Més enllà dels castells a l'aire
desitjats, oblidats o de joguina,
sempre hi ha la realitat.
Que s'ensenya amb força
encara que no me la vulgui mirar gaire.
desitjats, oblidats o de joguina,
sempre hi ha la realitat.
Que s'ensenya amb força
encara que no me la vulgui mirar gaire.
Jo tampoc me la vull mirar gaire, la realitat. Prefereixo els castells a l'aire. Ningú em pot negar aquest dret.
ResponEliminaI tant que no! cadascú ha de fer el que li vagi millor!
EliminaPerò, ben mirat, els castells aeris poden ser part d'una realitat que habita dins els nostres caps, els quals, fets a imatge i semblança d'un jócker capritxós, es belluguen d'una banda a l'altra sobre les espatlles, buscant la fantasia que pugui resultar més creïble.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta visió de la realitat, Gregori. De fet és ben bé així tot forma part de la realitat, perquè els pensaments també són reals, coma pensament s i els somnis, existeixen en el nostre cap com a somnis.
EliminaM'encanta! T'he fet una reverència tan gran que se m'ha enganxat l'esquena. A veure si puc alçar-me ara.
ResponEliminaJp, no facis aquestes barbaritats que em faràs patir... que ja tenim una edat, eh? bé jo gairebé dues... :)
EliminaSi no fem primer castells en l'aire, no els podrem apuntalar a terra un dia...
ResponEliminaSempre hi he cregut així... o sempre ho havia cregut així.
EliminaEntremig dels castells a l'aire i la realitat, deu haver-hi els castells de sorra...Són de fantasia, però per un moment toquen de peus a la ídem... Aquest castell tan bonic em sona d'haver-lo vist, ho potser és una il·lusió!
ResponEliminaPerdó, la o s'ha posat una h, pel seu compte...( o potser)
EliminaPodria ser que l'haguessis vist. És a la Segarra. Ratera, Concabella, Pallargues...
EliminaM'ha enamorat el comentari que t'ha deixat novesflors, i el faig una miqueta meu.
ResponEliminaDe vegades la realitat fa una mica la punyeta als somnis, però hi ha somnis que també s'estalonen a terra, arrelen, i van brotant. Amb brots petits, minúsculs, però amb bellesa.
Ja saps que jo també soc optimista "de mena", vull dir "d'esforç constant"...:)
A mi també m'enamora i com li dic a ella sempre ho havia cregut així...
EliminaGràcies per l'optimisme!!!
De tant en tant s'han de bastir castells a l'aire, somniar, tenir il·lusions i fantasia. D'altre manera la realitat se'ns fa molt dura.
ResponEliminaÉs curiós com a vegades hi ha punt s de vista oposats. Somiar per fugir de la realitat que no ens agrada... o mirar la realitat per fugir de somnis que ja no són.
Eliminahem de mirar-la una mica de reüll, per si ens veu girar-nos dissimuladament i fer que no hem vist res
ResponEliminaDissimular, que no es pensi que és tan important! ;)
Eliminaveig que aquí tots són bastant "somiadors"...
ResponEliminavenia a dir-te "sort que veus la realitat, que saps que hi és i pots sentir-la, encara que no vulgues mirar-la gaire"... interpretant potser una realitat menys terrible de com és... veient la bellesa del castell fet amb pedres... pensant que a vegades justament és la realitat, lo contacte amb ella, la que "mos salva" de segons quins somnis potser trencats.
una abraçada, carme.
Iruna, m'agrada molt especialment el teu comentari. La realitat també ens salva a vegades, és ben cert. A vegades cal agafar-mos-hi amb les dues mans ben fort, perquè la realitat la tenim. És i existeix.
EliminaBona nit i una abraçada dolceta, bonica.
M'agrada especialment aquest poema, jo també sóc de fer castells a l'aire que la realitat s'encarrega de posar al seu lloc encara que no la vulgui mira a la cara de vegades. Bon dia, Carme!!
ResponEliminaBona tarda, Sílvia!! La realitat és tossuda, però nosaltres també ho hem de ser.
EliminaDe fet, el futur no existiria si algú no se l'hagués imaginat abans. Potser si imaginéssim coses més boniques, també construiríem un món més bonic. :)
ResponEliminaBon dia guapíssima!
Tenim l'obligació d'imaginar coses boniques... al menys els que en sabem. N'hi ha molts que no en saben, pobres! :)
EliminaQuè maco és!! Se m'han acabat les paraules per piropejar els teus dibuixos-pintura :-))
ResponEliminaGràcies, Assumpta, a vegades penso que és gràcies als ànims que em doneu que segueixo!!! :)
EliminaCal tenir sempre un castell, on sigui. Els escriptors el solem tenir fet de paraules.
ResponEliminaUn castell de paraules està prou bé, Olga!
Elimina