diumenge, 17 de març de 2013

Ràfec del castell de Montcortès



El castell  de Montcortès

Voldria  fer  una teulada  i un ràfec protector amb  les meves  mans,  que  fos bell  i ben construït,  
com un castell  fort  i valent, per  aixoplugar-te quan el  temps és absent  de somriures.
   

47 comentaris:

  1. Aquesta teulada i ràfec protector és el de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi sí que ho és... no sé si per tothom.

      Elimina
  2. Wow, un castell fascinant, m'agrada! Pel que fa al ràfec... confesso que... hmm... he hagut de buscar la paraula al diccionari (no m'ho tinguis en compte ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho tindré en compte, Ferran, peerò que consti que en tens un bon detall!!!

      Elimina
  3. Un ràfec que protgeix amb els seus colors vius! M'hi refugio una estona i hi dibuixo un somriure, eh?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, continuo pintant colors de mentida, però els somriures són de veritat, jo també te'n dibuixo un!!!

      Elimina
  4. Doncs a mi m'encanten els teus colors de mentida. Embelleixen el ràfec.
    petó

    PS: A la foto del castell, en el que sembla havia estat una finestra o una porta ara tapiada, hi veig una cara :o)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que us agradin els meves mentides... si m'animeu així potser em convertiré en mentidera compulsiva.

      Jo també veig la cara que dius, Miquel! :)

      Elimina
  5. Jo també he hagut de buscar la parauleta al diccionari i ara resulta que és la barbacana de tota la vida.:-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la barbacana de tota la vida!!! :)

      Elimina
  6. Doncs, a la façana ombrejada jo veig un cos sencer, potser el de la princesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No l'havia vist abans, però ara que ho dius!!!

      Elimina
  7. És cert, en una paret s'hi veu una cara, i en l'altra, la silueta d'una posible princesa! N'estic segura que si el castell descobreix els teus colors de mentida, te'ls robarà per guarnir-se'n. Són molt bonics, i em suggereixen sanefes de punt de creu.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el castell els vols jo els hi deixo per guarnir-se... Gràcies, Montse...

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  8. Aquest castell és dels més majestuosos de la Segarra, llàstima que em sembla que no si pot entrar...Aquest ràfec és una preciositat...
    Visca la imaginació Montse, cares, princeses i un Sant Jordi no? he, he...
    A no Carmeta no et tornis pas mentidera que et creixerà el nas...
    Petons de diumenge a la tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, al menys aquell dia que hi vaig ser, no s'hi podia entrar.

      Mentides de colors, només, M Roser! O de què et pense que estem parlant? Pinto colors que no són. Pinto mentides de colors. Jugo i prou.

      Petons, bonica, de diumenge al vespre...

      Elimina
  9. Anem ampliant el ràfec, que cada vegada els xarbots dolents sovintegen més. Quina paciència per fer tot aquest detallisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com dius s'han de fer ràfecs ben amples, per aixoplugar-nos els uns als altres!

      Elimina
  10. Contra la grisor i la monotonia el cromatisme. Sobre els murs, un somriure.

    ResponElimina
  11. M'has fet pensar en les greques que tant m'agradava dibuixar i pintar de joveneta.
    Una abraçada ben forta i un gran somriure, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaven o m'agraden encara, ja ho veus!!!

      Elimina
  12. ...I gràcies per la música, col·leccionista de meravelles! M'has robat el cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se'm va encomanar... robant-me el cor a mi també, des d'un altre blog!!! :)

      Elimina
    2. I saps que l'Ana Belen va fer una versió en castellà? La va titular Mucho más.
      I trobo que la va encertar força.

      És tan bella l'aquarel.la...
      Un ràfec protector amb les teves mans. Una teulada... mmmmmmhhhhh! Encisador...

      Un petonet dolcíssim, tot i passo tard per ca teva, nineta estimada
      :¬)*************

      Elimina
    3. Gràcies, Barbo, la posaré també a sota. El que tu no coneguis de música, deu ser que no existeix... ets un crack.

      M'alegro que t'agradi l'aquarel·la. I mai no és massa tard per venir a casa meva. Pels amics està s empre oberta, a tot temps i a tothora. Un petonet de tornada, enciclopèdia musical amb potes...

      Elimina
  13. El volies fer i l'has fet, de fet ho fas sempre. Lluny del temps absent de somriures és aquest racó, on sempre hi trobo llum, colors i vida.

    Nanit, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo pogués fer-ho sempre!!! Gràcies per les teves paraules, lluneta. Ets un solet! Bona nit, una abraçada.

      Elimina
  14. m'acabes de fer veure que, a més de tot el que ja eres, ets paleta!
    que bonic col·loques les teules i els maonets...
    dius que voldries construir i ho fas, carme... una autèntica paleta, amb una paleta de colors.
    a mi no em sembla que siguen mentides això que fas, encara que les parets de la cuina siguen blanques, o el ràfec no sigue als nostres ulls tan brillant. l'ocre de les parets, com estos rojos i ataronjats són també "veritat" des del moment que tu els has pintat... fins i tot encara que a moments penses que "realment" no els veus i que només te'ls inventes... en part, pintant-los, els estàs veient, i gràcies a això també natos podem estar-los mirant. clar que sempre hi ha esquerdes... però has fet un castell "bell i ben costruït, fort i valent", que mos guarda i aixopluga, i espero que també a tu.

    bona nit, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc paleta de paper i llapis i els meus maons són de joguina... ;) i els colors, és cert jo els veig així... no sé si els veig així, però com si els veiés així. És la meva manera. Em quedo amb les teves paraules que m'aixopluguen també. I sí clar, els dibuixos, les paraules, m'aixopluguen. Sobretot perquè ajuden a establir diàlegs amb vosaltres. Diàlegs acompanyadors, enriquidors, divertits o seriosos, però sempre fan somriure els dins. Bona nit, iruna.

      Elimina
  15. Construeixes amb pinzells, amb la ment, els dones color, els vesteixes, els decores, i ens els mostres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment sempre construïm una cosa o una altra... de veritat o virtualment... afortunadament encara ens queda esma per construir. :)

      Bona nit, Judit!

      Elimina
  16. Vaig que vas fer un volt pels meus territoris primordials ... Terres frontereres els Moros encara passejaven pels jardins d'al Balaquí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser només un dia, Miquel Àngel, però molt ben aprofitat!

      Elimina
  17. - La cançó és una meravella, d'aquelles que fiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuu van directes al cor, impacte segur :-))

    - No tenia ni idea de què era un ràfec... i m'agrada molt aprendre paraules noves!... En veure el què és he de dir que sempre em pensava que aquests acabaments així (que jo no sabia com es deien, però que sí coneixia, és clar) eren purament decoratius, perquè són bonics... i ara resulta que són protectors!! :-))

    - El dibuix... què puc dir-ne? Quina preciositat de línies i colors!!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí? parlo de la cançó!

      Jo crec que un ràfec és el mateix que una barbacana. No cal que sigui decoratiu. Com més ample més protegeix, no pas per les decoracions. Els ràfecs protegeixen la façana, no?

      Elimina
    2. Hehehe i què és una barbacana? :-))

      Jo diria que és la barba d'un home que ja té cabells blancs ;-)))

      Elimina
    3. Tu no has posat mai nom al trosset de teulada que sobresurt de la façana?
      Doncs això. Ràfec o barbacana... i potser moltes altres que jo no conec! :)

      Elimina
  18. Mira, per si et vols fer un ràfec, el Sr. Ramon, molt amablement, t'explicarà com aquí:

    http://www.youtube.com/watch?v=FixSBrFKLiw

    http://www.youtube.com/watch?v=hzC-GloSzv8

    :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de tornar més tard a mirar els vídeo... ara ja me n'he d'anar...

      Elimina
  19. Per cert, era guapu en Dan, eh? Foto per fer comprovació :-))

    ResponElimina
  20. Aquest castell resplendíssim de jove,
    solitari de vell
    contempla el pas del temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impassible
      amb un somriure amagat
      petit i foteta...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari