.jpg)
Aquell matí d'hivern, el sol s'estirava damunt de la sorra. Només unes petites ombres minúscules guardaven retallets foscos, com de sorra negra. El pont del riuet, ens aixecava la visió damunt dels blaus. De tants blaus. Peixos de totes mides mesuraven el seu univers i nosaltres el nostre.
No, no em puc endur els colors, ni la forma que deixa l'aigua quan retalla la sorra. M'enduc la fotografia, però aquests colors aquestes formes, només són un préstec del sol, d'aquell matí d'hivern.
.jpg)
Com préstecs són totes les coses que tenim. Préstecs que tard o d'hora haurem de tornar: els colors de la posta del sol, les espurnetes dels teus ulls, els versos, les sabatilles tan còmodes, les carícies de les teves mans i les paraules i tots els sentits que ens fan viure cada dia intensament.
Pensava que algunes coses no s'havien de tornar...
ResponEliminaNo t'hi amoïnis, XeXu, potser sóc jo la que es pensa que s'han de tornar... ;)
EliminaJo tampoc sé si les vull tornar Carme! :-)
ResponEliminaEl sol d'hivern i les imatges que deixa, amb tanta calma i nitidesa, són la recompensa a tot allò que ens amoïna i ens estressa aquests dies. És la millor cura.
( em sembla que surto en algun raconet de la foto...)
Si saps com evitar-ho, endavant!!!
EliminaNo les tornis!!! ;)
Segur que surts a la foto... Gairebé segur...
Préstecs en forma de riu que s'han de tornar al mar.
ResponEliminaExactament així, Helena, exactament així...
EliminaEls prèstecs a vegades cal tornar-los amb interessos.
ResponEliminaSi et presten un petó n'has de tornar dos. I una abraçada es torna amb una abraçada més forta. Un t'estimo es torna amb un "jo més".
Etc.
M'agrada aquesta mena d interessos...
Eliminam'agrada aquesta idea dels préstecs que ens enduem.....així els records, les imatges només serien doncs préstecs temporals de la realitat uns préstecs que anem tornant una mica deformats a mesura que els consumim i transformem....l'amor també seria un préstec perquè mai ningú el té ni el pot tenir en propietat només en podem gaudir en usufructe
ResponEliminaÉs una sensació ben real i m'agrada que comencis pels records, perquè crec efectivament que només els tenim en préstec... Com tu dius els anem deformant sense voler-ho, però un dia t'adones de cop que aquell record ha canviat molt.
EliminaSempre es millor prendre prestat i després torna, que no gaudir de les coses belles :)
ResponEliminaTens tota la raó...
EliminaLa Gola del riu Fluvià, aquí s'acaben els Aiguamolls de l'Empordà i comença la platja de Sant Pere Pescador. Al fons Roses, a la dreta Empúries i l'Escala ... terra de grecs i romans. Un lloc que conec bé.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Tu també surts a la foto, Pere. N'estic gairebé segura... :) jo també conec molt bé aquesta zona.
EliminaSorra d'hivern.
ResponEliminaQue s'arrapa a la pell.
Com un poema de Margarit,
tan llunyà,
tan present.
Has seguit d'una manera bonica la meva idea...
EliminaTan llunyà, tan present...
O podria ser a l'inrevés tan proper, tan distant...
la platja i el sol de l'hivern tenen alguna cosa de pau i tranquil·litat que et fa donar el millor que tens. Tornar-ho? No n'estic segura, potser si, en una altra forma, en un altre sentit.
ResponEliminaTornar-ho... Sense ni adonar-te'n... Hi ets, ho tens en present, sents aquesta pau, com tu dius, la sent ben teva... Després te'n vas i de mica en mica tot s'esborra...
EliminaTens raó Carme , res és nostre només ens ho deixen, però mentre en gaudim tan com podem...
ResponEliminaLa platja d'hivern és la que més m'agrada sense aglomeracions! El dimecres hi aniré a acomiadar l'any que se'n va i el divendres a donar la benvinguda al que ve...El dijous, massa gent! Boniques fotos! És la desembocadura de Ter? ho dic perquè hi he estat i m'ho recorda...
Petonets, Carme.
Del Fluvià, M Roser.
EliminaQue gaudeixis molt de la platja aquests dies d'acomiadar l'any i donar la benvinguda al que ve...
Petonets.
Millor tornar-les, ja les guardarem per sempre a la memòria
ResponElimina