dilluns, 11 de març de 2013

Castell de Ratera



 Més enllà dels castells a l'aire
 desitjats,  oblidats  o de joguina,  
sempre  hi ha la realitat.
Que  s'ensenya amb força
encara que no me la vulgui mirar  gaire.

27 comentaris:

  1. Jo tampoc me la vull mirar gaire, la realitat. Prefereixo els castells a l'aire. Ningú em pot negar aquest dret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que no! cadascú ha de fer el que li vagi millor!

      Elimina
  2. Però, ben mirat, els castells aeris poden ser part d'una realitat que habita dins els nostres caps, els quals, fets a imatge i semblança d'un jócker capritxós, es belluguen d'una banda a l'altra sobre les espatlles, buscant la fantasia que pugui resultar més creïble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta visió de la realitat, Gregori. De fet és ben bé així tot forma part de la realitat, perquè els pensaments també són reals, coma pensament s i els somnis, existeixen en el nostre cap com a somnis.

      Elimina
  3. M'encanta! T'he fet una reverència tan gran que se m'ha enganxat l'esquena. A veure si puc alçar-me ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, no facis aquestes barbaritats que em faràs patir... que ja tenim una edat, eh? bé jo gairebé dues... :)

      Elimina
  4. Si no fem primer castells en l'aire, no els podrem apuntalar a terra un dia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi he cregut així... o sempre ho havia cregut així.

      Elimina
  5. Entremig dels castells a l'aire i la realitat, deu haver-hi els castells de sorra...Són de fantasia, però per un moment toquen de peus a la ídem... Aquest castell tan bonic em sona d'haver-lo vist, ho potser és una il·lusió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdó, la o s'ha posat una h, pel seu compte...( o potser)

      Elimina
    2. Podria ser que l'haguessis vist. És a la Segarra. Ratera, Concabella, Pallargues...

      Elimina
  6. M'ha enamorat el comentari que t'ha deixat novesflors, i el faig una miqueta meu.
    De vegades la realitat fa una mica la punyeta als somnis, però hi ha somnis que també s'estalonen a terra, arrelen, i van brotant. Amb brots petits, minúsculs, però amb bellesa.
    Ja saps que jo també soc optimista "de mena", vull dir "d'esforç constant"...:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'enamora i com li dic a ella sempre ho havia cregut així...

      Gràcies per l'optimisme!!!

      Elimina
  7. De tant en tant s'han de bastir castells a l'aire, somniar, tenir il·lusions i fantasia. D'altre manera la realitat se'ns fa molt dura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós com a vegades hi ha punt s de vista oposats. Somiar per fugir de la realitat que no ens agrada... o mirar la realitat per fugir de somnis que ja no són.

      Elimina
  8. hem de mirar-la una mica de reüll, per si ens veu girar-nos dissimuladament i fer que no hem vist res

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dissimular, que no es pensi que és tan important! ;)

      Elimina
  9. veig que aquí tots són bastant "somiadors"...

    venia a dir-te "sort que veus la realitat, que saps que hi és i pots sentir-la, encara que no vulgues mirar-la gaire"... interpretant potser una realitat menys terrible de com és... veient la bellesa del castell fet amb pedres... pensant que a vegades justament és la realitat, lo contacte amb ella, la que "mos salva" de segons quins somnis potser trencats.

    una abraçada, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Iruna, m'agrada molt especialment el teu comentari. La realitat també ens salva a vegades, és ben cert. A vegades cal agafar-mos-hi amb les dues mans ben fort, perquè la realitat la tenim. És i existeix.

      Bona nit i una abraçada dolceta, bonica.

      Elimina
  10. M'agrada especialment aquest poema, jo també sóc de fer castells a l'aire que la realitat s'encarrega de posar al seu lloc encara que no la vulgui mira a la cara de vegades. Bon dia, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, Sílvia!! La realitat és tossuda, però nosaltres també ho hem de ser.

      Elimina
  11. De fet, el futur no existiria si algú no se l'hagués imaginat abans. Potser si imaginéssim coses més boniques, també construiríem un món més bonic. :)
    Bon dia guapíssima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim l'obligació d'imaginar coses boniques... al menys els que en sabem. N'hi ha molts que no en saben, pobres! :)

      Elimina
  12. Què maco és!! Se m'han acabat les paraules per piropejar els teus dibuixos-pintura :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta, a vegades penso que és gràcies als ànims que em doneu que segueixo!!! :)

      Elimina
  13. Cal tenir sempre un castell, on sigui. Els escriptors el solem tenir fet de paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un castell de paraules està prou bé, Olga!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari