Venia d'un altre planeta. Com si fos una mena de Petit Príncep. Es deia Brznst, però tothom li deia Bernat, que és el que entenien la gent quan ell deia el seu nom. El seu aspecte no era massa diferent de les persones, perquè amb el temps, les faccions d'aquests éssers es mimetitzen amb qui troben al seu entorn.
Havia vingut com a explorador, però va decidir fugir dels seus companys i quedar-se aquí. Tenia una bona raó. Al seu planeta, la tecnologia era avançada, però el control sobre les emocions també. Estaven acostumats a viure sols. Només expressaven la sorpresa, l’alegria, l’amor... la tristesa... d’una manera molt limitada. Tenien com a normes de convivència: la simplicitat, la bellesa i la contenció. I a l'inrevés dels seus companys que, quan veien la gent d’aquí riure i abraçar-se o cridar-se com bojos, sentien disgust i se n’apartaven, ell se sentia captivat. Com que no sabia fer-ho, s’havia de quedar, per aprendre’n.
Hi ha sentiments que és millor no tenir sotmesos a control.
ResponEliminaLes ganes d'abraçar-se i estimar-se, de no voler altre solitud que la desitjada, mai han d'estar sota control.
Em recorda la cançó de Lluís Llach "Aprendre"
ResponElimina"Aprendre
que en certesa res no tinc si no m'ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret"
Interessant, com comença la petita història. Estaré al tanto per veure com acaba
ResponEliminaJa veig que aquest any comença fort, a molts blogs, amb lo d'amistats, sentiments i amors...
El dibuix molt be, com sempre. Tot i que sembla que la barba encara la té extraterrestre ;o) je je
besitos
Reialme de colors. N'espero un gran final.
ResponEliminaóscar, ja ho veus, fins i tot alguns extraterrestres ho saben o ho intueixen. :)
ResponEliminaPorquet, aprendre sempre, tota la vida i mai acabem del tot, afortunadament. Si és amb en Llu´ñis Llach, encara millor. Si ho tinguéssim tot après o tot resolt com diu el meu aforisme de sot a la capçalera, ens moriríem d'avorriment,
Aprendre...És un bon motiu per quedar-se a qualsevol lloc...
ResponEliminaResto inpacient per continuar llegint.
estare alerta a la continuacio
ResponEliminade mentres...mil petons estimada
Miquel, home! si és extraterrestre, en alguna cosa se li ha de notar, no? ni que sigui per la barba. :)
ResponEliminaJordi, no n'esperis massa, quina responsabilitat!
Gràcies, Pilar! Aprendre sempre.
sargantana, mil petons també per a tu estimada!
No hi ha res millor que poder donar llibertat als sentiments tant siguin de ràbia com d'amor o d'amistat.
ResponEliminaI si de passada et pots llevar amb el pijama al saber.....millor que millor
Això del pijama, garbí, crec que li podries ensenyar també a l'extraterrestre... :) potser li agradaria. ;)
ResponEliminaCalleu que camina el temps...
ResponEliminaL'instant que estima.
El moment que parla
de caricia i bes.
........Anton
Aprendre és un bon motiu per quedar-s'hi. Un altre, conèixer gent i compartir sentiments.
ResponEliminaUna abraçada!
Si se n'aprenen de coses...m'agrada el teu dibuix^^.
ResponEliminaQuina sàvia decisió. En Brznst no sempre ho passarà bé, però està a punt d'aprendre unes coses que li canviaran la vida per sempre més. I cap a molt millor!
ResponEliminaHola, Bernat!! :-))
ResponEliminaQueda't! Tindràs moments de tot, però crec que la teva vida aquí, entre nosaltres, t'agradarà força...
Una abraçaaaaaada!! :-DD
Ja tinc ganes de saber com li va anar aquest aprenentatge.
ResponEliminaAquesta història promet! Em cau bé en Bernat. No m'agradaria que tingués una decepció, però...
ResponEliminaa mi també em cau molt bé el teu Bernat!!! tinc ganes de seguir llegint...
ResponEliminaSempre he pensat que els extraterrestres, si existeixen, han d'alucinar amb les nostres emocions humanes...m'ha caigut bé aquest Bernat.
ResponEliminaostres, ostres...
ResponEliminaEm sembla que ha fet una bona tria aquest "bernat"
ResponEliminaAquest Bernat cau bé. Volem saber-ne més d'ell................
ResponEliminaJo el convido a casa...i d'ell alguna cosa també n'aprendré de simplicitat i de bellesa...:)
ResponEliminaA veure com li va...
Petó, col·leccionista!
Una història amb un deselllaç que no podem endevinar. li desitge bona sort i que puga gaudir d'uns sentiments sense cap tipus de control!!!
ResponEliminales emocions ens fan humans, tot i que de vegades penso que les emocions existeixen per elles mateixes i ha buscat un receptacle, un cos humà, per poder-se expressar, per poder viure.
ResponEliminaTornem a estar en marxa!
M'agrada molt! Ei, però aquí en tenim de molt "terrestres" que també n'haurien d'aprendre a mostrar i gaudir dels sentiments. Encara n'aprendrà abans el "Bernat"...
ResponEliminaEstaré atenta a les altres entregues
Una, com que sempre està a la lluna, li encanta les històries d'extraterrestres! Com poden viure sense passió? No m'estranya que el Bernat es fascini amb naltros, és el millor i, de vegades, el pitjor que tenim i en la imperfecció està la nostra humanitat! (no sabria dir si bellesa...) Sí que és cert que hi ha gent que és tan exagerada que, de vegades, naltros mateixos pensem que no n'hi ha per tant!
ResponEliminaAnton, potser ell encara no se n'adona, oi?
ResponEliminaAixí mateix Guspira, val la pena, i tant que sí!
Gràcies, Maria!
XeXu, sembla que ell això ja ho sospita, que ha de ser cap a millor, oi?
Asumpta, crec que l'has convençut! Es queda! :)
A veure com li va o com jo el sé explicar... Noves Flors!
Saps, Josep Lluís? crec que no hi ha ningú més immune a les decepcions que aquest extraterrestre. Si cal tirarà mà de tot el que ha après al seu planeta... :)
Elfri, doncs et puc assegurar que ell està molt content de tant bona acollida! :)
Gràcies Vida, ell més content encara! :)
ostres... (te'n faltava un, Josep Manel, per quedar-te descansat del tot) :)
Mireia, esperem que sí!
Montse, tot de cop m'ha vingut una por terrible d'estar creant massa expectatives! :)
Bé, fanalet si ja el convides a casa i tot, t'asseguro que no marxarà mai més. A casa teva s'hi està bé, un petó, acollidora!
iris, bé, ja veurem...
Joan, ens fan humans i a la vegada en casos extrems inhumans. Crec que saber gestionar-les en aquell punt precís i exquisit... seria una bona cosa.
Laura, potser n'aprendrà abans en Bernat, no se sap mai. El més important és voler-ne aprendre. N'aprèn qui vol i no n'aprèn qui no en vol aprendre.
Cèlia, una altra que es farà amiga de seguida de Brznst! Apa que no estarà poc content!