrenca el vol per damunt de les coses terrenals..
ResponEliminaFrancesc ahir vaig col·leccionar les paraules dels diferents comentaris, però em sembla que col·leccionaré les teves a cada post. M'encanten...
ResponEliminaóscar, i fan molt goig,
tens raó!
Provar-ho una estona, oi, Sànset? Volar...
Llibertat tan desitjada, sempre! Albert, a veure quan podrem volar del tot en aquest país!
Garbí, doncs deu ser que no hi posem prou imaginació... no vull dir a nivell individual, eh? Que aquí sí que n'hi ha molt que n'hi posem, sinó a nivell col·lectiu.
Assumpta, jo també crec que els ocells en queden millor que altres animals i altes coses... gràcies, maca.
Elvira, una abraçada, gràcies per ser-hi.
Lluita contra vent
ResponEliminaamb esperit que l'honra.
Seva llibertat.
...............
Alcem l'esperit,
ales, delit de brega,
cors vivint al vent
............ Anton.
Tenin l'esperança i tenim a ell.El camí és aspre però avancem... Gràcies a tots.
Anton, avanceu... això és el que compta! Una abraçada.
ResponEliminaI gràcies per les paraules valentes i precioses.
havia vist l'original, t'ha quedat ben maco, de debó :) felicitats, com sempre el poema maquíssim, un gran petó per a tu reina!
ResponEliminaPer davant de la finestra ja han començat a passar estols d'ocells, supose que presagien uncanvi d'oratge...
ResponEliminaAmb les presses que porte sempre damunt ho he publicat abans d'hora. Que bonic t'ha quedat el dibuix (m'havia faltat dir).
ResponEliminaEls "posts" anteriors m'han agradat, continues igual o més creativa, també amb el poema fet de retalls. Felicitats
ResponEliminaEl milà vola alt i lliure deixant enrere el fred i albirant la primavera.
ResponEliminaSé que em repeteixo, però... m'agrada molt!
tastant llibertats.. quina enveja!
ResponEliminaUn petonet, Cris!
ResponEliminaNoves Flors, a veure quin oratge vindrà... gràcies maca!
Mª Antònia, gràcies pels teus comentaris!
Potser si que albira primavera... Pilar, els eguirem, ni que sigui amb la mirada.
Clara, i tant que sí! a mi també me'n fa!
Hola Carme, ho sento però no et dic massa coses. Sovint em quedo parat davant del dibuix i el text i em sento feliç. Però és clar, no seria serio dir-te això cada dia....:-))
ResponEliminaNo hi ha cap obligació de dir res, pH, però si ho fas de tant en tant, ja serveix... al menys a mi.
ResponEliminaGràcies per passar.
Tastant llibertats...molt bonic i expressiu.
ResponEliminaA mi em passa una mica el mateix que ph. De vegades tampoc surten paraules, però si admiro la forma de dibuixar i, sobretot, la forma d'escriure poemes. Avui, a més, envejo no poder ser, per cinc minuts, un milà reial... ;)
ResponEliminaEls nusos sempre enllacen coses belles!
ResponEliminaBona nit Carme!
kweilan, petonet de bona nit...
ResponEliminaJoan, gràcies per venir... amb paruales o sense sempre ets benvingut al meu blog.
Joana, Bona nit, guapa!
De vegades obro les ales
ResponEliminai em deslligo amb el vent...
Gaudeixo les llibertats
com el caliu del sol.
Una abraçada.
onatge
Penso com l'Assumpta, els dibuixos que fas d'ocells... els brodes!!!
ResponEliminaQuan els veia cada dia passejant-se davant meu, m'encomava d'aquesta sensació de llibertat. Aquests caps de setmana que puc ser a casa... els busco, però ha no els veig...
Si pogués triar un altra vida, triaria ser ocell.
Un dibuix excel·lent.
M'encanta haver-lo trobat aquí, on sé que sempre viura en llibertat.
Merci.