La foto original és de l'-assumpta- Des d'on neixen tots els somnis
El vent les porta
i elles s'arreceren
a peu d'escala.
No les trepitgis
emporta't els colors
i fes-los teus.
Que tingueu molt bon dia i per molts anys a tots dos!
Bon dia a tu també una abraçada.
ResponEliminaQuines escales més ben posades, pujarà la fulla amb una empenteta nostra. Delicadament bonic.
ResponEliminaTambé els he felicitat. Anton.
Preciós el dibuix, les paraules encara més.
ResponEliminaUna abraçada i un petó, estimada.
Benaurades escales, esplèndid dibuix no no trepitjarem pas les flors ni les fulles...continuarem somiant que hi ha escales que permeten pujar i baixar del món real al món dels somnis...
ResponEliminaEl meu navegador està configurat per a veure el contingut en: fi-fi, encara!!! Bon diumenge! A Finlàndia és la dia de la independencia! Espelmes a la finestra.
ResponEliminaFesta al palau presidencial.
es enriquidor visitar-vos!!
ResponEliminavaig veure aquesta imatge a ca l'assumpta i em va agradar i em va portar sensacions..veig que a tu tambe
a mes..ens els comentaris la merike
m'ha portat un nou record...les es`pelmes a la finestra...
que mai es digui que les lletres nomes son lletres! tenen el valor perque ens transforman en paraules i aquestes en sentiments
molts petons maques!
La riquesa de les fulles, que mai no arriben a ser mortes, ja que sempre són pa de nova vida...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
I què maques són!!!
ResponEliminaNo, no les trepitgis... mira de passar pel costadet, que hi ha prou espai i deixa que segueixin tan maques :-)
És que fa pena trepitjar-les amb aquests colors tan bonics.
ResponEliminaColors càlids que de mica en mica ens van deixant.per donar pas a altres.
ResponEliminaEls agafe, els colors.
ResponEliminaentre l'assumpta i tu feu que visquem de somnis, m'agrada el post.
ResponEliminaels colors de la tardor poc a poc aniran marxant
ResponEliminaEls colors de la tardor es mostren esplendids al teu dibuix. Hi anirem amb compte, no els trepitjarem i amb els teus versos ens els emportarem.
ResponEliminaBon dia, Carme.
Un dibuix sensacional!!!
ResponEliminaProcurem no trepijar-les. Lluïen cofoies a l'arbre però, ara lliures, tenen una segona oportunitat en els somnis del vent.
(Si em dones permís, me l'emporto a fer-li companyia a la fotografia).
PD. Gràcies, Carme! El cap de setmana no he estat, per això arribo una mica tard, però com ja m'imaginava... ha estat molt bé!
=)))
Bon dia, Carmeta! M'enduc els colors. Sempre m'han fet moooolta falta! Gràcies. :)
ResponEliminaYna altra blocaire que ens encandila amb un pros plena de vida i poesia...
ResponEliminaStriper, gràcies!
ResponEliminaAnton, ja he vist la teva bonica felicitació!
Petonets, Zel, bonica!
Elvira, del món real al món dels somnis, sempre hi ha d'haver comunicació... això no ens pot fallar. Un petó, preciosa!
Bona festa merike!
sargantana, gràcies maca, les paraules sempre acaben portant sentiments ... i sovint encara més coses per compartir, d'aquí d'allà anem trenant entre tots un diàleg molt bonic.
onatge, és cert, la vida sempre continua, a partir de la que s'acaba. una abraçada.
Assumpta, m'encanten les fulles de colors!
kweilan, passarem de costat...
garbí, encara n'hi ha un munt, de colors, crec que no ens deixen mai del tot.
Noves flors, segur que t'acompanyaran amb molt de gust, fins i tot jo vindria també!
Cesc, senyals de fum al teu perfil... :) aquí tots som experts en deixar-nos senyals de fum!
Khalina, poc a poc, però encara n'hi ha molts!
Gràcies, Joana, per escampar-los una mica per tot arreu i emportar-los amb vosaltres.
-assumpta- doncs, molt contenta que te l'emportis! Una abraçada.
Anna, gràcies! De colors, sempre te'n puc deixar algun, si et fa falta!
Cèlia, una abraçada, també per a tu!