divendres, 27 de novembre del 2009
Blocs de tankas II
Passen els núvols
des d'on neixen tots els somnis.
A dins del bosc,
dalt de l'arbre més alt
l'última fulla es gronxa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tankes inspirats en noms de blogs que tenen ja un aire poètic... Em va agradar el primer i també aquest i és que la idea és molt maca!! :-))
ResponEliminaTot lluitant per no caure.
ResponEliminauna bona evocació de la tardor :)
ResponEliminaBonica tanka, carme, per a un blog també ben bonic i poètic!
ResponEliminaI és que la fulla es gronxa, mentre veu passar de llarg els núvols que en aquests moments no li deixen veure el seu cel.
ResponEliminaCarme, gràcies per aquest tanka i el dibuix, preciosos. I també pels teus ànims. Ho agraeixo de tot cor!!!
;)
Que maco!!!!!! Carme, bona trobada, m'encanta, sisisi :) un petó ben blau!!
ResponEliminaUna nova tanka per un somni que necessita aquests moments tota la nostra estima. Molt bonic, Carme!
ResponEliminaQue no caigui la fulla, perill en té, jo diria, si bufa el vent massa fort.
ResponEliminaQue son somni sigui dolç i durador.Anton.
Que bonic, oi?
ResponEliminallarga vida a l'ultima fulla
ResponEliminaMirant els núvols has vist la fulla que caurà.
ResponEliminaPerò no t'has adonat que els dos núvols petits s'estan donant un petó...
Bona tarda Carme.
molt bona idea aquesta de les tankes!
ResponEliminaM'agraden molt els dos que has fet de moment!
Molt bonic
ResponEliminaL'última fulla
cau sense dolor
i s'ompli de somnis
la nova cançó
amb gran il·lusió.
Passen..., però sempre
ResponEliminaens en queda la pluja
i des d'on neixen els somnis
sempre s'engendren
noves tempestes de vida.
Una abraçada.
onatge
Gràcies a tots, per venir per passar per aquí, per deixar-me regals en forma de versos, per ser-hi. Bona nit a tots.
ResponEliminaEntre les fulles i els somnis, regaleu tankes que em guardaria al calaix!
ResponEliminaNo sé per què, però si penso en el lloc on neixen tots els somnis, sempre giro els ulls al cel... :)
ResponElimina