dilluns, 11 de juliol de 2016

En Brnstz a la platja

Copiada d'una foto de Na Francesca Pujol


Si voleu saber els antecedents d'aquest personatge, cliqueu l'enllaç, en Brnstz ja té 5 posts abans que aquest.

En Brnstz,s'havia adaptat força al nostre planeta i ja li agradava fins i tot anar a la platja. S'estirava a la sorra, es banyava  i menjava paelles vora el mar, es prenia uns gintònics al capvespre i tampoc oblidava mai de demanar el cafè. El cafè era un dels seus millors descobriments, de tants i tants que n'havia fet a la Terra.

Havia anat de vacances sense la dona de fang. No se sabia ben bé perquè, si era per la calor o per alguna altra raó desconeguda, però els estius mai no els passaven junts. Fugia de la calor i tornava al seu planeta i aquestes absències eren llargues i tristes o simplement escampava la boira, per qualsevol lloc una mica tranquil, i llavors no trigava tant a tornar.

Els seus avenços en qüestió de llenguatge començaven a ser importants, si exceptuem el tema de les vocals, però mai podia estar segur del tot, ni ell mateix, ni la dona de fang de si tot allò que deia era exactament allò que volia dir i si tot el que callava era ben bé el que volia callar. Les seves converses que havien estat tan interessants i tan riques, al llarg del temps s'havien de posar en qüestió o potser refer-les... no sempre les coses que deia es mantenien en el temps, no sempre guardaven una coherència. Clar que la coherència no era pas un dels valors de la cultura de Brnstz. A ell li importava poc.

La dona de fang també anava a la platja, no gaire sovint, ni gaire estona, però malgrat la distància en la que es trobaven, això els unia.  Es comunicaven, com sempre,  també en la distància.

La Sandra havia d'escriure per centrar les idees, en Brnstz només podia llegir directament del seu cervell,  els pensaments que ella volia enviar-li i necessitava idees molt clares i molt concretes i el pensament de la Sandra sovint anava molt ràpid i pensava les coses amb massa processos complicats perquè ell pogués rebre-la bé.  Si escrivia, en qualsevol suport, si escrivia per ell, pensant en ell, aleshores en Brnstz ho rebia. Concretament allò i no res més. Ella també li havia demanat que escrigués. La capacitat telepàtica de la dona de fang, era més limitada i si ell escrivia li facilitava una mica les coses.

Els seus plans de deixar l'amor de banda i retornar a les seves converses, no havien acabat de sortir bé,  segurament perquè no eren ben compartits i era ella, només, la que ho proposava, en realitat, sovint tornaven a abraçar-se inevitablement. 

- Sóc a la platja, Brnstz! I tu?
- J tmb!
- Ah! I fa sol?  Aquí fa un sol  preciós que  dibuixa xarxes de llum dins l'aigua i sobre la sorra del fons.
- xrxsd llm? sbr l srr? q vls  dr?
- Sí! xarxes de llum sobre la sorra... i quan passen sobre els meus peus, la llum es descompon en els seus colors. Sobre els meus peus es dibuixen petits arcs de Sant Martí, en forma de  xarxa.
- M'grdn ls ts ps...
- Petons?
- N! ptns n!   B, s! ptns, tmb!!! ps...  peeeeuuuus!
- Ah!  ha, ha, ha... m'alegro que t'agradin els meus peus. 
- q n vg xrxs d llm...
- Llàstima que no les vegis! precisament et volia dir que les xarxes de llum em fan pensar en aquest amor nostre tan enlluernador, tan eteri, tan lliure. I quan aquest amor arriba a la meva pell, té mil colors d'emocions.
- Stc cntnt d sbr q ns vrm dsprs d l'st
- Jo també estic contenta de saber que ens veurem després de l'estiu, però saps? Em sento com si fos un nou començament, amb les mateixes sensacions que tenia el primer cop. Il·lusió, però també al mateix temps molts dubtes.
- ls dbts n s'hn svnt? 
- No,  no s'han esvanit, retornen els mateixos dubtes. Amb tu,  i després de tu, potser ara ja, amb cap altra cosa de la meva vida, no acabo de saber valorar quines seran les conseqüències de les coses que faig. Com anirà aquesta nova etapa per a nosaltres?
- S h prvm h sbrm.
- Si clar,com l'altre cop, que ho vam provar i les conseqüències van ser nefastes. No ens podem tornar a equivocar Brnstz.
- Frm l q t dgs
- El que jo digui... si home i què més! les coses de dos s'han de decidir entre els dos.
- Dcdrm ntr ds l q t vlgs
- Entre dos el que jo vulgui, no és entre dos.
- N t vll fr ms ml...
- Ni jo tampoc.
- Tnc gns d'brçr-t
- I jo també. T'envio una abraçada en la distància. M'agradaria tenir temps per estar amb tu, sense presses.
- sns prsss, d'crd!!! j m n tnc prss, smpr tnc l tmps sfcnt pr tt...
- Em fas riure, Brnstz, el teu temps i el meu no tenen res a veure... però mirarem de fer-los coincidir d'una manera o altra. 
- M'grd q rgs! t'stm!
- Ara hi ha una gavina que mira la xarxa de llum com hipnotitzada.
- bsc n gvn l mrr tmb
- Veuràs la meva xarxa de llum a través d'una altra gavina? 
- sssss
- Mai ni deixaràs de sorprendre'm... descansa Brnstz i que passis bones vacances. Jo també t'estimo. T'escriuré aviat.
- J tmb! t'stm  i t'brç









18 comentaris:

  1. st vst q l'mr n t frntrs. ncr q h hg tt l'sp ntrmg

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tens Xavier! Ja veig que t'ha agradat el llenguatge de Brnstz.

      L'amor no té fronteres, no, i tot de cop sembla que sí que hi hagi tot l'espai entremig, i tot de cop ja veus parlen en la distància com si res.

      Elimina
  2. la distància és menys important si el desig d'estar junts és immensament forta.

    ResponElimina
  3. Veig que els teus protagonistes s'han inventat una mena de messenger particular que els funciona la mar de bé. Aquest relat em fa pensar molt i molt, amb les seves múltiples lectures, i m'agrada que tingui continuïtat en els anys.
    Jo discreparia cordialment del comentari del Joan: diria que quan el desig d'estar junts és immensament fort, la distància és un escull insalvable...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que e Joan i tu, tots dos podeu tenir raó. Hi ha situacions de tota mena, a vegades l'escull de la distància és insalvable, però a vegades la força del desig aconsegueix traspassar-lo.

      M'agrada que li trobis múltiples lectures. Sense ni proposar-m'ho les té.

      Abraçades, Montse!

      Elimina
  4. Uiii les distàncies, n'hi ha de tantes maneres!
    Jo m'emporto del teu escrit unes quantes lliçons de vida, no de la vida en general, de la meva vida. :)
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs quina sort que un relat serveixi per rumiar i rumiar lliçons de vida molt concretes. De fet, a mi en escriure'l també em serveix.

      Aferradetes, bonica!!!

      Crec que tu t'entendries be amb en Brnstz, ja parles el seu mateix llenguatge.

      Bnc,j tmb t'stm!!!

      T'hi fixes que aquest t'stm es pot llegir en totes les varietats verbals del català? el llenguatge de Brnstz té els seus avantatges... hhh

      Elimina
  5. Si els dos eren a la platja , encara que un lluny de l'altre, el mar podia fer de transmissor del seu amor...
    Un text suposo que una mica difícil de plasmar, a mi m'ha agradat que després d'escriure el que deia el Brnstz, la Sandra ho repetia quan li contestava i així no calia desxifrar aquest idioma sense vocals. M'ha semblat molt original!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la repetició, ha estat ben bé per facilitar-vos la lectura. M'alegro que t'hagi agradat.

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  6. Ostres, quant temps feia que no apareixia en Brnstz! Pensava que s'havia perdut en l'oblit, ja no recordava la seva història, però és part del que hem viscut per aquí durant aquests anys, i si ens fas memòria jo solc recordar tot el que ha anat passant. Gràcies per refrescar-nos aquesta relació tan peculiar que tenen aquests dos, a veure com continua... si continua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa il·lusió que te'n recordis, XeXu, l'altre dia remenent pel blog el vaig trobar i em van venir ganes de fer-los xerrar una mica més.

      Elimina
  7. M'agrada, però tindré que recapitular, doncs no recordo gaire de que anava. Vaig a buscar-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya, perquè els primers posts d',en Brnstz són del 2010 i ja fa una pila de dies, d'això!

      Elimina
  8. Fins i tot a les parelles d'altres planetes els prova una separació temporal.
    Curiós, Carme, que s'entén tot només amb les consonants. A veure si ens haurem fet un vocabulari amb massa lletres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, hauria de ser obligació!!!

      M'agrada que m'ho diguis (que s'entén tot amb les consonants) quan ets tu mateixa que ho escrius és difícil de saber. Per això vaig fer que la frase següent repetís una mica els mots, per facilitar-ho. Gràcies!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari