Feia dies que la finestra no tancava bé. I cap dels dos s'encarregava d'arreglar-la ni de fer-la arreglar. Sempre havien tingut cura de casa seva, però aquella finestra ja feia massa dies que no tancava. Havien d'arreglar-la abans que vingués el fred. S'ho repetien cada vespre.
Fotografia de Secrets compartits
Quan va arribar el fred, però, ells ja no hi eren. I aquella finestra va ser la primera causa del deteriorament i ruïna de la casa. En uns pocs anys no en quedaria res. Havia estat com una premonició.
Orfe de mà que pestell no passa
roman obert de temps, l'ull de casa
Els cops de vent han fer forrolla
en un anar i venir d'ella sola...
Ningú guaita darrera cristallera
ni jove encuriosida i ni vella que espera...
Ja mai tindràs, ho saps, la cara neta
s'apropa ton final, la teva meta.
------------------ Anton
Oh!! és una finestra preciosa i una història curta, molt ben escrita, que sona a "real"...
ResponEliminaPerò que trista, Carme!... Potser perquè es pot sentir tan real encara la veig més trista.
Esperem que aquesta finestra que no tancava bé no sigui metàfora de la crisi actual....és cert si deixem passar una cosa que no va bé i no maldem per sol.lucionar-ho es va fent una bola de neu que es pot convertir en allau....Bona imatge i bon escrit!
ResponEliminaSí, sempre passa això amb qualsevol cosa quan diem: "Ja ho faré, he de fer açò..." al final no es fa mai, si no és que et plantes i ho fas ja.
ResponEliminaDe fet una magnifica casa es pot ensorrar per el continuo trball de una gota d'aigua i la pasivitat dels que hi viuen.
ResponEliminaTot i la tristor que ens transmeten les imatges de finestres i portes velles: M'encantaaaaaaa!
ResponEliminaPerfectament podria ser aquesta la història de la finestra. A partir d'ara quan la vagi veient, pensaré que ha estat així.
Aquest dibuix, com sempre succeeix amb els teus, sembla tenir vida pròpia. Si us plau Carme, et demano permís per endurme-la cap a casa a fer companyia a l'altra.
Un petó!
Ohhh! La idea del pas del temps deteriorant les coses sempre la trobo molt trista. Però és bonic aquest text amb el dibuix tan blau de la finestra.
ResponEliminaAssumpta, a vegades passo per davant d'alguna casa abandonada, vella i espatllada, i recordo perfectament quan es veia viva i habitada... i mai no hi ha cap explicació per aquest abandó. Simplement la gent ja no hi són. He volgut transmetre aquest sentiment, aquesta sensació, que em va produir la imatge de l'-assumpta-
ResponEliminaTens raó, Striper, tant que costa mantenir-les i tan poc que costa espatllar-les...
-assumpta- em fa feliç que te la vulguis endur. Gràcies, maca.
kweilan, sí que és trist el deteriorament de les coses, tens raó, però té el seu encant també...
Es per això que les coses s'han d'arreglar sempre des de el primer moment...
ResponEliminaCaram, quina història. Trista, però amb poques paraules expliques tot un món. Sembla que amb aquestes ratlles ens hagis explicat pàgines i pàgines de lletra.
ResponEliminaM'ha encantat, per parts iguals, text i imatge.... un petó reina :)
ResponEliminagarbí, ha de ser així, però saps? la gent quan se sent malament per algun motiu comença a descuidar coses, o persones, o la seva pròpia persona. Hauria de ser una alarma, quan comencem a descuidar. Si no fem cas de l'alarma, acaba sent una premonició.
ResponEliminaXexu, veig que en els comentaris vaig explicant... més i més.ç
Cris, gràcies i un petó.
Orfe de ma que pastell no passa
ResponEliminaroman obert de temps, l'ull de casa
Els cops de vent han fer forrolla
en un anar i venir d'ella sola...
Ningú guaita darrera cristallera
ni jove encuriosida i ni vella que espera...
Ja mai tindràs,o saps, la cara neta
s'apropa ton final, la teva meta.
------------------ Anton
Ja saps, Anton, que no me'n puc estar. Cap amunt, el teu poema
ResponEliminaUn bon complement a la meva petita història.
Hola Carme!! Sóc l'Assumpta... ja veus que fàcil és enllaçar un blog aliè!! Jo
ResponEliminaHola sóc la Carme, aquí si que en sé! A casa teva no... la tens més ben guardada que jo!
ResponEliminaJajajaja nosaltres sí que sembla que estiguem en mons paral·lels!!
ResponEliminaQualsevol que llegeixi això pensarà que ens hem trastocat :-))
És que jo no admeto anònims ni persones sense identificar :-)
Ja, ja, ja... bé fer alguna ximpleria innocent com aquesta de tant en tant va bé. Trobo que no està malament ser Assumpta per una estoneta... pe`ro millor retornar cadascú al seu lloc.
ResponEliminaUna abraçada. Sense canvis de personalitat.
Jejeje a mi també m'ha fet gràcia ser Carme per uns moments!! ;-)
ResponEliminaAbraçades de veritat!!
Me agrada las ventanas entreabiertas ... como cuando abrimos nuestras almas y se purifican... los secretos son los que siempre permanecen en nuestro interior.
ResponEliminaun beso, Carme,
Tanca la finestra
ResponEliminaperquè qui surt
ja no hi entra.
Petons.
Les improvisacions meves, tu les fas realitat.Gràcies de nou, per el detall. Anton.
ResponEliminaCom m'agrada aquest escrit... si ho deixes passar ja se deixa per sempre... l'haurien d'haver arreglat la finesta. Preciós escrit de l'Anton que no falla mai :)
ResponEliminaI de darrere estant cap més mirada
ResponEliminapodrà tafanejar
converses escrites sota una llum d'un fanalet
a peu d'una porta mig oberta
sota un cel de mitjanit
enmig d'una abraçada
de despedida...
Que maques les finestres mig obertes !
Bon dia Carme!
Sauce, muchas gracias por tus palabras.
ResponEliminaPere, el poema curt cap amunt també. Gràcies!
Cesc, les cases com la majoria de coses i de persones s'han de cuidar sempre.
Joana, gràcies! Una aportació més que va cap al post.
Jo també tinc una casa ferida de mort que em preocupa i m'entristeix. Sempre dones en el clau, Carme. Bufff... un petonet.
ResponEliminaLaura, em sap greu recordar-te aquesta preocupació... va ser només una finestra pescada al vol que em va fer pensar tot això.
ResponEliminaUn petonet, bonica.