L'hora de ser feliç

D'una fotografia de la Fanal Blau

Inspirat  en un poema d'en Jordi Solà i Coll 

Al marbre de l'amistat
les llàgrimes hi han gravat un solc.
Dibuix de tu i de mi. 
El gorg plàcid sota la cascada. 

Sense el vertigen de l'aigua i del sallent 
cap gorg no existiria. 
De riba a riba estenc la mà per travessar-lo. 
L'amistat es construeix encara. 


Pd: no us oblideu de ser feliços rodant el món i tornant al blog

Bon any amb l' Arbre de Nadal de l'Armentera

Busquem l'estel

encara que sigui fet

d'ampolles buides

que nosaltres  

omplim cada dia 
d'amor i d'il·lusions.

A l'Armentera han fet un arbre de Nadal ben bonic amb material de reciclatge i la col·laboració, en una mesura o altra de tot el poble.

Hi ha un estudi d'arquitectura que es diu "Arquitectura i espai". Van voler fer alguna activitat nadalenca amb tota la resta de la gent del poble. Van demanar que tothom guardés ampolles d'aigua buides. Van comprar cinta adhesiva. Van aconseguir uns taulons de fusta per l'estructura de suport, uns quants leds. I ja veieu el resultat.

Que no ens falti la imaginació, ni les ganes de treballar, ni la il·lusió per fer camí en aquest 2015.

Ni l'estel al capdamunt que ens guiï!!!

MOLT BON ANY 2015

Col·lecció de moments: Llibres 2014

Col·lecció de moments: Llibres 2014: El laberint de la felicitat de l'Àlex Rovira i en Francesc Miralles La nostalgie heureuse d'Amélie Nothomb Una màquina per ...

Resum de l'any en imatges

El regal del Google + un resum de les fotos d'aquest any:

2014

Platja d'hivern

Aquell matí d'hivern, el sol s'estirava damunt de la sorra. Només unes petites ombres minúscules guardaven retallets foscos, com de sorra negra. El pont del riuet, ens aixecava la visió damunt dels blaus. De tants blaus. Peixos de totes mides mesuraven el seu univers i nosaltres el nostre. 

No, no em puc endur els colors, ni la forma que deixa l'aigua quan retalla la sorra. M'enduc la fotografia, però aquests colors aquestes formes, només són un préstec del sol, d'aquell matí d'hivern.

Com préstecs són totes les coses que tenim. Préstecs que tard o d'hora haurem de tornar: els colors de la posta del sol, les espurnetes dels teus ulls, els versos, les sabatilles tan còmodes, les carícies de les teves mans i les paraules i tots els sentits que ens fan viure cada dia intensament.

L'aire que respires de la Care Santos

La Care Santos ha estat per a mi el descobriment de l'any. Això que ella ja porta una gran quantitat de novel·les escrites, però jo, badoc,  no solament no n'havia llegit cap, sinó que abans de començar l'any ni tant sols la coneixia.

l'AIRE QUE RESPIRES és una novel·la històrica. Els protagonistes principals són Barcelona i els llibres. Això no vol dir que no hi hagi altres protagonistes, persones humanes, a qui els hi passen històries de tota mena i que t'agafen de seguida i ja no les pots deixar. Aquestes històries succeeixen en diferents temps molt ben lligats entre ells.

Escriu d'una manera tan fluida que no trobes mai el moment d'aturar-te.

Des de la Barcelona napoleònica, fins als nostres  dies. Un recorregut de luxe per la història i per la ciutat.

Una noia, de la nostra època, la Virgínia hereta una llibreria de vell quan mor el seu pare, un llibreter conegut, expert, amb una gran cultura i saviesa. La seva millor amiga, escriptora, l'ajuda a investigar alguns misteris que troba en agafar les regnes de la llibreria.

Altament recomanable. La propera novel·la que penso llegir d'aquesta autora serà Habitacions tancades.  Aquest  2015.

Bon Nadal

"Tenim a penes el que tenim i prou"

MMP

Només som una petita barca,

tan fràgils en l'ampla mar!

Damunt la platja, sabem esperar,
tots esperem alguna cosa,

però  sempre anhelem navegar.

Un Nadal,  viscut com si salpéssim...

Un any nou, que sigui un viatge per estrenar.

Us desitjo a tots, una bona arrencada,  

molta empenta i molt bon viatge.


BON NADAL I FELIÇ 2015

Relats conjunts

- Pare, vull ser patinador, mira'ls els veus? sembla que  ballin i volin, i riuen i juguen entre ells.

- De patinar no es menja, fill, de caçar, sí.

- Pare, jo no vull ser caçador... 

- Doncs què vols ser?

- Patinador o qualsevol altra cosa abans que caçador, potser fins i tot ocell o un cérvol de banyes molt altes... 

Tramuntaneta

D'una foto del Miquel de Fotofília

Aprendrem a ballar, com la roba estesa,
amb moviments lleugers  i riallers.
Com un vol sense perdre arrels ni el nostre lloc
quan ens bufi aquella tramuntaneta,
que, a vegades,  ens trasbalsa l'ànima.

Porta de la Masia Pujó

Sóc 
només 
un pensament,
tancat 
a la caseta 
de les eines.

La claror
de l'ànima
omple tots
els espais buits.

He d'adobar parets, 
sostres,
teulades i finestres,
encara que només sigui
per protegir
les eines de l'interior.