En Brnstz a la platja

Copiada d'una foto de Na Francesca Pujol

Si voleu saber els antecedents d'aquest personatge, cliqueu l'enllaç, en Brnstz ja té 5 posts abans que aquest.

En Brnstz,s'havia adaptat força al nostre planeta i ja li agradava fins i tot anar a la platja. S'estirava a la sorra, es banyava  i menjava paelles vora el mar, es prenia uns gintònics al capvespre i tampoc oblidava mai de demanar el cafè. El cafè era un dels seus millors descobriments, de tants i tants que n'havia fet a la Terra.

Havia anat de vacances sense la dona de fang. No se sabia ben bé perquè, si era per la calor o per alguna altra raó desconeguda, però els estius mai no els passaven junts. Fugia de la calor i tornava al seu planeta i aquestes absències eren llargues i tristes o simplement escampava la boira, per qualsevol lloc una mica tranquil, i llavors no trigava tant a tornar.

Els seus avenços en qüestió de llenguatge començaven a ser importants, si exceptuem el tema de les vocals, però mai podia estar segur del tot, ni ell mateix, ni la dona de fang de si tot allò que deia era exactament allò que volia dir i si tot el que callava era ben bé el que volia callar. Les seves converses que havien estat tan interessants i tan riques, al llarg del temps s'havien de posar en qüestió o potser refer-les... no sempre les coses que deia es mantenien en el temps, no sempre guardaven una coherència. Clar que la coherència no era pas un dels valors de la cultura de Brnstz. A ell li importava poc.

La dona de fang també anava a la platja, no gaire sovint, ni gaire estona, però malgrat la distància en la que es trobaven, això els unia.  Es comunicaven, com sempre,  també en la distància.

La Sandra havia d'escriure per centrar les idees, en Brnstz només podia llegir directament del seu cervell,  els pensaments que ella volia enviar-li i necessitava idees molt clares i molt concretes i el pensament de la Sandra sovint anava molt ràpid i pensava les coses amb massa processos complicats perquè ell pogués rebre-la bé.  Si escrivia, en qualsevol suport, si escrivia per ell, pensant en ell, aleshores en Brnstz ho rebia. Concretament allò i no res més. Ella també li havia demanat que escrigués. La capacitat telepàtica de la dona de fang, era més limitada i si ell escrivia li facilitava una mica les coses.

Els seus plans de deixar l'amor de banda i retornar a les seves converses, no havien acabat de sortir bé,  segurament perquè no eren ben compartits i era ella, només, la que ho proposava, en realitat, sovint tornaven a abraçar-se inevitablement. 

- Sóc a la platja, Brnstz! I tu?
- J tmb!
- Ah! I fa sol?  Aquí fa un sol  preciós que  dibuixa xarxes de llum dins l'aigua i sobre la sorra del fons.
- xrxsd llm? sbr l srr? q vls  dr?
- Sí! xarxes de llum sobre la sorra... i quan passen sobre els meus peus, la llum es descompon en els seus colors. Sobre els meus peus es dibuixen petits arcs de Sant Martí, en forma de  xarxa.
- M'grdn ls ts ps...
- Petons?
- N! ptns n!   B, s! ptns, tmb!!! ps...  peeeeuuuus!
- Ah!  ha, ha, ha... m'alegro que t'agradin els meus peus. 
- q n vg xrxs d llm...
- Llàstima que no les vegis! precisament et volia dir que les xarxes de llum em fan pensar en aquest amor nostre tan enlluernador, tan eteri, tan lliure. I quan aquest amor arriba a la meva pell, té mil colors d'emocions.
- Stc cntnt d sbr q ns vrm dsprs d l'st
- Jo també estic contenta de saber que ens veurem després de l'estiu, però saps? Em sento com si fos un nou començament, amb les mateixes sensacions que tenia el primer cop. Il·lusió, però també al mateix temps molts dubtes.
- ls dbts n s'hn svnt? 
- No,  no s'han esvanit, retornen els mateixos dubtes. Amb tu,  i després de tu, potser ara ja, amb cap altra cosa de la meva vida, no acabo de saber valorar quines seran les conseqüències de les coses que faig. Com anirà aquesta nova etapa per a nosaltres?
- S h prvm h sbrm.
- Si clar,com l'altre cop, que ho vam provar i les conseqüències van ser nefastes. No ens podem tornar a equivocar Brnstz.
- Frm l q t dgs
- El que jo digui... si home i què més! les coses de dos s'han de decidir entre els dos.
- Dcdrm ntr ds l q t vlgs
- Entre dos el que jo vulgui, no és entre dos.
- N t vll fr ms ml...
- Ni jo tampoc.
- Tnc gns d'brçr-t
- I jo també. T'envio una abraçada en la distància. M'agradaria tenir temps per estar amb tu, sense presses.
- sns prsss, d'crd!!! j m n tnc prss, smpr tnc l tmps sfcnt pr tt...
- Em fas riure, Brnstz, el teu temps i el meu no tenen res a veure... però mirarem de fer-los coincidir d'una manera o altra. 
- M'grd q rgs! t'stm!
- Ara hi ha una gavina que mira la xarxa de llum com hipnotitzada.
- bsc n gvn l mrr tmb
- Veuràs la meva xarxa de llum a través d'una altra gavina? 
- sssss
- Mai ni deixaràs de sorprendre'm... descansa Brnstz i que passis bones vacances. Jo també t'estimo. T'escriuré aviat.
- J tmb! t'stm  i t'brç