divendres, 7 de gener de 2011

Brznst - Una petita història en tres temps - 1


Venia d'un altre planeta. Com si fos una mena de Petit Príncep. Es deia Brznst, però tothom li deia  Bernat,  que  és  el que  entenien la gent  quan ell deia  el seu nom. El seu aspecte no era massa  diferent  de les persones, perquè  amb el temps, les  faccions d'aquests éssers es mimetitzen  amb qui troben  al seu entorn.

Havia vingut com a explorador, però va decidir fugir dels seus companys  i quedar-se aquí. Tenia una bona raó.  Al seu planeta, la tecnologia era avançada, però el control sobre les emocions també. Estaven acostumats a viure sols. Només expressaven la sorpresa, l’alegria, l’amor... la  tristesa...  d’una manera molt  limitada. Tenien com a normes de  convivència: la simplicitat, la bellesa i la contenció. I a l'inrevés dels seus companys que, quan veien la gent d’aquí riure i abraçar-se o cridar-se com bojos, sentien disgust  i se n’apartaven, ell se sentia captivat. Com que no sabia fer-ho, s’havia de quedar, per aprendre’n.

28 comentaris:

  1. Hi ha sentiments que és millor no tenir sotmesos a control.
    Les ganes d'abraçar-se i estimar-se, de no voler altre solitud que la desitjada, mai han d'estar sota control.

    ResponElimina
  2. Em recorda la cançó de Lluís Llach "Aprendre"

    "Aprendre
    que en certesa res no tinc si no m'ho dónes.
    A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
    Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.
    Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret"

    ResponElimina
  3. Interessant, com comença la petita història. Estaré al tanto per veure com acaba
    Ja veig que aquest any comença fort, a molts blogs, amb lo d'amistats, sentiments i amors...

    El dibuix molt be, com sempre. Tot i que sembla que la barba encara la té extraterrestre ;o) je je
    besitos

    ResponElimina
  4. Reialme de colors. N'espero un gran final.

    ResponElimina
  5. óscar, ja ho veus, fins i tot alguns extraterrestres ho saben o ho intueixen. :)

    Porquet, aprendre sempre, tota la vida i mai acabem del tot, afortunadament. Si és amb en Llu´ñis Llach, encara millor. Si ho tinguéssim tot après o tot resolt com diu el meu aforisme de sot a la capçalera, ens moriríem d'avorriment,

    ResponElimina
  6. Aprendre...És un bon motiu per quedar-se a qualsevol lloc...
    Resto inpacient per continuar llegint.

    ResponElimina
  7. estare alerta a la continuacio

    de mentres...mil petons estimada

    ResponElimina
  8. Miquel, home! si és extraterrestre, en alguna cosa se li ha de notar, no? ni que sigui per la barba. :)

    Jordi, no n'esperis massa, quina responsabilitat!

    Gràcies, Pilar! Aprendre sempre.

    sargantana, mil petons també per a tu estimada!

    ResponElimina
  9. No hi ha res millor que poder donar llibertat als sentiments tant siguin de ràbia com d'amor o d'amistat.
    I si de passada et pots llevar amb el pijama al saber.....millor que millor

    ResponElimina
  10. Això del pijama, garbí, crec que li podries ensenyar també a l'extraterrestre... :) potser li agradaria. ;)

    ResponElimina
  11. Calleu que camina el temps...
    L'instant que estima.
    El moment que parla
    de caricia i bes.
    ........Anton

    ResponElimina
  12. Aprendre és un bon motiu per quedar-s'hi. Un altre, conèixer gent i compartir sentiments.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Si se n'aprenen de coses...m'agrada el teu dibuix^^.

    ResponElimina
  14. Quina sàvia decisió. En Brznst no sempre ho passarà bé, però està a punt d'aprendre unes coses que li canviaran la vida per sempre més. I cap a molt millor!

    ResponElimina
  15. Hola, Bernat!! :-))

    Queda't! Tindràs moments de tot, però crec que la teva vida aquí, entre nosaltres, t'agradarà força...

    Una abraçaaaaaada!! :-DD

    ResponElimina
  16. Ja tinc ganes de saber com li va anar aquest aprenentatge.

    ResponElimina
  17. Aquesta història promet! Em cau bé en Bernat. No m'agradaria que tingués una decepció, però...

    ResponElimina
  18. a mi també em cau molt bé el teu Bernat!!! tinc ganes de seguir llegint...

    ResponElimina
  19. Sempre he pensat que els extraterrestres, si existeixen, han d'alucinar amb les nostres emocions humanes...m'ha caigut bé aquest Bernat.

    ResponElimina
  20. Em sembla que ha fet una bona tria aquest "bernat"

    ResponElimina
  21. Aquest Bernat cau bé. Volem saber-ne més d'ell................

    ResponElimina
  22. Jo el convido a casa...i d'ell alguna cosa també n'aprendré de simplicitat i de bellesa...:)
    A veure com li va...
    Petó, col·leccionista!

    ResponElimina
  23. Una història amb un deselllaç que no podem endevinar. li desitge bona sort i que puga gaudir d'uns sentiments sense cap tipus de control!!!

    ResponElimina
  24. les emocions ens fan humans, tot i que de vegades penso que les emocions existeixen per elles mateixes i ha buscat un receptacle, un cos humà, per poder-se expressar, per poder viure.
    Tornem a estar en marxa!

    ResponElimina
  25. M'agrada molt! Ei, però aquí en tenim de molt "terrestres" que també n'haurien d'aprendre a mostrar i gaudir dels sentiments. Encara n'aprendrà abans el "Bernat"...
    Estaré atenta a les altres entregues

    ResponElimina
  26. Una, com que sempre està a la lluna, li encanta les històries d'extraterrestres! Com poden viure sense passió? No m'estranya que el Bernat es fascini amb naltros, és el millor i, de vegades, el pitjor que tenim i en la imperfecció està la nostra humanitat! (no sabria dir si bellesa...) Sí que és cert que hi ha gent que és tan exagerada que, de vegades, naltros mateixos pensem que no n'hi ha per tant!

    ResponElimina
  27. Anton, potser ell encara no se n'adona, oi?

    Així mateix Guspira, val la pena, i tant que sí!

    Gràcies, Maria!

    XeXu, sembla que ell això ja ho sospita, que ha de ser cap a millor, oi?

    Asumpta, crec que l'has convençut! Es queda! :)

    A veure com li va o com jo el sé explicar... Noves Flors!

    Saps, Josep Lluís? crec que no hi ha ningú més immune a les decepcions que aquest extraterrestre. Si cal tirarà mà de tot el que ha après al seu planeta... :)

    Elfri, doncs et puc assegurar que ell està molt content de tant bona acollida! :)

    Gràcies Vida, ell més content encara! :)

    ostres... (te'n faltava un, Josep Manel, per quedar-te descansat del tot) :)

    Mireia, esperem que sí!

    Montse, tot de cop m'ha vingut una por terrible d'estar creant massa expectatives! :)

    Bé, fanalet si ja el convides a casa i tot, t'asseguro que no marxarà mai més. A casa teva s'hi està bé, un petó, acollidora!

    iris, bé, ja veurem...

    Joan, ens fan humans i a la vegada en casos extrems inhumans. Crec que saber gestionar-les en aquell punt precís i exquisit... seria una bona cosa.

    Laura, potser n'aprendrà abans en Bernat, no se sap mai. El més important és voler-ne aprendre. N'aprèn qui vol i no n'aprèn qui no en vol aprendre.

    Cèlia, una altra que es farà amiga de seguida de Brznst! Apa que no estarà poc content!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari