Col·lecció de moments: Ràfec del castell de Montcortès

diumenge, 17 de març del 2013

Ràfec del castell de Montcortès

El castell de Montcortès

Voldria fer una teulada i un ràfec protector amb les meves mans, que fos bell i ben construït,

com un castell fort i valent, per aixoplugar-te quan el temps és absent de somriures.

47 comentaris:

Helena Bonals17 de març del 2013, a les 15:50
Aquesta teulada i ràfec protector és el de la poesia.
ResponElimina
Respostes
Ferran Porta17 de març del 2013, a les 16:50
Wow, un castell fascinant, m'agrada! Pel que fa al ràfec... confesso que... hmm... he hagut de buscar la paraula al diccionari (no m'ho tinguis en compte ;)
ResponElimina
Respostes
Sílvia 17 de març del 2013, a les 18:15
Un ràfec que protgeix amb els seus colors vius! M'hi refugio una estona i hi dibuixo un somriure, eh?!
ResponElimina
Respostes
fra miquel17 de març del 2013, a les 18:37
Doncs a mi m'encanten els teus colors de mentida. Embelleixen el ràfec.
petó

PS: A la foto del castell, en el que sembla havia estat una finestra o una porta ara tapiada, hi veig una cara :o)
ResponElimina
Respostes
jpmerch17 de març del 2013, a les 18:46
Jo també he hagut de buscar la parauleta al diccionari i ara resulta que és la barbacana de tota la vida.:-)
ResponElimina
Respostes
jpmerch17 de març del 2013, a les 18:48
Doncs, a la façana ombrejada jo veig un cos sencer, potser el de la princesa.
ResponElimina
Respostes
Galionar17 de març del 2013, a les 19:01
És cert, en una paret s'hi veu una cara, i en l'altra, la silueta d'una posible princesa! N'estic segura que si el castell descobreix els teus colors de mentida, te'ls robarà per guarnir-se'n. Són molt bonics, i em suggereixen sanefes de punt de creu.
Una abraçada!

ResponElimina
Respostes
M. Roser17 de març del 2013, a les 19:17
Aquest castell és dels més majestuosos de la Segarra, llàstima que em sembla que no si pot entrar...Aquest ràfec és una preciositat...
Visca la imaginació Montse, cares, princeses i un Sant Jordi no? he, he...
A no Carmeta no et tornis pas mentidera que et creixerà el nas...
Petons de diumenge a la tarda.
ResponElimina
Respostes
Garbí2417 de març del 2013, a les 19:59
Anem ampliant el ràfec, que cada vegada els xarbots dolents sovintegen més. Quina paciència per fer tot aquest detallisme.
ResponElimina
Respostes
Rafel17 de març del 2013, a les 20:18
Contra la grisor i la monotonia el cromatisme. Sobre els murs, un somriure.
ResponElimina
Respostes
rits17 de març del 2013, a les 20:42
poesia!!!
ResponElimina
Respostes
Pilar17 de març del 2013, a les 21:52
M'has fet pensar en les greques que tant m'agradava dibuixar i pintar de joveneta.
Una abraçada ben forta i un gran somriure, preciosa!
ResponElimina
Respostes
Pilar17 de març del 2013, a les 21:54
...I gràcies per la música, col·leccionista de meravelles! M'has robat el cor.
ResponElimina
Respostes
sa lluna17 de març del 2013, a les 21:57
El volies fer i l'has fet, de fet ho fas sempre. Lluny del temps absent de somriures és aquest racó, on sempre hi trobo llum, colors i vida.

Nanit, nina!
Bessets.
ResponElimina
Respostes
iruna17 de març del 2013, a les 22:53
m'acabes de fer veure que, a més de tot el que ja eres, ets paleta!
que bonic col·loques les teules i els maonets...
dius que voldries construir i ho fas, carme... una autèntica paleta, amb una paleta de colors.
a mi no em sembla que siguen mentides això que fas, encara que les parets de la cuina siguen blanques, o el ràfec no sigue als nostres ulls tan brillant. l'ocre de les parets, com estos rojos i ataronjats són també "veritat" des del moment que tu els has pintat... fins i tot encara que a moments penses que "realment" no els veus i que només te'ls inventes... en part, pintant-los, els estàs veient, i gràcies a això també natos podem estar-los mirant. clar que sempre hi ha esquerdes... però has fet un castell "bell i ben costruït, fort i valent", que mos guarda i aixopluga, i espero que també a tu.

bona nit, carme.
ResponElimina
Respostes
Judit17 de març del 2013, a les 23:23
Construeixes amb pinzells, amb la ment, els dones color, els vesteixes, els decores, i ens els mostres!
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 18 de març del 2013, a les 11:23
Vaig que vas fer un volt pels meus territoris primordials ... Terres frontereres els Moros encara passejaven pels jardins d'al Balaquí...
ResponElimina
Respostes
Assumpta18 de març del 2013, a les 12:15
- La cançó és una meravella, d'aquelles que fiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuu van directes al cor, impacte segur :-))

- No tenia ni idea de què era un ràfec... i m'agrada molt aprendre paraules noves!... En veure el què és he de dir que sempre em pensava que aquests acabaments així (que jo no sabia com es deien, però que sí coneixia, és clar) eren purament decoratius, perquè són bonics... i ara resulta que són protectors!! :-))

- El dibuix... què puc dir-ne? Quina preciositat de línies i colors!!! :-))
ResponElimina
Respostes
Assumpta18 de març del 2013, a les 12:26
Mira, per si et vols fer un ràfec, el Sr. Ramon, molt amablement, t'explicarà com aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=FixSBrFKLiw

http://www.youtube.com/watch?v=hzC-GloSzv8

:-))
ResponElimina
Respostes
Assumpta18 de març del 2013, a les 12:32
Per cert, era guapu en Dan, eh? Foto per fer comprovació :-))

ResponElimina
Respostes
Assumpta18 de març del 2013, a les 12:38
Una altre Foto
ResponElimina
Respostes
montse18 de març del 2013, a les 12:51
Aquest castell resplendíssim de jove,
solitari de vell
contempla el pas del temps.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)